PilotaViu

Marià Pérez

Marià Pérez


Dimecres, 21.1.2015 10:00h

El Xiquet de Sueca


Comentaris 3 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vots)
carregant Carregant


Daniel Meseguer Grau. El Xiquet de Sueca
© Fotografia d’autor i data desconeguda publicada a nivell local.




Etiquetes
El Xiquet de Sueca, Sueca
Aquest article va ser publicat a la revista d’informació d’àmbit local Suheca.com, número 161,  9 de juny de 2013.
 
 
A DANIEL MESEGUER GRAU.                       
Per Marià Pérez i Claver.
 
“Molt matematics estém, Sueco, y ya vech que pera que
tu m’entengues, serà presis traure llarc y arrimát.”
Donsayna, núm. 1. 1844.
 
És inevitable, al veure la fotografia, pensar amb una de les grans obres de l’escultura, el David (1504) de Miquel Àngel Buonarroti (Caprese, 1475-Roma, 1564). És clar que en un primer moment. Formalment ens ho recorda, tot i que les diferències en la composició són evidents. La nostra fotografia en qüestió, antiga, en blanc i negre, d’autor desconegut, ens presenta  un home de mitjana edat posant de cos sencer d’una manera relaxada com el David, reforçada per una mirada a la llunyania. La quietud que ens mostren sols és trencada per un braç en tensió i és quan les diferències entre els dos s’agreugen. El David pensa, examina el seu adversari, medita com fer-li front i quan ja ho té clar es disposa cap al moviment. És l’acció prèvia al veritable moviment. El nostre personatge podria fer el mateix pels cabells ben pentinats o els mitjons ben estirats per damunt del camal, encara no ha fet cap moviment. Però, no. Ell no ha decidit fotografiar-se, el seu semblant denota una mescla entre vergonya i actitud postissa, el fotògraf ha decidit la composició explícita. El David, nu, sense cap interferència, té ressaltades les seues eines on amaga el seu significat: una pedra i una fona. El nostre no pot ocultar les seues intencions des de la mateixa indumentària fins les seues eines, també les mans. L’esquerra secundària, però abillada. La dreta, la bona, en alt, discreta, però, orgullosa, també amb guant, ens mostra entre els dits el seu significat: una pilota. Ell és jugador de pilota, ell és pilotaire, ell és Daniel Meseguer Grau (Sueca, 1888-València, 1957), és a dir, per molt estrany que us semble, el primer esportista “modern” de Sueca.
 
 Daniel Meseguer Grau. Fotografia d’autor i data desconeguda publicada a nivell local.
 
El passat 30 de maig va fer 125 anys que va nàixer al carrer del Vall el nostre protagonista. Per eixe temps, a Sueca, es jugava en un altre trinquet situat al carrer que porta el seu nom, Trinquet Vell, i que hom reconeix quan nomenem el molí de Cona, trinquet on el més segur es jugaria a llargues que era la modalitat més estesa al País Valencià, practicada tant als carrers com als trinquets com tantes altres modalitats. En general, el joc calia adaptar-se al nous temps, i siga per evolució o transformació natural, més o menys dirigida, amb la barreja de modalitats pròpies amb, possiblement,  influències externes, es va fer una de nova: l’escala i corda. El nom de la modalitat ens fa veure el lloc on es juga, sols als trinquets, i la innovació, una corda al mig del terreny de joc. Des de mitjans del s. XIX els jocs de la pilota europeus estan transformant-se: uns, els anglesos, trauen del trinquet el terreny de joc per ubicar-lo a la brossa, és el Lawn Tennis, o altres, com els bascos, agafen d’aquest, o de l’antecedent Jeu de Paume, la ferramenta i formen el joc indirecte, el frontó,  a blé.

Clarificació i espectacularitat, o millor dit, revolució, modernitat i futur, tres conceptes que són els mateixos que defineixen la societat de canvi de segle, polaritzada entre les classes politico-econòmiques i la resta. El s. XX demanava pas, però a espentes. L’única diferència amb els exemples anteriors de modernització dels jocs de la pilota europeus és que la burgesia recolzarà les noves modalitats emergents, mentre que a casa nostra es donava l’esquena. Així, per exemple, la modernitat s’entenia de moltes maneres, com és el cas de Cullera, on el seu trinquet, situat al carrer del Mur de les Ànimes, s’enderrocava el 1893 amb la muralla de la ciutat on se situava perquè l’ajuntament volia material per a la construcció i eixamplar la ciutat, o l’organització de l’Exposició Regional de 1909 a la seua mostra esportiva burgesa no comptà amb una de pilota. No sempre les perspectives de futur venen donades per les classes dominants. El nostre homenatjat és l’altra versió. Daniel Meseguer és el primer esportista “modern” de Sueca per molta espardenya de careta que portara, perquè pertany a eixe grup del primer terç del s. XX que revitalitzà i encetà un nou camí per al joc de la pilota, amb un tret fonamental que sumar, l’especialització. Daniel Meseguer és un jugador d’escala i corda, però, al cap i a la fi, és un esportista del joc de la pilota. Sí, el joc pot ser molt antic, però la modalitat és del tot moderna. Aquesta relació entre passat i present, podem exemplificar-la amb el trinquet de Pelayo (1868) a València: la instal·lació esportiva en actiu més antiga d’Europa; o amb el fet que és el primer esport amb “professionals” de la història. Els pilotaires fins fa poc pactaven amb els trinqueters les partides a realitzar, amb un jornal per jugar i algun extra per guanyar, i, fins i tot, hi havien trinquets que tenien pilotaires en exclusiva. No obstant, no eren considerats “professionals” amb tot el contingut actual del concepte, hem d’entendre-ho com un treball o ofici, a compte propi, sense registrar. Així la professió al padró de Daniel Meseguer era la de llaurador quan el mes de juliol de 1910, per posar un exemple, té anunciades a la premsa setze partides al trinquet de Marxalenes, hui barriada de València. Això significa dia sí dia no jugant, és a dir, treballant.

Aquest mateix any naixia al mateix trinquet l’artista plàstic més internacional de Sueca, Enric Moret Astruells (Sueca, 1910- l’Havana, 1985), perquè son pare era (a) Enric el Trinqueter, home de grans conviccions ideològiques que portarà  fins la seua mort l’última etapa del trinquet, els primers vint anys del s. XX, anys d’efervescència sindicalista i anarquista a Sueca a les classes jornaleres. Enric el Trinqueter, formaria i protegiria al nostre pilotaire, que per rodar des de ben menut i debutar ben jove se’l coneixerà amb el malnom afectiu de Xiquet de Sueca. De jugar amb l’aficionat local, diu el 1979 M. A. López-Egea (Caravaca, 1906- Sueca, 2002), passaria a les partides contra forasters els diumenges i la visita a altres pobles com Alzira, Alginet o Algemesí. Tanmateix, la primera partida registrada per anunciada és la que ve impresa a El Mercantil Valenciano amb dinou anys a Catarroja el 1907 i, amb una grata sorpresa, amb companyia de dos suecans més (a) el Torrentí i Severino. Malauradament, com tants altres, desconeguts. Després, a poc a poc, vindrien les partides contra els altres grans Xiquets de l’època: Llíria, Burjassot i sobretot Simat, totes a Pelayo perquè formarà part dels jugadors exclusius de “la catedral”.

El joc, dintre del concepte de “modernitat”, extensible al nostre pilotaire, i en un intent de normalització, interessà a un columnista dintre de la secció d’esports d’El Mercantil Valenciano, amb el pseudònim de Rebote. Gràcies a ell, tenim un seguiment periodístic i esportiu del nostre pilotaire en els anys vint. Sols el mes de març de 1925 hi ha huit cròniques sobre partides en les quals ha participat, amb crítiques positives o negatives segons el joc desenvolupat. Ens quedarem ara amb les positives. Rebote ens descriu a “Danielet”, al “divino calvo”, com “intel·ligent”, “matemàtic”, “colós”, “bombarder”, “simpàtic”, “modest” o “honrat”, deixant-nos entreveure les seues maneres en el joc com a mitger, encara que també va fer d’escalater o en les seues maneres de ser.
 
Façana del Molí de Cona o del Trinquet Vell al carrer del seu nom. Foto: Marià Pérez (2013).
 
Tot i que tenim dades sobre el trinquet vell no tenim cap partida, de Meseguer o altres, en tota la seua història, des de la primera dada el 1801 fins la seua baixa a la contribució el 1919. Podria resultar contradictori que el trinquet de Sueca tancara les seues portes en plena carrera esportiva del Xiquet de Sueca, per la quantitat d’aficionats que arrossegaria, però, pertany al trinquet de Pelayo des de 1910, així que com assenyalàvem, poques partides de blanc (“professionals”) es farien a Sueca. Tot i això, ell viu a Sueca casat amb Filomena Villena Flors i amb dues filles. Romandria nou anys més al poble, fins que va decidir traslladar-se a València l’any del naixement de la seua tercera filla. És curiós que aquest any de 1928 aparega a El Anunciador Comercial l’única crònica o notícia sobre pilota a la premsa suecana. Finalitza així: “El Anunciador Comercial, se congratula muchísimo que hijos de Sueca, mantengan enhiesta la nombradia de arte, cultura y destreza de sus hijos, en cualquiera de los órdenes de la vida que su vocación les lleve y se complace en reconocerlo, en proclamarlo”. Massa tard, ja no tornaria. Quan deixà l’activitat de jugador passà a marxar partides a Pelayo, però la Guerra Civil estava al caure i el joc sofriria una davallada considerable. Moriria un 4 de juliol de 1957 al mateix carrer de Pelayo, quasi deu anys després d’inaugurar-se el nou trinquet a Sueca, però amb la incertesa de no saber si el va veure.

Diuen que la història són cicles, que es repeteixen, i pareix que siga així. Canvi, i com aquell, de segle. Cal una regeneració, transformació o revolució. La resposta, a poc a poc, anem donant-la. A la societat també. És senzilla. Eixir a la superfície, deixar de ser invisibles. Simplement dignificar-nos, posar-nos en el lloc que ens pertoca, sent sensats en les nostres aspiracions com al joc mateixa on la mentida, l’engany i la sobergueria no existeixen. Hem de ser conscients que el joc de la pilota és un joc de jugadors anònims jugat en una arquitectura, el carrer o el trinquet, anònim. La invisibilitat per tant és un tret del mateix joc, com tants altres aspectes de la nostra cultura simplement per mantindre’s entre les classes populars i perquè no interessa als poders politico-econòmics. Com diria aquell: encara hi ha esport fora de les marques esportives. No hi ha raquetes que vendre, ni sabates específiques, ni equipatges especials, ni balons, ni pilotes industrials, etcètera, però, això no significa que no existeisca.

Finalitzaré com he començat. L’ideari creatiu de Miquel Àngel es basava en llevar el que sobra, així, hi ha un acudit que diu que un escultor amb una pedra més gran que ell, picant i picant, es quedà amb una pedreta com un granet d’arròs, perquè el client li va dir “trau-me de dins a Sant Josep” i l’escultor pensava mentre colpejava: “si està, ja eixirà!”. Doncs això mateix. Si estem, o si som, ja eixirem i si després de tanta filosofia o matemàtiques no aconseguim res, com li digué Nap-i-col al nostre Sueco: caldrà traure llarg i arrimat. Doncs, va de bo!
                                                                                                                                                                                              
Marià Pérez i Claver (Sueca, 1973) és artista plàstic i
Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de València.
Expresident del Club Amics de la Pilota de Sueca.


Lectures 9519 lectures   comentari 3 comentaris   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris

16 de febrer 23.03h

Després de llegir l'article hem venen idees de com podria ser el nostre esport si l'haguérem continuat estimant com cal. Al meu poble, la banda de música té molts socis que ni han estudiat música ni pensen fer-ho. Sols m'haguera agradat que la pilota fora considerada un patrimoni de tots els valencians, alacantins i castellonencs, com la música. Enhorabona per l'article


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de gener 22.36h

Molt bon article, Marià. Poc a dir; potser, una reflexió: la de la mateixa burgesia que cites que preferiria "tancar" el joc al trinquet, donant esquena al que hi havia: al carrer. Carlet és un exemple... Potser, també, encara que no fora el teu objectiu ara, o que caldria "allargar" la cosa més, el que significa l'"esportivitzadió" de la pilota valenciana, modernització que tu dius, revolució també, davant el purament "joc", allò més popular. Res. Aportes reflexions que nosaltres, d... Llegeix més


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de gener 13.29h

Molt bon article.
Les meues felicitacions a Marià.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de PilotaViu es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Xarxes

Agenda

WHATSAPP - TELEGRAM

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Finalitzades

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ràdio

publicitat


Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

FACEBOOK

Trinquets

publicitat


Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


publicitat


Entrevista

Agustí Brugués: «Organitzar un mundial de pilota a Barcelona és una fita màxima»

Agustí Brugués President de la Federació Catalana de Pilota

Agustí Brugués: «Organitzar un mundial de pilota a Barcelona és una fita màxima»

Fotografies

  • Ana es proclama campiona individual per segona vegada

  • Waldo juga la seua última partida com a professional a Piles

  • Finals Lliga 2 i Lliga Promeses Caixa Popular a la Pobla de Vallbona

  • Finals de 1a de llargues i de palma a Poble Nou de Benitatxell

  • IV Trofeu Mestres El Puig

  • Mario i Brisca es proclamen campions de la Copa de raspall

  • Va De Dona 2018

  • De la Vega i Carlos guanyen el Trofeu Diputació de València de Frontó

  • Homenatge al Moro a Quatretonda

  • II Memorial Luis Ferrando, protagonitzat pels Moros i Cristians de Castelló de la Ribera

  • Va De Dona 2018

  • Pere Roc II, Jesús i Carlos guanyen la Lliga Bankia d'Escala i Corda

  • VI Torneig de Màdel de Castelló de la Ribera

  • Presentació de PilotaViu en la Casa Cantonera d'Algemesí

  • Homenatge a Waldo i final del XX Trofeu Gregori Maians

  • Presentacio Puchol II vs Timbo

    Presentacio Puchol II vs Timbo

  • Segona semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Jornada de Pilota Grossa al Genovés

  • Primera semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

publicitat


COL·LABORADORS

publicitat


Institucions

amb la pilota

Amb el suport de:

Publicitat