PilotaViu

Modalitats


Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vots)
carregant Carregant


Partida de llargues a Orba
© José Tomé




Documents
El principal motiu de riquesa cultural de la pilota valenciana, són l’existència de diverses modalitats repartides al llarg del territori valencià: 
 
Estes modalitats les podem dividir en dos grans grups joc directe i joc indirecte:
 
JOC DIRECTE:
Aquell que s'enfronten 2 equips d'un o diversos components que ocupen camps oposats, tots colpejant la pilota directament i alternativa els uns contra els altres, intentant aconseguir que l'errada es produïsca en el camp contrari per obtenir els punts.

Este grup es divideix en dos altres grups, modalitats d'invasió i de canxa dividida:
 
     . D’invasió:
Són aquelles modalitats on el terreny de joc es pot envair per l’equip contrari. En aquest grup trobem les Modalitats a ratlles (Llargues, Palma i Perxa) i el Raspall:
 
          . Modalitats a Ratlles:
 
             .- Llargues:
És la modalitat mare de la pilota valenciana, al ser la més antiga de totes. Es juga al carrer, encara que ja s’ha construït alguna canxa artificial com la de Benidorm. Està centralitzada a la zona d’Alacant i comarques properes, i és la modalitat que s’utilitza en competicions internacionals per la seua semblança amb modalitats d’altres països.


Partida de Llargues a Sella. Fotografia: FPV

Final de la Lliga de llargues de 2014, a Sella

           .- Palma:
Variant de la modalitat de llargues amb l’única diferència que la treta tan sols es pot realitzar amb el colp de palma. Esta modalitat també és practicada principalment a la zona d’Alacant i comarques properes.


Partida de perxa. Fotografia: FPV
         
 
             .- La perxa:
És l’altra variant de la modalitat de llargues. La diferència principal és la posada en joc de la pilota, ja que ací s’incorpora la ferida semblant a la modalitat de galotxa i després ja continua el joc amb ratlles igual que en les llargues. Esta variant igual que les altres dues modalitats a ratlles continua conservant-se a la zona d’Alacant i comarques properes.


Partida de perxa. Fotografia: FPV
 
          . El Raspall:
Juntament amb l’escala i corda és l’única modalitat amb jugadors en nòmina professional. Les característiques principals són que la pilota pot anar pel terra i per tant existeix el colp de la raspada, d’ací el seu nom. Es pot jugar per equips  o de manera individual i es juga als trinquets o també al carrer, d’on és originària. Principalment es juga a les comarques de la Safor, la Marina, La Costera, la Ribera, la Vall d’Albaida i la Canal de Navarrés.
 


Partida de raspall al trinquet de Castelló de Rugat. Foto: Ulisses Ortiz

Final del Campionat Individual de Raspall 2017 entre Ian i Moltó


 
      . De canxa dividida:
Són aquelles modalitats que el terreny de joc està dividit per una xarxa divisòria. Trobem l'Escala i corda, la Galotxa i la Pilota grossa (Pilota Grossa, Galotxetes de Monòver i el Màdel): 
 

         . Escala i Corda:    
Juntament amb el raspall és la modalitat més estesa i es practica a la majoria dels trinquets. Es juga individual o per equips, la regla més important és que la pilota passe per damunt de la corda i sols pot pegar un bot abans de jugar-la. Destaca la velocitat del joc i de la pilota i, sobretot que fins i tot els espectadors participen dins del joc.


Partida d'escala i corda al trinquet de Pedreguer. Foto: Ximo Martí

Final de la Lliga Bankia d'Escala i Corda de 2018

 
         . Galotxa:
Es juga als carrers naturals i carrers artificials. La forma de jugar és molt semblant a la d’escala i corda, l’únic que canviaria seria la forma de ferir. Esta modalitat està molt estesa a les comarques centrals del País, sobretot a la comarca de l’Horta.


Galotxa al carrer de la pilota de Beniparrell. Foto: FPV

Final Interpobles de Galotxa 2012

       .Pilota Grossa:    
  
           . - Pilota Grossa:
Modalitat que actualment sols es juga als trinquets de pilota grossa de l’Abdet (Marina Baixa) i Parcent (Marina Alta), però fou molt popular durant el S XVIII. Esta modalitat fou el pas entremig de les llargues a l’Escala i Corda, segons sabem pel seu impulsor, Nel de Murla. En les comarques de la Marina han perviscut trinquets semblants fins a temps recents. És molt similar al joc de les galotxetes però compta amb ratlles que delimiten l’espai. Es pot jugar de forma individual o per parelles.


Partida de pilota grossa a Parcent. fotografia: CPV Parcent
 
            .- Galotxetes:
Modalitat que és practicada sobretot a la localitat de Monover. Gràcies a les menudes instal·lacions amb rebot, anomenades galotxetes, i la pilota grossa de major pes i poc viva, fan que siga una modalitat de les més divertides i fàcils de practicar per a gent de totes les edats. A la localitat del Pinós rep el nom de Llotges.   


Partida de Galotxetes de Monòver
 
          . - El màdel: 
Modalitat nouvinguda, similar a les galotxetes, que ha sorgit davant la necessitat d’adaptar la pilota valenciana a les pistes de pàdel existent. És juga en una pilota específica de màdel un poc més grossa i menys botadora que la de badana. www.madelpilota.com.
 

Màdel a Picanya. Foto: Ulisses Ortiz

 
JOC INDIRECTE:

Aquell en què s'enfronten 2 equips d'un o diversos components que ocupen tots el mateix camp, colpegen la pilota contra un mur anomenat frontis que retorna la pilota per rebot per tal que la jugue l'equip contrari al que l'ha colpejada. Este grup compta amb dues modalitats el Frontó Valencià i el Frare:
 
        . Frontó Valencià:
Modalitat també molt estesa en el món amateur, es pot jugar individual o per parelles i consisteix en què la pilota colpege en el frontis. El recinte on es juga s’anomenà frontó i sol tenir una mida de 25 metres de llargària i tamborins. La pilota utilitzada és la de tec, al voltant de 45 grams.


Frontó al Puig. Foto: Ulisses Ortiz

Final del XXV Trofeu Diputació de València de Frontó de 2011


         . Frare:
És l’altra modalitat minoritària, es practicada encara en algunes localitats de la Plana Baixa i el Maestrat, sobretot a Traiguera. Es practica en una instal·lació xicoteta, anomenada trinquet amb frares de 3 parets i amb dos tamborins pegats als cantons i acabats en forma de caputxó anomenats frares, què el que fan es donar-li incertesa a la pilota.


Frare. Foto: FPV


. Modalitats o variants desaparegudes:
 
 La pilota valenciana ha comptat amb moltes variants o modalitats que s’han adaptat a cada instal·lació o terreny de joc segons les seues característiques. Però malauradament no han pogut sobreviure i moltes d’elles han desaparegut. Són algunes com:
 
. A Rebot:
practicada antigament en alguns trinquets que tenien la muralla de l’escala baixa i impedia la ferida d’escala i corda, com per exemple el trinquet de Castelló. Per tant la ferida es feia cap a la muralla del rest.
 
. A Pilota blanca:
Modalitat que es practicava en la comarca de l’Horta Nord, per dalt corda i sense ralles (abans de la incorporació de la galotxa), que rebia el nom  pel color de la pilota utilitzada. El carrer on es jugava tan sols tenia una marca per a traure i una línia al mig del carrer que dividia els dos equips, no tenia cap altra delimitació. (Conca etc. al 2002).

. A contramà:
Modalitat que es diferenciava de les llargues per la forma de traure, que era a contramà, és a dir llançant la pilota contra la paret del carrer contrari a la mà dominant del que trau. Este colpejarà la pilota sempre a l’aire. La resta era igual que la modalitat de llargues. Solia practicar-se a la localitat de la Vila joiosa
 
. A curtes:
Es diferenciava de la modalitat de llargues també en la forma de traure. Ja que en esta variant es botava la pilota en un rotgle marcat al terra abans de colpejar-la i s’havia de col·locar la pilota entre la línia de falta i la línia de quinze delimitades al carrer. En esta varietat s’igualaven les forces dels trauers dels equips.

. Galotxa antiga:
S’iniciava el joc botant la pilota damunt d’una banqueta i després hi havia de  passar per una corda que dividia el carrer de 2,5m i no sobrepassar la línia de quinze.
 
. Nyago:
No s’ha trobat cap referència, però s’anomena que és l’antecessora de la modalitat a llargues, ja que tractava de desplaçar la pilota colpejant-la d’un lloc a un altre amb dos equips enfrontats.
 
. A pareteta:
Variant que s’ha jugat des dels seus inicis en qualsevol paret de qualsevol localitat, en la qual els dos equips colpegen la pilota contra una paret i disputen el joc ocupant el mateix espai. D’esta variant actualment han sorgit modalitats com el One wall o el Frontball.  


     . Modalitats adaptades:
 
         . - Raspall adaptat:
Modalitat adaptada a jugadors amb diversitat funcional, que es practica en cadira de rodes. 


Raspall adpatat. Carrer de Gandia. Fotografia Jose Tomé
 
     . Modalitats internacionals: 

          .-  El One wall o Frontó Internacional:
Similar al Handball (Irlanda) o Frontball ( Estats Units), és tracta d’una modalitat que és juga contra sols una paret i sense xapa. La pilota utilitzada és similar a la de frontennis. Ha tingut promoció de la federació durant els últims anys, amb motiu del seu caràcter internacional, i s’ha inclòs en les últimes edicions dels jocs escolars.


One Wall al Mundial de Colòmbia. Foto: FPV



                  .- Llargues internacionals: 
Modalitat que també es juga sols en les competicions internacionals i que és molt similar a la seua modalitat valenciana i mare de totes les altres, les llargues.

L’única diferència es que aquesta variant es juga en un terreny de joc obert , dibuixat  al terra, d’aproximadament 72 metres de llarg per una amplària de 19 metres en la zona de la treta i 10 en el rest (amb forma d’embut).

Com a norma general les partides són a 40, és a dir, a 8 jocs i els equips estan formats per un total de 5 jugadors. 
 

Partida de llargues internacionals en el Dia de la Pilota a la Plaça del Ajuntament de València. Fotografia: Miquel Navarro

             .- Joc internacional: 
Modalitat que es juga sols en les competicions internacionals (europeus i mundials). S’enfronten dos equips formats per cinc jugadors que s’alternen després de la jugada inicial (la treta). Se sol jugar a 6 jocs i la manera de contar és igual que en les modalitats valencianes 15-30-Val i Joc.

El terreny de joc serà quadrangular amb una longitud de 70 metres i una amplària entre els 15 i 20 metres, on el quadre on s’efectuarà la treta serà de 8x8 amb una distància de 24 metres entre el quadre de traure i el de restar. 

Una vegada iniciat el joc en el traure, la pilota ha de ser restada per l’altre equip que sempre la jugarà de bo (a l’aire o al primer bot) superant la línia central, de manera que es continuarà el joc fins que algun dels dos equips perda el quinze o faça falta. 
 

Partida de joc internacional. Fotografia: Frediesport
 

. Reglaments:

     - 
Reglament de joc de les diferents modalitats Federació de Pilota Valenciana:

     -  Mesures correctes Instal·lació de Galotxetes Museu de la Pilota el Genovés 
(ja que al reglament de la FPV té una errada a la pàg. 20) 

     - Reglament oficial de la modalitat de Màdel
 
      - Reglament general de les diferents competicions:

      - Reglament de la pilota valenciana:

    
 
Ricard Sentandreu, Guillem Sentandreu i José Antonio Martínez
              




Xarxes

Agenda

  • 22.10.2018 17:00h
    Raspall / Xeraco
    1ª Partida: 
    Juvenils 
    2ª Partida:
    Sergio i Ricardet II contra Moncho i Sanchis  

WHATSAPP - TELEGRAM

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Finalitzades

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ràdio

publicitat


Enquesta

Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

FACEBOOK

Trinquets

publicitat


Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


Opinions

publicitat


Entrevista

Agustí Brugués: «Organitzar un mundial de pilota a Barcelona és una fita màxima»

Agustí Brugués President de la Federació Catalana de Pilota

Agustí Brugués: «Organitzar un mundial de pilota a Barcelona és una fita màxima»

Fotografies

  • De la Vega i Carlos guanyen el Trofeu Diputació de València de Frontó

  • Presentacio Puchol II vs Timbo

    Presentacio Puchol II vs Timbo

  • Va De Dona 2018

  • II Memorial Luis Ferrando, protagonitzat pels Moros i Cristians de Castelló de la Ribera

  • VI Torneig de Màdel de Castelló de la Ribera

  • Finals Lliga 2 i Lliga Promeses Caixa Popular a la Pobla de Vallbona

  • Primera semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Finals de 1a de llargues i de palma a Poble Nou de Benitatxell

  • Va De Dona 2018

  • Homenatge al Moro a Quatretonda

  • Segona semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Homenatge a Waldo i final del XX Trofeu Gregori Maians

  • Jornada de Pilota Grossa al Genovés

  • Presentació de PilotaViu en la Casa Cantonera d'Algemesí

  • Pere Roc II, Jesús i Carlos guanyen la Lliga Bankia d'Escala i Corda

  • IV Trofeu Mestres El Puig

  • Mario i Brisca es proclamen campions de la Copa de raspall

  • Waldo juga la seua última partida com a professional a Piles

  • Ana es proclama campiona individual per segona vegada

publicitat


COL·LABORADORS

publicitat


Institucions

amb la pilota

Amb el suport de:

Publicitat