Ara sí que va de bo!

Editorial

Les passades eleccions del 24 de maig van produir un daltabaix en el panorama polític valencià. Més enllà de la nova corelació de forces, la societat valenciana ha optat majoritàriament per un nou temps polític que ha de portar al Parlament valencià una nova manera de governar en funció de les noves sensibilitats que s’albiren entre tots. I entre estes noves sensibilitats ha d’haver un lloc per a la Pilota valenciana. Abans de les eleccions, Pilotaveu ja va donar a conéixer quina era la posició de les diferents opcions polítiques respecte al nostre esport i, més enllà del color polític, tots van coincidir, amb més o menys intensitat, que la Pilota forma part dels nostres referents col·lectius com a valencians i valencianes i per tant té el màxim consens de les forces polítiques. Doncs bé, ara ha arribat el moment de fer-ho bo, de demostrar que hi ha un veritable interès a salvaguardar i protegir un element indiscutible de la nostra cultura i retornar-lo als llocs de prestigi que no hagué de perdre mai.

El joc de pilota a mà, present en la història secular d’Europa des del temps de la Grècia clàssica, ha arribat a singularitzar-se al nostre país d’una manera tan connatural que ha passat a formar part dels nostres referents identitaris com a valencians i valencianes. D’una manera continuada, el joc de pilota a mà ha estat i és practicat en bona part de les nostres comarques des de fa segles, i de fet, de tan arrelat com arribà a estar en la vida social dels nostres pobles i ciutats l’hem qualificat amb el nostre gentilici particular: Pilota valenciana.

Així, sense pretensions de fer una relació detallada de la història de la Pilota, el nostre esport era practicat des de l’època medieval a places i carrers per totes les capes de la població, tot gaudint d’un prestigi notat pels nostres clàssics literaris dels segles XIV i XV. La mateixa construcció de trinquets on practicar el joc de Pilota arreu del país, així com l’evolució  i desenvolupament de les diferents modalitats del joc, denoten tot plegat l’empenta social i econòmica que tingué la Pilota dins la societat valenciana. I sí, cal dir empenta econòmica. Quan a partir del segle XIX, el joc de pilota al carrer comença a entorpir l’eclosió urbana, la iniciativa privada va promoure la construcció de recintes esportius tancats on practicar-lo, fruit d’una demanda social i uns rendiments econòmics, tant de les travesses com de l’aparició d’una incipient indústria artesanal al voltant de la fabricació de pilotes.

D’aquesta manera, amb una demanda social a l’hora de practicar o gaudir del joc, juntament amb el benefici econòmic, la iniciativa privada fou capaç de mantindre i modernitzar la Pilota al llarg del segle XX amb l’aparició als trinquets de les dues modalitats del joc que han marcat l’evolució posterior del nostre esport: l’escala i corda i el raspall, sense oblidar però la consecució, recollint l’esperit del joc als nostres pobles, i gràcies a l’empenta, primer, dels aficionats i, posteriorment, la mediació de la Federació de Pilota Valenciana, d’un torneig anual en les modalitats de galotxa i llargues i que van permetre de mantindre viu el nostre joc de pilota al carrer.

Tanmateix, i malgrat tota esta història de segles i segles que avala la Pilota, el nostre esport més genuí està patint una progressiva decadència en els darrers anys. La crisi econòmica no ha fet més que precipitar el deteriorament i subsidiareïtat que arraconava cada vegada més la Pilota valenciana per culpa d’uns factors que foren llargs d’enumerar ara i ací.

Al nostre entendre però, encara estem a temps de recuperar el prestigi i la visibilitat que reclama un esport tan singular com el nostre. Deixem-ho clar des de bon començament: la recuperació passa inevitablement per una institucionalització de la Pilota. Si al segle XIX la iniciativa privada fou capaç de modernitzar i rendibilitzar la Pilota, ara, al segle XXI, per la situació de subsistència en què es troba, han de ser les institucions, la Generalitat, la nostra màxima institució d’autogovern, la que lidere i execute les passes que calguen per retornar la Pilota als àmbits socials que mai no hauria d’haver perdut pel valor afegit del producte que tenim, pel seu rèdit econòmic i turístic que hauríem de potenciar i, sobretot, per ser una força identitària que sustenta el Poble valencià. Des d’este punt de vista, ens cal, doncs, una Direcció General de la Pilota que implemente tots els mecanismes, les partides pressupostàries adients i les formulacions necessàries per fer viable un projecte atractiu i competitiu que subsane totes les deficiències i demèrits que ha acumulat la Pilota, i això només serà possible si el partit o els partits polítics que hagen de governar s’estimen i entenen la Pilota com un valor a l’alça. La Pilota, com a referent identitari de tots i totes, no entén de colors polítics. És un valor de consens que cal potenciar i que, alhora, pot ajudar a consensuar d’altres referents més vistents. És ara o mai el moment de la Pilota, és ara que sí que ha d’anar de bo!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article