PilotaViu

Francesc Fort

Francesc Fort


Diumenge, 15.1.2017 10:45h

Els de Genovés II i Pablo s’emporten el Trofeu Mixt José Luis López


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vots)
carregant Carregant


La Jove Muixeranga de València va fer les delícies del públic
© Val Net




Etiquetes
Brisca, Bueno, Coeter II, Genoves II, Hector, Miravalles, Pablo, Pelayo, Pere, Pere Roc II, Raul, Santi, Sergio, TrofeuMixtFundacioJoseLuisLopez
Arribe al trinquet amb temps de sobra. Em faig un poliolet (carregat) i m’enfile cap a la porta. Allà em pose a xarrar i em comenten que hui s’espera omplir l’aforament. I no era per a menys, Pelayo presentava un molt bon cartell: Finals del Mixt José Luis López, dos partides professionals. En Raspall, Pablo, Coeter II i Raúl contra Sergio, Brisca i Miravalles. Pel que fa a l’Escala i corda, de roig teníem Genovés II, Pere i Héctor contra el xic del moment, Pere Roc II, acompanyat per Santi i Bueno.
 
Com que tinc temps, pare l’orella a vore què diu la càtedra. «Eixos són bascos, però eixos tenen de bascos que han nascut allà». «Quan els valencians juguem contra els d’allà, ens envien a Sparrings». «Lasa? Eixe sí, eixe sí que juga. Aritz Lasa sí que és professional». Fins i tot hi ha un home que recorda Martinikorena, el rest que s’enfrontà al nostre Paco en aquell desafiament a l’Eder Jai de Benidorm l’any 1986.
 
Els trinqueters esperarien un ple, però jo comptava unes 180 persones. Eren les quatre i mitja, i semblava que la parròquia no s’havia agafat la final de raspall amb massa ganes. Continue parant l’orella. «Jo dimecres disfrutí, Genovés va jugar durant tota la partida. Una llampada no: tota la partida». Sembla que al meu sector donen per als rojos.
 
«Als dos cinquan!». Tornem al raspall. La final es presentava igualada, i així ho deien les travesses. «Als blaus!», donen de blaus i tot, sembla que qualsevol pot guanyar. Amb puntualitat valenciana comença la partida, 16.42. I normal que donaren de blaus, ja que el primer cinc fou per a Sergio, Brisca i Miravalles. Començaren forts, ja que en el segon joc, al rest, hagueren de defendre’s com podien de l’atac dels de Pablo. Però els de blau estaven molt forts i contraatacaren l’embranzida del rival, igualaren primer i quan els del dau es plantaren amb avantatge, foren capaços de trencar el val.
 
A partir d’aquell moments els de Sergio es plantarien en val, però també perdrien l’avantatge. Joc igualat on Miravalles obriria el meló de la Galeria en enviar la primera cap amunt. Però com que el joc estava tan igualat, aquell val no serví de massa. Però tranquils que els de blau tenien l’artilleria preparada: encara en caurien més a la galeria fins que s’endugueren el segon joc. 0-10 i tot de cara per a ells, que damunt tenien gent travessant al seu favor.
 
En això, una cara coneguda accedeix al nostre sector. Saluda a tot el públic i s’enfila al primer esgraó de la graderia. «Ja tenim certa edat», diu mentre apuja. Per als aficionats joves, sobretot aquells que tenim cert gust per la Pilota escrita, és un luxe que Alberto Soldado s’assega darrere nostra. En silenci, pare l’orella mentre reflexione sobre la veracitat de la frase que em va dirigir. Al cap i a la fi, no crec que sospitara que aquell desconegut de vora trenta anys que acabava de saludar fóra el fill d’un company seu de quan anava a classe als Escolapis.
 
Mentrestant, al trinquet, els de roig no anaven a donar-se per vençuts. Comencen forts amb dos quinzes per davant. Estan al rest i aguanten amb bravura l’atac dels de blau, que finalment s’imposarien i deixarien el parcial en 30-15. Aplaudiments del públic al bonic joc dels sis lluitadors. Amb 30 iguals en el parcial la càtedra dicta sentència «Hui Coeter no està...» PAM! Pilotada incontestable a la nostra Galeria. Els rojos en val. A partir d’aquell moment comença la remuntada de Pablo, Coeter i Raül, que s’enduen dos jocs per a plantar-se en 10 iguals. Al rest, els rojos estaven poderosos. Contrarestaven els atacs dels de blau i anaven avant sense por. A cada quinze veiem com grupets de cinc o sis persones anaven entrant al trinquet, l’aforament anava omplint-se i el joc que s’allargava. Rojos i blaus lluitaven braument amb la partida empatada, semblava que qui s’endugera el punt s’enduria la partida. Mentre, el senyor Brines castigava l’equip rival i als qui estàvem a la Galeria del Dau amb els seus potents colps. Val i 30, però l’avantatge roig era un miratge, que encara quedava molt de joc. Se sent als marxadors «Als rojos!», potser ningú sabia que aquell punt duraria vint minuts. I allà estaven els rojos, una altra vegada amb val però ‘acaixonats’ en el rest. En això, aconsegueixen parar la pilota. Va Coeter i... PAM! darrere nostra. 15-10.
 
Sembla com si aquell llarguíssim tanto haguera estat la batalla definitiva d’una guerra que prompte acabaria. Situats a la treta, els de Pablo s’endurien el joc net. Ja ho tenien tot de cara i la partida no s’allargaria molt més. Al remat, victòria dels de roig per un 25-10 que va fer gaudir a tots els amants de la pilota. Sols quedava felicitar els campions i reconèixer el bon joc de Sergio, Brisca i Miravalles com a dignes finalistes.
 

Els de Pablo, Coeter II i Raül s'emportaren la final de raspall. Foto: Val Net
 
El Mixt Fundació José Luis López és un trofeu que naix amb voluntat de quedar marcat en el calendari. Per això, Fredi, des del micròfon, ens anunciava una xicoteta sorpresa: La Jove Muixeranga de València anava a fer una torre de quatre abans de començar la final d’Escala i Corda. Aplaudiments en un Pelayo que, a falta d’alguns repelons en les últimes files de les galeries, presentava un aspecte envejable. En acabar la Torre Humana, els integrants de la Muixeranga fan dos fileres per a rebre els pilotaris entre aplaudiments. Una imatge que, home... no és el Madison Square Garden de Nova York, però es nota que hi ha ganes de fer coses diferents.
 
Al dau, de roig, Genovés, Pere i Héctor. De blau, al rest, Pere Roc, Santi i Bueno. Els de la Marina venien de guanyar el Trofeu de Benidorm, i estan jugant molt. No de bades, en el darrer «Colp a Colp» ja li vaig preguntar al rest de Benidorm si no era massa avantatge que jugaren els dos junts. Tot i que en esta final els de Genovés II s’hagen acabat imposant, val a dir que, pel que jo vaig vore al trinquet, Pere Roc i Santi juguen molt compenetrats.
 
L’Inici de la partida no té massa història: l’equip que estava al dau s’enduia els quinzes i així, tot i que començaren per davant els de roig, en acabant els de blau empataven. I així arribem fins al 30-25, que arribà després que una falta de Pedrito donara val per als de Jose, que tot seguit va enviar una pilotada amb un perillós rebot que Santi no pogué tornar.
 
Com dic, els de blau han estat jugant a un gran nivell, o siga que no hauria de sorprendre que els de Pere Roc igualaren la partida amb un joc net. Però els rojos respongueren, tornant-se a desmarcar amb un altre joc net. 35-30. Tots estos tantos foren prou semblants, la impressió que teníem els aficionats és que eren jocs ràpids, però ràpid no vol dir ni avorrit ni poc treballat. Tots sis jugadors rendiren a un nivell excel·lent durant tota la partida. Les errades que cometeren eren mínimes, i sempre comprensibles per pilotes complicades. Potser els dos punters tingueren més dificultats, però això és una tònica habitual de la posició. Tant els dos rests com els dos mitgers estaven jugant molt, i els punters no desentonaven gens.
 
Com a mostra, el primer quinze amb el marcador en 35 iguals, que va ser molt disputat. Al remat, la mateixa tònica dels altres jocs es repetiria, i quan els rojos des del dau es desmarcaven, anaven els blaus i empataven. L’anècdota de la partida arribà amb una pilotada a un espectador de l’escala amb la partida empatada a 40 tantos i 30 iguals, ja que l’home va haver de rebre una bossa amb gel i tot.
 

Pere i Genovés II durant la final. Foto: Val Net
 
Amb 45 tantos per als dos equips, ja quedava clar que la partida estava quedant polida i que una errada es pagaria cara. Els quinzes d’aquell tanto foren de tu a tu, molt treballats. Al remat, quan semblava que els blaus s’avançarien, els rojos continuen fent la seua faena i des del dau, com en tots els altres punts, es planten amb 50-45. El guió continua segons allò previst. Ara estava Pere Roc al dau i, tot i la resistència de l’altre equip, la lògica indicava que acabaria imposant-se. Però no. Aquell punt fou també per als de Jose. Un 55 a 45 que no volia dir res ja que els dos següents quinzes caurien del costat blau, que apretava. El tercer quinze, el que havia de ser el val, va ser molt disputat. I caigué del costat roig. La lluita era a vida o mort, però els de Genovés encara s’endurien un segon quinze. A trenta iguals i cauen coixinets a la pista, arreplegats ràpidament pel personal del trinquet. El públic estava gaudint mentre Genovés, Pere i Hèctor es plantaven en val. Perdrien l’avantatge, però al remat s’endurien el punt i la partida davant l’aprovació de tot el trinquet. Cal aplaudir a tots els jugadors, ja que el marcador no dóna fe de la igualtat d’una partida que perfectament podria haver finalitzat 60-55. O que se la podrien haver endut els blaus, com admetria més avant el rest roig davant la premsa.
 
Mentrestant, des del dau, veia com el valent rest de la Costera, que acabava d’endur-se el primer títol que disputava des d’aquella lesió, s’abraçava amb son pare. Encara apujaria a la Galeria a saludar la resta de la família. Suat com un ‘becerro’, amb les mans ‘fetes tabaco’ i amb sang en el camal del pantaló, semblava que tornara de la guerra.
 
De les declaracions que vaig poder arreplegar, millor no vos dic res perquè les escolteu en el proper programa de «Colp a Colp». Sols acabar la crònica amb els desitjos que el fill de Paco ens ha deixat per a 2017: «Gaudir, i que Déu ens done un poc de salut per a vore-ho». Que així siga.
 
        Francesc Fort

Economista i locutor de ràdio
als programes «Colp a Colp i la Represa»



Lectures 3648 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de PilotaViu es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Xarxes

Agenda

  • 20.10.2018 16:30h
    Escala i corda / Pelayo
    1ª Partida: 
    Juvenils 
    2ª Partida: 
    Francès i Raül contra Giner, Jesús i Carlos 
  • 20.10.2018 17:00h
    Raspall / La Llosa de Ranes
    1ª Partida:
    Rafa i Marc contra Caxu i Jorge 
    2ª Partida: Semifinal XXXII Individual Professional 
    Moltó contra Seve 

  • 20.10.2018 17:00h
    Raspall / Bellreguard
    1ª Partida: 
    Moncho i Ibiza contra Vicent i Lorja
    2ª Partida: 
    Punxa i Sanchis contra Badenes i Canari 
  • 20.10.2018 17:00h
    Escala i Corda / Pedreguer
    1ª Partida:
    Juvenils 
    2ª Partida: 
    Soro III i Hèctor contra Pere Roc II i Tomàs II 

WHATSAPP - TELEGRAM

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Finalitzades

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ràdio

publicitat


Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

FACEBOOK

Trinquets

publicitat


Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


publicitat


Entrevista

Agustí Brugués: «Organitzar un mundial de pilota a Barcelona és una fita màxima»

Agustí Brugués President de la Federació Catalana de Pilota

Agustí Brugués: «Organitzar un mundial de pilota a Barcelona és una fita màxima»

Fotografies

  • Pere Roc II, Jesús i Carlos guanyen la Lliga Bankia d'Escala i Corda

  • II Memorial Luis Ferrando, protagonitzat pels Moros i Cristians de Castelló de la Ribera

  • Waldo juga la seua última partida com a professional a Piles

  • Va De Dona 2018

  • Presentacio Puchol II vs Timbo

    Presentacio Puchol II vs Timbo

  • Finals de 1a de llargues i de palma a Poble Nou de Benitatxell

  • IV Trofeu Mestres El Puig

  • Va De Dona 2018

  • Ana es proclama campiona individual per segona vegada

  • Jornada de Pilota Grossa al Genovés

  • Finals Lliga 2 i Lliga Promeses Caixa Popular a la Pobla de Vallbona

  • Presentació de PilotaViu en la Casa Cantonera d'Algemesí

  • De la Vega i Carlos guanyen el Trofeu Diputació de València de Frontó

  • Mario i Brisca es proclamen campions de la Copa de raspall

  • Homenatge a Waldo i final del XX Trofeu Gregori Maians

  • Homenatge al Moro a Quatretonda

  • Primera semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • VI Torneig de Màdel de Castelló de la Ribera

  • Segona semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

publicitat


COL·LABORADORS

publicitat


Institucions

amb la pilota

Amb el suport de:

Publicitat