Fem Pilota - Capçalera

El Xato de Museros, llegenda del «trio de ferro»

Ulisses Ortiz / Museros.

Hi havia una època en què tres pilotaris de Museros eren considerats com el trio a batre. Ells eren Ferreret, Ruiz i el Xato de Museros, tres pilotaris nascuts els anys 1930, 1933 i 1932, respectivament, que van destacar en l'escala i corda en la dècada dels 50. Ferreret destacava per la seua gran potència, fins a tal punt que prohibiren tirar la primera pilota a la galeria per ell, capacitat per a enviar les quatre pilotes d'un joc dalt. Ruiz era considerat el millor mitger del moment i per això que el Xato, més tècnic i depurat en el joc, feia de punter en aquell «trio de ferro».

Del famós trio, ens queda el testimoni de Vicente Ruiz Sanfelix, el nom vertader del Xato (o Xatet), que amb «85 anys i mig» conserva una memòria prodigiosa i un gran sentit de l'humor. «La primera partida que vaig jugar amb professionals va ser un cas», ens conta. «El 1948 aní a vore una partida al trinquet de Massamagrell. Els pilotaris professionals tardaven a eixir i un dels amos del trinquet, el Tio Llorenç, em va dir que abaixara de la galeria. Em van donar uns pantalons blancs que hi havia del tio Gandia i en eixos pantalons havia de jugar, perquè jo no duia res. I començaren a enrotllar-me faixes perquè no em caiguera que pareixia un ninot!», explica entre rialles el Xato. Aquella partida, com quasi totes en aquella època, la presenciarien un gran nombre d'aficionats que no esperaven la participació del jove Xatet. Va formar equip amb Villarreal i Ricardo contra Llíria, Mora i Peiró, i tan bon paper va fer que el «mestre» Llíria el va felicitar. El jornal de la partida va ser de 20 duros i es va enfilar corrent de Massamagrell cap a Museros «que el tren no podia en mi!», conta l'expilotari.
 

Ferreret, Ruiz i el Xato de Museros, el «trio de ferro». Foto: Arxiu de Paco Durà

Amb només 16 anys, la bona actuació a Massamagrell li va servir per a jugar la seua primera partida al trinquet de Pelayo, a pesar de la negativa de son pare, qui no volia de cap manera que es dedicara a la pilota en els seus inicis. El Tio Llorenç es va encarregar de federar el Xato i comprar-li el bitllet de tren direcció a València i a la partida de debut a la Catedral de la Pilota va demostrar «que havia nascut sabent jugar a pilota», segons conten les cròniques d'aquell 23 de març del 49. De seguida es va fer un nom entre els millors i va arribar a jugar 250 partides en Pelayo en un any, arribant a guanyar-ne 32 seguides, tota una proesa al trinquet de València.

Va compartir equip amb figures com Juliet, Eusebio, Rovellet i el Genovés
La primera vegada que va jugar amb el Genovés la recorda «com si fóra ahir». El jove Paco, amb només 18 anys, «s'ho menjava tot». «Jugàrem contra Llopis de Miramar, Machí i Pasqual el de la Pobla. Va entrar un home al vestidor dient-nos que s'havia jugat 100.000 pessetes a favor nostre. De seguida eixim cap a fora i ve un home i em dóna dos talons de 1.000 pessetes. En total eren 41.000 pessetes entre tot el que teníem. Paco em va dir que no en jugara cap i jo em vaig dedicar a ferir. Jo les veia passar i en iguals a 30 Paco estava que es moria... Anàrem cap al dau i li vaig dir: "Paco, estàs molt esgotadet, puc jugar-ne alguna?". I em diu: "faça el que vosté vulga". En eixe joc vam tindre la sort que es van clavar dos pilotes per les cames i una altra que van fer falta pegant al tamborí, i Paco ja va anar al rest més descansat. Jo vaig començar a parar-li-la i la tirava en el segon escalonet i quan arribava al 2 i mig queia, estava morta. Al final de la partida el Genovés em va besar!», exclama.

Amb Eusebio l'unia una gran amistat. Tant és així, que va intervindre en un enfrontament entre el gran pilotari de Riola i el trinqueter de Borriana, que es va negar a tornar a donar-li partides per una desavinença. El Xato li va dur la llibreta al trinqueter i va aconseguir donar-li una partida que la jugarien finalment els dos entre una gran expectació. «Anàrem al trinquet i no podíem ni ferir, de tanta gent que hi havia. Vam guanyar però molt justet, el Soro jugà burrades i el Gat també», recorda.
 

El Genovés i el Xato en una partida d'homenatge a Museros. Foto: Ajuntament de Museros

Es va quedar cec d'un ull en una pilotada fatídica
El 27 de març de 1976 va ser el dia que el Xato abandonaria definitivament el món professional per culpa d'una mala pilotada que va impactar de ple en el seu ull esquerre. En una partida en el trinquet Belcaire de Moncofa, el Xato feria per al seu trio i corria a situar-se. «Jo sabia que la jugada d'Antonio el d'Almassora era buscar la muralla prop de la corda. De seguida me fiquí allí i la pilota no passaria ni a una ungla de la corda, i de seguida notí sang pel nas i per la boca». El món de la pilota es va moure ràpidament per a dedicar-li partides d'homenatge i recollir fons per al seu tractament.

Amb «85 anys i mig» ha sigut operat recentment de l'altre ull, el dret, per uns problemes de tensió i per sort la cosa ha anat bé. Trau la loteria que porta a la cartera, en la mateixa que conserva una foto d'ell vestit de pilotari amb només quinze anys, i diu: “agarre un paper i encara puc llegir, sense les ulleres”.
 
 

El Xato de Museros  i José Maria Garcia a les oficines d'Elmusa. Foto: Ulisses Ortiz
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article