PilotaViu

Joan Mata

Joan Mata


Dijous, 16.8.2018 13:00h

Per recordar, una crònica: Oliva ret homenatge a Waldo en la final de la XX edició del Trofeu Gregori Maians


Comentaris 2 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vots)
carregant Carregant


Waldo va rebre l'estima de tot el trinquet




Etiquetes
Gregori Maians, Oliva, Waldo
Oliva, 14 d’agost de 2018…

Molt semblant a la sensació que ens envaeix a les festes del poble tots els estius, en aplegar el mes d'agost ens retroben al trinquet d'Oliva centenars d'aficionats que no podem faltar a la cita estival amb el més prestigiós trofeu d'estiu: el Gregori Maians. I enguany amb més motiu si cap, ja que el Club de pilota d'Oliva, junt amb la Fundació de Pilota Valenciana (Funpival), havia organitzat l'homenatge a una de les més grans figures que ha donat la pilota valenciana, a Waldo Vila, saldant-se així el deute que la seua ciutat tenia envers el pilotari més llorejat del món del raspall.

La jornada començava, amb una inusual puntualitat britànica, amb la disputa de la gran final juvenil del Trofeu Gregori Maians, on s'enfrontaven els locals Salelles II i Murillo, vestint de roig, contra Ivan i Leandro, de blau. La partida va concloure amb un 25 per 10 favorable a l'equip blau que no reflecteix la qualitat de la partida que s'havia disputat. Murillo i Leandro van mesurant forces exercint com a notables escuders dels joves Ivan i Salelles que competien quasi una lluita personal per ser bandera de la nova incipient generació de pilotaris que s'albira.

Aquests dos joves pilotaris van fer les delícies dels més de 450 aficionats -entre els quals es contava l'exfutbolista Andreu Palop-, que es van congregar a la recentment pintada canxa olivera, il·lusionant a tots els presents que ja imaginen les grans vesprades de glòria que brindaran a la pilota aquests dos joves pilotaris que tenen vímets més que suficients per a erigir-se en figures del nostre esport que admiren, i com no pot ser d'altra forma, a l'esportista total que seria homenatjat pel seu poble tot finalitzada aquesta partida.


Iván es va endur la victòria de la primera final. Foto: José Tomé

Estava pendent, tothom sabia que Waldo no n'hauria penjat els didals fins que la ronda d'homenatges iniciada en Piles no es tancara rebent l'ovació de la gent de la seua ciutat natal.

El 10 vegades campió individual havia d'emocionar-se amb la seua gent, i així ho va disposar el Club de Pilota Oliva en preparar un homenatge, el dia de la celebració de la gran final de la XX edició del Trofeu Gregori Maians de raspall, a l'home que ha marcat un abans i un després a la història recent de la pilota valenciana.

Al mig del trinquet, un corredor conformat pels xiquets de l'escola de pilota d'Oliva i per exjugadors de la talla de Pasqual II, Gorxa, Malonda, Sanchis, Leandro, entre d'altres, donaven calor a l'entrada al trinquet d'un Waldo que, saludant agraït a tots els presents, rebia l'ovació de la càtedra per tota una exitosa carrera esportiva.

De la mà del president d'honor del Club de Pilota Oliva, Pepe Boscà, rebia el campió un quadre amb una composició de fotos amb els seus millors moments esportius, preparat pel Club de Pilota. Després, Javier Nadal "Dorin", feia entrega a l'exjugador, per part de Funpival, d'una placa en agraïment de tota la seua entrega per la pilota valenciana. A continuació, el periodista Xavier Alberola, qui exercia com a mestre de cerimònies, cedia el micròfon al campió perquè dirigira unes paraules.

Waldo, emocionat, agraïa a tots els aficionats el suport mostrat durant tots els seus anys de carrera, a tota aquella gent que l'han seguit i recolzat en tots els seus bons i no tan bons moments esportius. Després, es va dirigir a Pepe Boscà, aquell panader que es va fer càrrec del vell trinquet d'Oliva en els pitjors moments de la pilota en la ciutat i que va donar la confiança a tants joves pilotaris que després conformarien el magnífic ventall de figures del nostre esport del qual la ciutat d'Oliva pot presumir. Per a ell va demanar un monument, per a aquest home que tant ha donat per la pilota. Seguidament es va referir a Pepito Malonda, el mític jugador, que ha sigut referent i conseller de tants jugadors a la ciutat, per haver-li donat el suport durant tota la seua meteòrica carrera.

Però sens dubte, el moment més emotiu i que es va acompanyar d'un tancat aplaudiment general, va arribar quan Waldo se'n va enrecordar d'aquella persona a qui ha dedicat tots els seus èxits, aquella persona a què agraïa tancant els ulls i mirant al cel cadascuna de les victòries que anava acumulant: a son pare. Eixe home que li va presentar el món de la pilota, que va creure incondicionalment amb ell, amb la fe cega que sols un pare pot mostrar i que li va regalar la passió que, com deia el gran campió, ha estat la seua vida. Al seu costat, emocionades, sa mare i sa tia, podríem dir que les més fans del raspador, admiraven amb maternal estima com el seu fill, i nebot, condensava en tan sols 5 minuts de discurs tots els anys d'entrega per la pilota valenciana.

Amb un nus a la gola, tampoc podia oblidar-se del seu ídol. Amb l'estima que Waldo li professa, va demanar que l'acompanyara en el seu dia, la persona amb la qual es va mirar i va admirar: Paco Cabanes, "El Genovés". En nomenar-lo, aquest no va dubtar en acostar-se per fondre's en un sentit abraç. La gent que abarrotava el trinquet d'Oliva va esclatar en l'ovació que sempre i sols el Genovés és capaç d'aconseguir. Eixa ovació d'etern agraïment a l'home que ha professat el més pur amor a l'esport dels valencians.



Waldo es va emocionar durant el seu discurs. Foto: José Tomé

Finalitzat l'homenatge, Waldo llançava la moneda a l'aire per a distribuir la sort dels equips en disposició de fer seu el Trofeu Gregori Maians. Va ser blava la xapa i Marrahí i Brisca anirien al dau per iniciar, colpejant, la gran final. Moltó i Canari van defendre el joc des del rest amb l'habitual fredor dels primers tantos de la partida. Joc al dau i passen al traure els rojos, que fan el propi: 5 per 5.

Torna l'equip del local Brisca al dau i sumen el joc per reflectir el 10 per 5 al marcador sense major sorpresa. Es trenca la partida en passar aquests al rest i anotar-se el 15 per 5. Canari no trobava el seu lloc i no sumava quinzes mentre un cada vegada més imponent Brisca es convertia en un mur el qual Moltó no aconseguia superar.

El rest roig treia les ungles i desplegava un joc valent i aguerrit, però no aconseguia ser efectiu davant el temperamental Marrahí que acompanyava perfectament a Brisca que provocava les ovacions del respectable guanyant quinzes de gran qualitat, fins que l'electrònic reflectia un 20 per 5 que semblava definitiu.

Però sols ho semblava, perquè en un breu lapse de la partida Moltó va aconseguir calibrar la seua potència i va començar a desplegar un joc més tècnic i precís, l'única forma de fer mal als dos canoners que tenia al davant. El de Barxeta buscava i trobava l'esquerra dels jugadors de blau, aconseguint que Canari es reconnectara amb la partida i iniciaren una remuntada que omplia d'emoció als àvids espectadors de vore la millor pilota.

I així va ser, 20 per 20 al marcador en una partida més que digna d'una final. L'equip roig des del rest per quallar la remuntada, però els blaus, combatius i convençuts de les seues possibilitats, recobren l'equilibri del joc inicial i s'alcen amb la victòria escrivint el seu nom al llibre dels campions del trofeu dedicat a l'erudit olivà.

Aplaudiments i felicitacions als campions en acabar la partida, però com l'aigua, centenars d'aficionats busquen ràpidament l'eixida del recinte sense esperar a l'entrega dels trofeus. Com que aquesta és una crònica que escric amb la voluntat de deixar testimoni d'uns fets he de dir-ho, perquè a més puga servir com a reflexió. Excepte familiars, amics i representants polítics, el trinquet es va quedar buit mentre rebien els campions el trofeu.

Sempre m'ha entristit vore aquestes situacions. És una realitat que es repeteix en totes les finals i és trista i cal que en reflexionem. Els jugadors, els campions, reben el títol acompanyats per l'entusiasta veu de l'speaker, que retrona al recinte per buit, amb els sols aplaudiments dels més arrimats amics i familiars que, per ser-ne incondicionals, aconseguixen fer d'unes 30 palmades el so de 400. Els aficionats, mínimament per respecte, hauríem d'estar amb els jugadors que es desviuen per l'espectacle en el moment de la seua glòria. Quin sentit tindria que Iker Casillas haguera alçat la copa del món en mig d'un estadi buit? Hauria quedat desangelat i pobre.
 

Els finalistes reben els seus trofeus. Foto: José Tomé
 
 Mira el recull de fotografies, realitzades per José Tomé, punxant ací.

  Joan Mata

 

Lectures 2304 lectures   comentari 2 comentaris   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris

17 d'agost 17.10h

He assistit a moltes finals, sobretot al trinquet de Pelayo, i a l'entrega de trofeus gran part del públic desapareix. Sí, pense que deurien reflexionar-ho i brindar eixe reconeiximent als nostres campions.

Em pareix encertat el comentari de Joan Mata, i crec que entre tots podem canviar-ho.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'agost 17.10h

He assistit a moltes finals, sobretot al trinquet de Pelayo, i a l'entrega de trofeus gran part del públic desapareix. Sí, pense que deurien reflexionar-ho i brindar eixe reconeiximent als nostres campions.

Em pareix encertat el comentari de Joan Mata, i crec que entre tots podem canviar-ho.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de PilotaViu es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Xarxes

Agenda

  • 22.09.2018 17:00h
    Raspall / Bellreguard
    1ª Partida: 
    Ximo i Ricardet II contra Chaveli II i Ibiza 
    2ª Partida: 
    Montaner i Seve contra Badenes i Roberto 

WHATSAPP - TELEGRAM

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Finalitzades

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ràdio

publicitat


Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

FACEBOOK

Trinquets

publicitat


Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


publicitat


Entrevista

Fotografies

  • Pere Roc II, Jesús i Carlos guanyen la Lliga Bankia d'Escala i Corda

  • Finals de 1a de llargues i de palma a Poble Nou de Benitatxell

  • IV Trofeu Mestres El Puig

  • Segona semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Primera semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Homenatge a Waldo i final del XX Trofeu Gregori Maians

  • Finals Lliga 2 i Lliga Promeses Caixa Popular a la Pobla de Vallbona

  • Jornada de Pilota Grossa al Genovés

  • II Memorial Luis Ferrando, protagonitzat pels Moros i Cristians de Castelló de la Ribera

  • Homenatge al Moro a Quatretonda

  • Mario i Brisca es proclamen campions de la Copa de raspall

  • De la Vega i Carlos guanyen el Trofeu Diputació de València de Frontó

  • Presentacio Puchol II vs Timbo

    Presentacio Puchol II vs Timbo

  • Ana es proclama campiona individual per segona vegada

  • Va De Dona 2018

  • VI Torneig de Màdel de Castelló de la Ribera

  • Waldo juga la seua última partida com a professional a Piles

  • Presentació de PilotaViu en la Casa Cantonera d'Algemesí

  • Va De Dona 2018

publicitat


COL·LABORADORS

publicitat


Institucions

amb la pilota

Amb el suport de:

Publicitat