PilotaViu

Pilota al Món


Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vots)
carregant Carregant


Feninde. Fris Grec
© Oradea Photographer




Em demanar-me els amics de PilotaViu una aportació, sobre el Joc de Pilota al Món, em vaig plantejar fer-ho des de la vessant divulgadora i no com un treball d’investigació que li caldria gran quantitat d’espai, superior al disponible.
 
Em cal dir inicialment que tal com sempre he defensat, els Jocs de Pilota són tan antics com la Humanitat, i gosaria dir que inclús més, perquè, qui no ha vist mai els primats jugar, tirant-se una fruita o un altre objecte ?, cosa que m’ha dut a distingir entre “Jugar amb una pilota”, acció natural dels essers vius, fins que, eixos jocs han estat “Reglamentats” amb condicionants que tots hauran de complir, pel que fa als llocs on jugar, llurs dimensions, tipus de materials a utilitzar, Normes i Lleis en la pràctica, etc. moment en què ja podem dir que deixem de “Jugar amb una pilota” i comencem a “Jugar a pilota”, és l’instant en què nosaltres diríem:
 
Cavallers ! Ara va de bo !. 
 
Doncs l’evolució d’aquests jocs a l’ample del món ha donat quantitat de variants que són les que avui coneguem com a MODALITATS.
 
De les moltes maneres de classificar-les, jo he triat la que al meu parer, resulta més senzilla i didàctica, de forma que faré una relació d’elles, segons els continents i països:
 
Començaré pels Jocs Americans i entre ells cal destacar Mèxic.
 
MÈXIC:
 
A més de les modalitats arrelades en el poble mexicà tradicional, com ara el “Pasiri-a-kiri”, el “Corozo” (jugat amb cistella), la pilota “Tarahumara” (cursa amb una pilota), etc. ens cal destacar aquelles més properes a les conegudes com a Pilota Valenciana, destacant:
 

Modalitat de Corozo, Mèxic. Foto: www.dxtweb.com.mx
 
.-El “Rebote con Pelota Dura” : Es juga a l’Estat de Zacatecas, i es tracta del joc de frontó d’una sola paret de dimensions de 6 x 6.5/12 m.  y “Falta” a 20 cm. del terra, amb un  terreny de joc de 6x12 m. jugant-se amb una pilota que pesa entre 180 i 200 gr. I es colpeja amb la mà protegida per un guant de cuir, i les regles són equivalents a les de València, Irlanda, EUA o Nederland.
 
 
La “Ulama”: De l’Estat de Sinaloa, amb algunes variants “Avantbraç” ,”Maça” o “Maluc”.
 
 
La “Pilota Purèpetxa”; La juga l’ètnia Tarasca, procedent de l’Estat de “Michoacán y Guerrero”, i com a conseqüència de l’emigració l’ha duta a la ciutat de Mèxic, on avui es juga habitualment.
 
Segons el tipus de Pilota utilitzada es pot distingir la de “Drap”, la de “Pedra” i “l’Encesa en flama”, tot i que la més estesa és la de “Pilota de Tennis Pelada”, semblant a la italiana de la “Palla elàstica”. 

La forma de jugar és bàsicament com el Joc a Llargues. Trau el “Saque” botant la pilota sobre la “Botadera” de pedra i colpejant-la amb el “Puño”, que és una tauleta plana de fusta amb unes tires de cuir per tal de col·locar-hi la mà, pegant-li a la pilota com si fóra el palmell de la mà i no una pala. Una vegada enviada la pilota, l’equip contrari l’ha de tornar a l’aire o al primer bot.
 
La “Pilota Mixteca”: La juguen les ètnies Zapoteca Mixteca de l’estat de Sinaloa, i a causa de l’emigració ha arrelat a la ciutat de Mèxic i als estats del Sud dels EUA.
 
Bàsicament es distingeixen tres modalitats:
 
·         La de pilota de “Cautxu” de 12 cm. de diàmetre i 700/900 gr. de pes, utilitzant un guant que pesa entre 3.5 i 7.5 Kg.;
·         La de pilota de “Folre” d’un pes de 300 gr. que es colpeja amb un guant corrent de cuir i una bena grossa enrotllada a la mà,
·         La de pilota d’”Esponja” amb un pes de 100 gr. que es colpeja amb un guant semblant al de conduir o amb una taula semblant a la de la pilota Purépetxa.
 
El camp de joc és un rectangle de 100x10 m. amb una “Botadera” a un extrem per tal de fer-ne la treta i un “Dau” de 10x8 m. ubicat al final on ha d’entrar la pilota quan es trau. A partir d’eixe moment el joc és a llargues, amb les “Ratlles” o “Chazas” incloses, comptant 15, 30, 40 i Joc, i fent els partits de 5 o més jocs. Els equips es canvien quan hi ha dues ratlles.
 
 
ARGENTINA
 
Començaré per nomenar la “València dels Andes”, és a dir el departament i ciutat de San Juan, on un grapat de valencians, majorment de la Safor i la Marina, es traslladaren a finals del segle XIX i principi del XX, per tal de “” Fer les Amèriques “” , portant amb ells l’amor pel Joc de Pilota fins als peus dels imponents Andes.
 
Amb ells va viatjar la “Pilota de Vaqueta”, la de “Badana”, els “Guants”, els “Didals o Didós”, i l’afició mamada als carrers de la seua llunyana terra pel Raspall i les Llargues o la Caiguda d’Escala o un Dau fet Tallant Corda.
 
A banda d’aquests valencians d’Argentina, ens cal parlar d’un altre grup arrelat a la ciutat de Paranà a la província argentina d’Entre Ríos, on un grup de jugadors enamorats de les nostres modalitats ha estat vàries vegades a València per tal de conèixer de prop el nostre Joc, i d’entre ells cal destacar la “Flor” que varen llançar a la Pilota Valenciana dient:
 
“ Requiere algo tan lindo como no ser un simple pasador de pelota “,
 
En aquesta ciutat hi ha construïts més de 100 frontons, i el nombre de jugadors ultrapassa el miler, tot i que tots són aficionats perquè no existeix el professionalisme.
 
Juguen en uns frontons de 12x6 ml. utilitzant les quatre parets a l’estil del frontó irlandès i amb una pilota de goma, no sòlida d’uns 30/40 gr. i que demostren una agilitat, rapidesa, coneixement del rebot i col·locació sorprenents.
 
 
COLÒMBIA, EQUADOR I ALTRES
 
Són països on el Joc a Llargues està fortament arrelat, sobretot a les localitats populars i camperoles, de l’altiplà, jugant exactament igual que nosaltres a  Llargues però que ells denominen “Chaza”, vocable arcaic però molt suggeridor.
 

 
 
EUA
 
Amèrica del Nord va ser des del seu naixement com a Nova Nació una amalgama de pobles provinents d’Europa, que portaren amb ells costums com ara els Jocs de Pilota, i sobretot els Irlandesos, motiu pel qual les formes de Joc contra Paret són les més desenvolupades, havent arribat a disposar d’una organització, "USHANDBALL", amb milers de practicants i amb Campionats Internacionals, jugant amb Una, Tres i Quatre parets.
 
 
Com he dit adés, també els Mexicans han dut amb ells les modalitats de Joc abans descrites que els han servit de nexe social en terra estranya.

Per a més informació punxa a l'article: La pilota a mà als Estats Units 
 
EUROPA
 
Podríem dir amb base ben ferma que Europa ha estat el fonament i bressol dels Jocs de Pilota, i sense entrar en una disquisició històrica que requeriria fulls i fulls d’explicacions, i han estat matèria dels meus cursos als Col·legis i a la Universitat, és necessari començar per parlar de l’origen que coneixem, és a dir Grècia i Roma.
 
La vella Feninde grega, mare original del Joc de Llargues, es transformà al caliu romà, en modalitats com ara La Pila Trigonalis, La Pagànica, El Harpastum essent pràctica habitual dels soldats i els generals que anaven escampant-se per tota la vella Europa, i duent amb ells els Jocs susdits.
 
A pilota jugaren els Cèsars, com ara Vespasià, o August, jugaren els Generals, els Patricis, com ara Cató, qui jugà fortament traient-se el verí del cos, el mateix dia que pergué les eleccions a Cònsol, el Poble pla i allò per nosaltres més important, els soldats de les milícies romanes, els quals dugueren el Joc des de l’Orient fins a Albió i des del Nord d’Àfrica fins a les terres nòrdiques dels “Bàrbars”.
 
“Me’ls imagine jugant a pilota i se m’esborrona la pell. “
 
Com podien haver imaginat que passats els segles, tot allò seria l’adob que faria créixer relacions entre pobles, bastant diferenciats, que han volgut crear una societat supranacional dita Europa, i que han arribat a conformar Organitzacions supranacionals per tal de recuperar i enlairar els vells Jocs de Pilota.
 
I ara faré una relació tot i que no siga molt extensa dels pobles i Modalitats a contemplar:

FRANÇA
 
A França s’ha considerat que es va produir la primera recuperació dels antics jocs de Pilota que havien deixat els romans, després d’haver passat uns segles en què van restar oblidats.
 
Recordant els jocs originals amb la mà i amb els equips acarats a un costat i l'altre del camp de joc, es va jugar amb una pilota colpejada amb la mà, raó por la qual va ser anomenat aquest joc “Jeu de paume” donat que “Paume” vol dir el “Palmell” de la mà.

El joc en si mateix era exactament igual que les Llargues valencianes, amb una pilota feta amb pell assaonada d'anyell i farcida (Generalment de peèl de gos) i amb una puntuació per Jocs dividits en quatre Quinzes (15-30-40 i joc).
 
Inicialment el joc es va practicar a l'aire lliure, però a partir del segle XIV, els dirigents i poderosos volgueren reservar-se espais propis i començaren a fer-ho en uns locals que nomenaren Tripots (semblants al que avui són els trinquets francesos).
 
Els nobles, parant compte del mal que la pilota feia a les mans, varen decidir introduir eines de protecció passant d’un simple guant a pales de fusta, acabant per utilitzar unes raquetes a base d’un encerclat amb una xarxa de cànem o budells al seu interior, i com que a l’hora de traure s’avisava el contrari dient-li “Tennetz”, decidiren usar aquest terme que amb el temps va donar “Tennis” per a aquesta modalitat.
 
 
La popularitat fou enorme arribant a finals del segle XVI a l'haver a París més de 250 sales de “Jeu de paume”, i podem acceptar que la mateixa força que li donà el ser l’esport dels nobles i reis, fou la seua mort, perquè el seu caràcter classista i exclusiu féu que fóra considerat un mal per a la nació, essent abandonada a partir del 1.789 com a conseqüència de la Revolució Francesa.

Com que les cases reials europees solien ser família i estaven creuats entre ells, i tots havien acceptat el joc del “Tennis”, aquest va quedar refugiat a la Cort anglesa amb el nom de “Royal Tennis”, modalitat en espai tancat que encara es juga a Anglaterra.
 
Actualment el joc de Longue paume hereu de l’explicat Jeu de Paume medieval, i per tant jugat amb la mà, es practica a la Picardia, podent dir, tot i que siga a nivell anecdòtic, que en els Jocs Olímpics de París 1.900 fou esport de demostració.
 
Les regles són iguals a les Llargues Valencianes, tot i que solen jugar-se en espais oberts amb unes línies delimitadores en terra, i no com en les nostres Llargues entre les parets de les cases que delimiten un carrer, i de fet és la raó per la qual competeixen amb la resta de països en la modalitat de Llargues Internacional.
   
ITÀLIA
 
Itàlia podríem dir és la filla major de l’antic Imperi i allà fructificaren modalitats que han romàs a través del temps fins al moment actual, amb gran força i reconeixement, com ara:
 
“Pallone a Bracciale”, “Pallapugno" (Pallone Elastico)”; "Palla Elastica"; “Pantalera”; “Palla Toscana”; “Pallapugno Leggera”; “Tamburello” i la “Palla Eh!”.

El Pallapugno (Pallone Elastico), és innegable fill del “Pallone a Bracciale”, té un origen incert tot i que sembla el lloc d’origen podrien ser la Liguria de Ponent i el Piamonte, de forma que els habitants de la ciutat d’Alba es consideren  el melic d’aquesta modalitat, tot i que també es juga a la Toscana, i altres llocs.
 

Partida de Pallone a Bracciale http://pilotitaliana.blogspot.com.es
 
Es juga sobre una pista de 90x16 m. anomenada “Sferisteri”, amb una sola muralla lateral i els altres tres costats oberts, com si fos un espai per jugar a Llargues però amb una muralla lateral, en la qual s’enfronten dos equips compostos per un punter nomenat “Spalla”, un rest el qual és el que fereix i és nomenat “Battitore”, i dos mitgers nomenats “Terzini”, jugant amb una pilota de 190 gr. i un diàmetre de 10 cm. Formada de goma blanca, inflada i els jugadors la colpegen amb el puny tancat, per la qual cosa es protegeixen amb unes benes de llana elàstica i inclús amb proteccions puntuals de cuir.

Les regles de joc són bàsicament les mateixes de les Llargues, inclús la forma de comptar els quinzes i els jocs.

Quan aquesta modalitat es juga a les places públiques sense muralla lateral es diu joc a la “Pantalera”, i podríem dir que és la manifestació més oberta i per tant més original del joc. Resulta molt curiós que per ferir en aquesta variant, la pilota es llance contra una teuladeta, un parament o una post inclinada com es feia antigament en la modalitat de Llargues, mentre que en el Pallapugno (pallone elastico), el feridor agafa velocitat corrent per damunt d’una post en rostaria, colpejant després amb força la pilota, tractant d’enviar-la el més lluny possible.
 

Aquestes persones parlen Piamontes, Ligure, Lombardo, Toscano, Marchegiano, etc. però amb un puny arreglat i una pilota, s’entenen igual que ho fem els que parlem valencià, francès, mexicà o irlandès. 

Cal destacar que la modalitat de “Palla Eh !” és realment la mateixa de les Llargues i de fet els seus directius solen vindre tots els anys per tal de veure les finals dels nostres Campionats.
 
+ informació: lo sferisterio

BÈLGICA I HOLANDA

 
A Holanda, i concretament a la regió de Frisia, es juga igual que a Bèlgica al joc de pilota a mà frisó (en holandès kaatsen, i en frisó keatsen), essent la mateixa modalitat que amb el nom de Balle Pellote es practica a Bèlgica i com Longue Paume a la Picardie francesa.
 
No obstant això, cal matissar que així com a França i Bèlgica es juga sobre terreny dur amb unes línies marcades a terra, que han donat la forma i definició de les “Llargues Internacionals”, a Holanda es juga en un espai obert, sobre gespa amb unes mides de  60 m de llarg per 32 d'ample.
 
En un dels extrems del camp té dibuixat un rectangle de 4,5 x 4 m des d'on es fa la treta, traient el jugador, sense protecció a les mans, tot i que després es posen un guant de cuiro, per poder allargar més l’enviament de la pilota.
 
A l’extrem oposat al de traure, hi ha un rectangle com a espai de recepció amb unes mides de 5 x 19 m.
 
La pilota que utilitzen és molt semblant a la que anomenem de “Badana”, de color blanc, feta a mà i amb un pes d’uns 24 gr. molt més menuda que la valenciana, amb diàmetre de 3,5 cm.
 
Les regles de joc són les mateixes de les Llargues, i de fet participen als Campionats igual que els francesos, belgues i resta de països.
 

Ball Pelote a Bèlgica. Foto: www.notele.be

 


EUSKAL HERRIA

El joc basc sempre va utilitzar exclusivament pilotes massisses, més pesades i dures, les quals, pel seu pes i duresa, resultaven poc elàstiques i no adients per jugar contra paret (Frontó), i es jugava a l'exterior, (Joc al Llarg) o en locals tancats en què els jugadors s'enfrontaven, llançant-se la pilota alternativament.
 
Amb el temps es van afegir a aquestes pistes de Joc Indirecte, una galeria coberta lateral, uns desviadors en els racons de les parets finals, (Tambour), equivalents al nostre Tamborí, però després, amb l'aparició en 1.792 del Cautxú procedent d'Amèrica, tot i que només es va utilitzar a partir de 1.840, van començar a jugar contra un dels finals de la pista de joc, com una mena de frontó en pista tancada.
 
En parlar d'Euskal Herria, es fa referència a les dues zones a un costat i a l'altre del Pirineu, (Iparralde i Egoalde), en què es juga a les modalitats de Pilota Basca.
 
Segons la pista de joc, el tipus de pilota que s'empre, i la manera de colpejar-la, es distingeixen moltes modalitats entre les quals destaquen les següents:
 
La Mà: Es colpeja la pilota amb la mà neta, tot i que per la duresa de la mateixa se solen utilitzar proteccions semblants a les de la Pilota Valenciana.
 

Trofeu de San Fermín 2015. Fotografia David Sarasol

La Pala: El colp es realitza amb pales de fusta de faig, i es distingeixen del joc de paleta, paleta argentina, pala curta i pala llarga, en funció del tipus de pala.
 

Partida de Pala. Foto: unavarra.es
 
El Sare: Les raquetes originals amb un cordam fluix, van donar lloc a l’anomenat Sare (Xarxa en Euskara), en el qual la pilota s'arreplega i reenvia amb un moviment que no permet la seua retenció. Es juga al trinquet Francés. 


Partida de Sare al trinquet francés
 
La Pasaka: És una modalitat de Joc Directe amb una xarxa al mig d'1m. d'altura i es llança la pilota amb un propulsor que consisteix en un guant un poc llarg fet amb pell de bou.
 

Partida de Pasaka Foto: www.gazteoiartzun.net

Laxoa:  És una altra modalitat de Joc Directe  dels anomenats de Plaça, en què s'usen pilotes de 130 gr. impulsant-les amb un guant de cuiro més llarg que en la Pasaka, jugant-se a 12 jocs dividits com nosaltres en 15, 30, 40, i Jus, o Jokua.
 
Opine que és la forma que els bascos van assumir de l'antic “Longue Paume”, i encara és viva en les valls del Baztán, i Benavarre.
 

Modalitat de Laxoa. Foto: www.ojodigital.com

Bot Luzea: És la modalitat de Llargues jugada tradicionalment en totes les terres basques fins que es va anar perdent per l'aparició de les altres modalitats descrites.

Actualment s'està recuperant i inclús comencen a participar en els campionats europeus i mundials de Llargues, gràcies als esforços dels aficionats de Nafarroa.
 

Partida de Bot Luzea. Foto: oarsoaldea.hitza.eus

El Joko Garbi: (Joc net), datat a mitjan del segle XIX, utilitza una Txistera o Cistella de prou longitud amb un guant lateral per a introduir-hi la mà i no haver de subjectar-la exteriorment, per tal que actue com un propulsor de la pilota, però amb la prohibició de retenir-la.

Ha sigut la base de la modalitat de “Cesta Punta” o “Jai Alai”, que posteriorment s'ha fet amb la majoria de l'afició per la seua espectacularitat.
 
Partida de Joko Garbi. Foto: www.ustaritz-paysbasque.com
 
El Remonte: Modalitat semblant a la “Cesta Punta”, què cal colpejar la pilota sense retenció de cap tipus, fent-la relliscar “Irrist” per la cistella, per la qual cosa requereix cistelles més pesades i resistents.
 
Per la seua dificultat ha anat perdent acceptació entre els jugadors mateixos.
 

Partida de Remonte al Frontó Galarreta en Hernani Foto: sansebastianturismo.com
 
Cesta Punta: Coneguda també com "Jai Alai", modalitat que va evolucionar a partir de les modalitats de "Remonte" i "Joko Garbi". A diferència d'aquestes la pilota no es retorna directament amb l'eina, sinó que primer es recull amb la cistella i després de prendre impuls es torna cap al frontó, havent de ser aquest un moviment fluid. Ha sigut possiblement la modalitat més extesa internacionalment. 
 

Partida de Cesta Punta. Foto: pinterest.com
 
La Pilota Basca al món 
 
Una sèrie de circumstàncies que no són el cas explicar ara i ací i tan sols dir que la espectacularitat del Joc amb Cistella, conegut a tot el món com Jai Alai ( Festa alegre), i la implicació d’Empresaris que pensaren treure-li el suc a aquest esport feu que s’escampés per moltes nacions amb la construcció de grans edificis on el Frontó era l’excusa per a la inversió i als quals es jugava al temps que es reunia la “Creme” del món els diners.
 
Sense entrar en massa detalls puc aportar que es varen construir en més de 20 països destacant per exemple Estats Units, Mèxic, Xina (Shanghai, i Tientsin), Singapur, Manila (Filipines), Cuba, Macau, Yakarta amb un Frontó capaç per a 5.000 espectadors, etc.
 
 
Es pot veure l’espectacularitat de les instal·lacions en la foto, veient que res tenien a envejar a les construïdes a Euskalerria com ara el Beti Jai de Donostia.
 
També a Espanya es varen construir moltes instal·lacions i inclús a València varen destacar el Frontó Txiki, el Valenciano o el Jai Alai.

La resta de països que juguen a Pilota a Mà, i les modalitats que usen són:
 
Alemanya:              Faustball       (Amb pilota Gran)
                                Faustball       (Amb pilota Menuda)
 

Anglaterra:             Fives
                                Eton
                                Royal Tennis       (Amb raqueta)
 




Egipte:                Beni-Hassan (Sols es coneix en gravats mil·lenaris)
 

Pintures d'una tomba de Beni Hassan. Mostra uns joves practicant un joc amb pilota.
 Foto: 
ekejeiria.blogspot.com

Finland:               Fibat             (1 Wall)
                             Fistball         (Pista tancada)


Götland (Suècia): Pärkspel  (Única modalitat on en l’últim moment es pot defendre la posició parant o colpejant la pilota amb el peu)
 

Ireland:                4 Walls          (En espai tancat)
                             1 Wall            (A l’aire lliure)
 

Nederland:          Kaats            (En camp obert amb pilota molt menuda i sobre gespa, de forma que s’ha de jugar a l’aire perquè si cau a la gespa no rebota i es perd el quinze).
 

 
Croàcia:               Picigin Modalitat de pilota a mà practicada en la platja. 
 
Partida de Picigin. Foto: Vedran Photgraphy
 
Lanzarote:           Pelotamano    (És la seua manera de nomenar les Llargues que es juguen exactament igual que els valencians)
 
EVOLUCIÓ DE LA PILOTA A FINALS DEL SEGLE XX

La sana il·lusió d’agermanar tots aquests països i llurs modalitats em portà a organitzar i realitzar l’any 1.995, el Primer Congrés Mundial de Pilota a Mà, amb la participació, sorprenent per a molta gent, de països com ara França, Irlanda, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Mèxic, Argentina, i a nivell estatal, Euskadi, Canàries i València, Congrés en què abans de finalitzar vaig proposar, essent acceptat per tots els participants, la redacció, signatura i publicació de la Carta de València, document al qual tots ens féiem ressò de l’impuls i desitjos d’enlairament per als Jocs de Pilota, constituint la base de tots el Campionats Internacionals posteriors.
 
Ara sembla que a poc a poc, tot i que siga anant a dits, es va conformant una conjunció d’idees i desitjos, per tal de conjuminar les variades modalitats arreu de la vella Ibèria i de la resta del món, i hi ha, per primera vegada en la història, la possibilitat de recosir eixe teixit que els homes amb els seus interessos i altres problemes van esgarrar.
 
El futur, és inqüestionable, serà, i així ha d’ésser, la unió de tots, sense cap prepotència per part de cap dels components, i així, tot i estar integrats, haurem de defendre, mantenir i enlairar les nostres modalitats que al llarg de segles, si més no, han anat configurant allò que amb tota l’estima possible coneixem com a Pilota Valenciana.
 
“La Llar de la Pilota l’hem de bastir entre tots i València NO ha de perdre mai el paper director i il·lusionador que prengué l’any 1.994.”
 
Ara vull concloure aquesta aportació amb el desig de l’empenta més forta i il·lusionada per tal que la nostra pilota Valenciana assolisca el nivell que li pertoca de seriositat i compromís, començant per l’ajut a les formes nostrades i l’encaix de totes les mundials, de forma que en algun moment els Jocs de Pilota arriben a ser un Esport, Reconegut a nivell Internacional, quedant-nos la satisfacció d’haver sigut capdavanters en el seu enlairament.
 
“AVANT, SEMPRE AVANT”

Altres enllaços: 


.- Competicions Internacionals de Pilota 2015
 
Víctor Iñúrria Montero
1r president de la FPV

 
 




Xarxes

Agenda

  • 20.10.2018 16:30h
    Escala i corda / Pelayo
    1ª Partida: 
    Juvenils 
    2ª Partida: 
    Francès i Raül contra Giner, Jesús i Carlos 
  • 20.10.2018 17:00h
    Raspall / La Llosa de Ranes
    1ª Partida:
    Rafa i Marc contra Caxu i Jorge 
    2ª Partida: Semifinal XXXII Individual Professional 
    Moltó contra Seve 

  • 20.10.2018 17:00h
    Raspall / Bellreguard
    1ª Partida: 
    Moncho i Ibiza contra Vicent i Lorja
    2ª Partida: 
    Punxa i Sanchis contra Badenes i Canari 
  • 20.10.2018 17:00h
    Escala i Corda / Pedreguer
    1ª Partida:
    Juvenils 
    2ª Partida: 
    Soro III i Hèctor contra Pere Roc II i Tomàs II 

WHATSAPP - TELEGRAM

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Finalitzades

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ràdio

publicitat


Enquesta

Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

FACEBOOK

Trinquets

publicitat


Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


Opinions

publicitat


Entrevista

Agustí Brugués: «Organitzar un mundial de pilota a Barcelona és una fita màxima»

Agustí Brugués President de la Federació Catalana de Pilota

Agustí Brugués: «Organitzar un mundial de pilota a Barcelona és una fita màxima»

Fotografies

  • De la Vega i Carlos guanyen el Trofeu Diputació de València de Frontó

  • IV Trofeu Mestres El Puig

  • Finals de 1a de llargues i de palma a Poble Nou de Benitatxell

  • Homenatge al Moro a Quatretonda

  • Va De Dona 2018

  • Finals Lliga 2 i Lliga Promeses Caixa Popular a la Pobla de Vallbona

  • Ana es proclama campiona individual per segona vegada

  • Segona semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Primera semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Waldo juga la seua última partida com a professional a Piles

  • Pere Roc II, Jesús i Carlos guanyen la Lliga Bankia d'Escala i Corda

  • Presentacio Puchol II vs Timbo

    Presentacio Puchol II vs Timbo

  • Homenatge a Waldo i final del XX Trofeu Gregori Maians

  • Va De Dona 2018

  • VI Torneig de Màdel de Castelló de la Ribera

  • Presentació de PilotaViu en la Casa Cantonera d'Algemesí

  • Jornada de Pilota Grossa al Genovés

  • Mario i Brisca es proclamen campions de la Copa de raspall

  • II Memorial Luis Ferrando, protagonitzat pels Moros i Cristians de Castelló de la Ribera

publicitat


COL·LABORADORS

publicitat


Institucions

amb la pilota

Amb el suport de:

Publicitat