«Almussafes de la Ribera, quatre carrers i un camp de ceba». Així comença una relativament famosa cançó que la localitat de Benifaió dedica als seus veïns de la Ribera Baixa. I de la que no vaig a reproduir el final, que ja se sap que entre pobles germans no sempre es tenen perquè tindre massa estima.

Hui diumenge tocava anar a Almussafes a vore la final del Diputació de València de frontó, que enfrontava la veterania de la parella de Museros, amb Genovés II i Adrián, contra la joventut de l'equip almussafí, amb Lluís de la Vega i Carlos.

La partida, que suposava l'estrena de l'espai d'À Punt «Va de bo», prometia molt. El frontó ple a vessar, com mai no l'havia vist en cap altra final, i un bonic homenatge a José Ventura Salvador, qui des de hui dóna nom al recinte almussafí.

La partida... la partida ha estat bé, però el resultat, 41-15, diu prou. Ha començat igualada la cosa, amb empat a 1 i 2 al marcador, però després la parella més jove, que jugaven de blau i com a locals, se n'ha anat.  3-11, 4-13, 5-20, 6-27... no és que Jose i Adrián hagen jugat malament del tot, simplement és que De la Vega i Carlos han jugat molt. Han hagut alguns tantos disputats, com el que ha acabat 4-17 i alguns altres més cap al final, però els rojos s'han trobat amb un problema durant tota la partida: que els d'Almussafes les tornaven totes. La joventut venia amb una potència incontestable.

Al remat, 41-15, que no fa justícia a la qualitat de Genovés II i Adrián però que sí demostra que hem estat en una partida amb un sol color i dóna mostra de la més que merescuda victòria de De la Vega i Carlos, que s'ho han fet en poc més d'una hora.
 

Ara queda felicitar als guanyadors, a Jose per la seua recent paternitat i a esperar noves partides on els de roig es puguen refer de la derrota de hui i els de blau puguen demostrar el bon moment en que es troben.