PilotaViu

Dimarts, 12.1.2016 09:00h

Vicent Sanchis Savall "Sanchis" Pilotari

'El jugador s’ha de fer jugant a pilota'


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vots)
carregant Carregant


Sanchis durant l'entrevista al Trinquet Nou d'Oliva
© Marina Escudero




Etiquetes
entrevista, Oliva, pilotavalenciana, pilotaveu, Vicent Sanchis
Sanchis, un mitger excepcional amb una llarga trajectòria

Vicent Malonda.

Oliva sempre ha tingut primeres figures en la modalitat de raspall, que ací es diu a terra o a raspa, des de l'aparició de Malonda I, a finals dels anys 50, fins a l'època actual, amb Waldo. Entre aquestes dues grans figures n'hi ha  d'altres igualment extraordinàries, entre les quals, Sanchis, unànimement reconegut com el millor mitger d'un llarg període que abraça les dècades dels anys 70 i 80.

Sanchis va nàixer a Oliva  el 19 de setembre de 1948 i va començar a jugar a pilota als carrers de la ciutat com bona part dels xiquets de l'època, la darrera generació que va poder jugar lliurement abans dels grans canvis socioeconòmics que es van produir en la societat valenciana.

Prompte va començar a jugar al trinquet i de seguida va destacar entre tots els xiquets en una època en què la majoria encara coneixia, poc o molt, el nostre joc més tradicional. Els diumenges al matí hi havia tants xiquets que volien jugar a pilota que, per fer més sofrible l’espera, jugaven dues o tres partides alhora, alternant-se un quinze cada partida.

Com a jugador de cartell va debutar al desaparegut trinquet de Vilallonga i poc després ho va fer al trinquet del Zurdo de Gandia, passa imprescindible per destacar en la modalitat de raspall.

Arran de la retirada dels grans jugadors que, segons l'opinió de bona part dels vells aficionats, van protagonitzar l'època més gloriosa del raspall, Ciscar, Malonda, Miramar, Godofredo, la modalitat va sofrir una greu crisi de joc i d'espectadors. Sanchis, juntament amb altres jugadors, va contribuir decisivament en el reviscolament de la modalitat i va crear una nova il·lusió entre l'afició.

L’any 1973, el Zurdo de Gandia va organitzar un trofeu de raspall. Sanchis el va guanyar formant parella amb Malonda II. Es van enfrontar a la millor parella d’aquell moment, Pellicer, la primera figura d'aquells anys, i Roget del Grau, un dels grans mitgers, que acabava la seua extraordinària carrera. Aquella partida va suposar l'inici d'una nova etapa i els aficionats veien nàixer noves figures. La qualitat del joc va millorar molt i els trinquets es van omplir de nou.

Sanchis és un dels jugadors que més partides ha disputat per tots els trinquets en la modalitat de raspall. Veure’l jugar era un gran plaer perquè era un jugador amb una gran tècnica i una gran bravesa, a més de dominar el joc amb les dues mans. Veure’l jugar era, a més, la garantia de veure un gran espectacle. Les partides amb Malonda II, primer formant parella i després enfrontant-se, van ser memorables, i els bons aficionats encara les recorden. Malonda II tenia una treta de braç molt potent, però si no anava fregant la muralla, Sanchis, a la segona pilotada, te la podia tirar a la graderia.
 

Sanchis sobre el 1990 al Zurdo de Gandia. Foto: Museu de la Pilota el Genovés

Sanchis constitueix una baula fonamental de la cadena de jugadors de gran qualitat que hem tingut en els darrers seixanta anys. I més enllà de la seua ciutat,  Sanchis ha estat un dels més grans  jugadors de tots els temps, tal com recorden encara ara els aficionats d’arreu del país on es practica la nostra modalitat.

A més de totes estes virtuts, Sanchis és un jugador que, després de la seua retirada, se’l pot veure en totes les partides que es juguen al trinquet de la seua ciutat i en bona part dels de la comarca de la Safor, fet que, desgraciadament no és massa habitual en la resta de jugadors. I és un membre destacat del Club de Pilota, cosa que és molt d'agrair.

Ricard Sentandreu / Oliva.

Compartim partida i escala un dimarts a la vesprada, al trinquet d'Oliva com marca el costum, i reprenem així, amb l'entrevista a Sanchis, el just reconeixement a les figures de la nostra pilota mes pròxima, ‘El Raspall’¸ en un intent de rescatar d'un innecessari oblit i desagreujar així la memòria d'aquells que formen part d'un passat recent que són l'origen i part d'una pilota, i d'un raspall tal com hui el coneixem. 
 

Sanchis durant l'entrevista al Trinquet Nou d'Oliva. Foto: PilotaVeu

- Com foren els teus inicis en aquest  món de la pilota?
Com quasi tots els xiquets del poble jugàvem pels carrers, ja als 8 o 9 anys al carrer de Sant Roc i després al de l’Església. Però els carrers eren de terra i allò era impossible. Poc desprès vaig  mudar-me al carrer Sant Francesc que ja era millor per a jugar i de vegades ho féiem al trinquet però sempre estava ple així que calia anar a primeres hores del matí si volíem jugar.

Cap als 17 anys vaig anar a jugar al trinquet de Villalonga i després  vingueren ja el  trinquet vell de Gandia, Gata… a patir d’ací la cosa va anar complicant-se, perquè jo era un aficionat i s'havia de jugar contra altres  jugadors molt més forts.

Després va vindre la mili i en acabar-la cap als 20 anys ja vaig començar a Gandia, Ondara, Oliva, Tavernes, Castelló, Canals, l'Olleria,  Benidorm, Benissa...

- De tots els trinquets, quin era el que més t´agradava per a jugar?
No he tingut cap preferència i tots m’agradaven per a jugar, no em trobava estrany en cap, però el de l'Olleria tenia una dificultat afegida que el feia diferent a la resta i era un trinquet on no tots els jugadors podien complir.

Al trinquet de Castelló, el que hui porta Batiste, també m'he trobat sempre molt a gust, era un trinquet menut, noble i, molt jugador, el trinquet nou de Canals també m’agradava i això que era gran. Però el trinquet d’Oliva era especial, allí Malonda i jo érem invencibles.

En aquell temps a la zona de Gandia jugaven encara a Ratlles mentre que a la Marina ho feien a jocs. Durant  els meus primers anys de jugar (set o huit) continuaren fent-ho, i  recorde que fins vora els 26 anys encara hi vaig jugar, fins que per les dificultats que el mateix joc portava, tots els trinquets unificaren criteris i normes donant pas als jocs.

- Arribares  en un moment  en el qual hi havia molts i molt bons jugadors, però l’afició actual  continua reconeixent-te com el  millor mitger de tots els temps.  Quins  creus que foren els teus mèrits i amb quins companys estigueres més a gust?
No vull deixar-me cap jugador per nomenar però pot ser que amb Malonda, Pellicer, Miguel de Costa, Antonio de la Granja, Batiste, Ricardet… tinguera una millor complicitat. Vaig jugar durant molt de temps i he conegut i jugat amb molts jugadors i amb tots he estat a gust.

Allò de ser el millor mitger no ho he de dir jo; cert és que he jugat molts anys i a molts llocs i en totes les partides sempre he hagut d'anar donant  perquè es poguera fer la postura.

- Dels jugadors d’aquella època, quins foren per a tu els més forts?
En la meua posició, Leandro, encara que era més jove  que jo, però  tenia dos mans. Costa, el Pigat...
De restos, Pascual, Coeter, Loripi, tots més joves i que foren els qui apartaren Malonda igual que ara per exemple a Waldo l’aniran apartant  els joves.
 

Roget del Grau, Pellicer,  Malonda II i Sanchis. 1973. El Zurdo de Gandia.Foto: Arxiu de Vicent Malonda
 
- Com veus el nivell dels mitgers del  raspall actual?
Abans a la meua època no ens podíem permetre tants errors en una mateixa partida. Les partides anàvem molt més 'apretades' (compensades) i no et podies enganyar ni errar tant.

Els jugadors han guanyat en potència però els falta domini en la raspada. No es preparen els quinzes i tot és una trompada a muralla, mentre que la careta de baix l’escala la tenen nul·la, oblidada.

- Creus que el material que hui s'utilitza pot influir en la qualitat del  joc?
La qualitat de les pilotes és cert que influeix en l’espectacle; una altra cosa és el pes de les pilotes, però 'qui erra, erra, a Juliet i al Rovell totes els entraven a la mà'. I abans també hi havia pilotes de 45 i 47 gr. Jo sempre he preferit les de 43 o 44 gr. de Carcaixent. 

- Com solies entrenar?  Feies alguna cosa en especial?
Jugàvem moltes partides, i pràcticament entrenament no en calia. Pràcticament ho solíem fer a l’eixida d´alguna lesió, un poc de gimnàs i poca cosa més. La muntanya per exemple m’anava molt bé. He arribat a jugar deu o quinze partides seguides, unes guanyant i d'altres perdent. “Això que diuen que jugar tant és mal… el jugador s’ha de fer jugant a pilota, sols així trobarà les seues maneres naturals de jugar. No és necessari cuidar-se tant com ho feu hui, en estar solts ja sobra.”

- Estigueres en actiu fins als quaranta  anys. Quin és el secret d’una carrera esportiva tan llarga?
Jo he tingut la sort de no tindre massa lesions. Vaig estar retirat quasi tot un any a causa d'una pilotada al canell que m'impedia la circulació de la sang, vaig perdre la sensibilitat a la mà i sempre la tenia freda. Vaig haver d’anar a Barcelona on el doctor Alberto Martorell, el qual havia sigut porter de la selecció espanyola, m’ho va poder curar amb unes injeccions. I vaig tornar a jugar a gran nivell fins als 40 anys, que tot i que encara estava bé per a jugar, començava a patir del braç i vaig decidir dir prou jo mateix i no que em retiraren els altres.

- Has jugat alguna vegada després de deixar-ho?
Alguna vegada en alguna partida d’homenatge o benèfica, però sols 2 o 3 vegades.

- Com veus este nou trinquet?
És un trinquet gran però on segur que els jugadors aniran acoblant-se. A poc a poc aniran agafant les mesures fins que deixen d’estranyar-lo. A Oliva hi ha molta afició, encara que ara a l’hivern amaine un poc, si fan bones partides segur que s’ompli.

- Tens algun familiar que jugue a pilota?
Tinc un netet de 5 anys que comença ara a pegar-li, encara que és molt jove per a raspar però quan li preguntes si juga a pilota, li ix de l’ànima dir que juga a raspall.

- Quin consell donaries als jugadors més joves?
Pense que cadascú mereix uns consells, primer que juguen i després ja donarem consells a partir dels 15, 16 anys.

- Com saps, esta entrevista la publicarem en breu en  PilotaVeu, què et sembla la idea?
És una cosa molt bonica, i que la gent s’entere de tot i conega els jugadors que fa temps que no juguen a pilota, perquè molta gent no sap que hem jugat.
 

El jugador local Brisca, 
Sanchis i Ricard durant l'entrevista al Trinquet Nou d'Oliva. Foto: PilotaVeu
 
Acomiadem l'entrevista i ens quedem a la partida amb la mateixa naturalitat, amb la mateixa normalitat que ho faríem un dia qualsevol; amb la il·lusió de contribuir al reconeixement de les nostres figures i, amb el desig que en un futur no massa llunyà puguen lluir les seues imatges a les noves catedrals del raspall.
 
 

Lectures 9168 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de PilotaViu es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Xarxes

Agenda

  • 20.10.2018 16:30h
    Escala i corda / Pelayo
    1ª Partida: 
    Juvenils 
    2ª Partida: 
    Francès i Raül contra Giner, Jesús i Carlos 
  • 20.10.2018 17:00h
    Raspall / La Llosa de Ranes
    1ª Partida:
    Rafa i Marc contra Caxu i Jorge 
    2ª Partida: Semifinal XXXII Individual Professional 
    Moltó contra Seve 

  • 20.10.2018 17:00h
    Raspall / Bellreguard
    1ª Partida: 
    Moncho i Ibiza contra Vicent i Lorja
    2ª Partida: 
    Punxa i Sanchis contra Badenes i Canari 
  • 20.10.2018 17:00h
    Escala i Corda / Pedreguer
    1ª Partida:
    Juvenils 
    2ª Partida: 
    Soro III i Hèctor contra Pere Roc II i Tomàs II 

WHATSAPP - TELEGRAM

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Finalitzades

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ràdio

publicitat


Enquesta

Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

FACEBOOK

Trinquets

publicitat


Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


Opinions

publicitat


Fotografies

  • Primera semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Pere Roc II, Jesús i Carlos guanyen la Lliga Bankia d'Escala i Corda

  • Va De Dona 2018

  • Finals Lliga 2 i Lliga Promeses Caixa Popular a la Pobla de Vallbona

  • Segona semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Va De Dona 2018

  • Presentació de PilotaViu en la Casa Cantonera d'Algemesí

  • Homenatge a Waldo i final del XX Trofeu Gregori Maians

  • Ana es proclama campiona individual per segona vegada

  • Mario i Brisca es proclamen campions de la Copa de raspall

  • De la Vega i Carlos guanyen el Trofeu Diputació de València de Frontó

  • Waldo juga la seua última partida com a professional a Piles

  • Jornada de Pilota Grossa al Genovés

  • Homenatge al Moro a Quatretonda

  • VI Torneig de Màdel de Castelló de la Ribera

  • IV Trofeu Mestres El Puig

  • Presentacio Puchol II vs Timbo

    Presentacio Puchol II vs Timbo

  • Finals de 1a de llargues i de palma a Poble Nou de Benitatxell

  • II Memorial Luis Ferrando, protagonitzat pels Moros i Cristians de Castelló de la Ribera

publicitat


COL·LABORADORS

publicitat


Institucions

amb la pilota

Amb el suport de:

Publicitat

Editorial

El futur de PilotaViu, en mans dels lectors

Des del 9 d'octubre de 2014 l'equip de PilotaViu hem treballat ininterrompudament per donar visibilitat al nostre esport. Amb l’objectiu d’arribar al màxim públic possible, hem informat sense restriccions, des de tots els àmbits, tractant la pilota amb la normalitat que correspon a un esport “normal”. Llegir més