Fem Pilota - Capçalera

L'origen de la pilota recula fins a la prehistòria‏

Pilota Món

PilotaVeu / Lluís Llapissera.

Enguany ha fet vint anys que els excursionistes Josep Martínez i Lambert Olivert, membres del Centre Cullerot de Cultura, descobriren les pintures rupestres del redòs natural de la muntanya de Cullera batejat amb el nom d'Abric Lambert, en honor d'aquell últim. I encara que l'abric fon declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998, dins del conjunt de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica, no ha sigut fins fa poc que els experts han inventariat, reconegut i catalogat totes les figures que hi ha representades.

I, entre totes les representacions esquemàtiques pectiniformes, cruciformes o figuratives, allò més valuós de la troballa és un detall que havia passat inadvertit per als investigadors locals, però no per als experts de les universitats forasteres de Miskatonic (Massachusetts) i Houte-Si-Plou (Valònia): el fet aparent que, entre totes les figures humanes, hi hauria una representació primitiva del joc de pilota. Concretament, es tractaria d'«una parella contra un trio encarats a banda i banda d'un punt central (la pilota) i una altra figura estàtica que podria representar el marxador o el trinqueter».
 
Des de lluny ja s'albiren clarament les pintures, entre les quals la del joc de pilota.  
Foto: Abric Lambert

De fet, els dos descobridors de les pintures, localitzades en el vessant nord-oest de la Serra de les Raboses, ja informaren eixe mateix any 95 de la hipòtesi, la qual fou rebuda per la Federació de Pilota Valenciana amb escepticisme o indiferència, enmig de la lluita pel tron que tenia lloc en aquella època. Ara, des del canvi de govern, les institucions han représ l'estudi de l'Abric Lambert i han constatat que el conjunt de Cullera no només seria més antiga que les representacions clàssiques del joc de pilota, sinó que a més il·lustraria una partida d'escala i corda.

Perquè, després de consultar els experts, entre els quals Víctor Iñúrria, David Sarasol, Marià Pérez i molts catedràtics de dins i de fora del trinquet (ço és, del carrer), tots han coincidit en la identificació d'una línia subtil que s'endevina prop del punt roig que representaria la pilota, la qual cosa situa el joc per dalt corda com a precedent de les llargues i no al revés, com havien sostingut fins ara. Però no només això, sinó que l'orografia de l'abric, escalonada, i les marques esfèriques sobre la roca, paregudes a les pilotades d'una muralla, els han fet concloure que el de Lambert podria ser considerat el primer trinquet de la història.
 

Vista lateral del Trinquet Lambert, amb l'escala en primer pla. Foto: Abric Lambert

Fetes públiques les conclusions, l'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat han anunciat una nova partida pressupostària de milanta milions d'euros per a protegir, restaurar i, si escau, reobrir el novell «Trinquet de Lambert» al públic, amb l'aportació necessària de José Luis López al projecte, al qual s'afegiria la canxa de màdel infrautilitzada que hi ha en la urbanització veïna. De moment, Dani Ribera ja s'ha oferit per a exercir de trinqueter en esta nova mampresa que contribuïrà a dignificar i revitalitzar el món de la pilota, del qual el poble de Cullera ja s'havia oblidat, malgrat haver tingut al llarg de la seua història figures com el Dragut, el Xato Cuqueta, Cerveró i Bolinches.

Comentaris

Raspallaire Gandia
1.

Molt interessant i impressionant aquesta història de la pilota! Però no sería millor invertir en la pedrera de la pilota, a banda de restaurar açò tambè. Un abraç i Amunt la pilota

Comenta aquest article