PilotaViu

Divendres, 9.10.2015 01:00h

Josep Sanvenancio Merino ‘Eusebio’ Pilotari

'Sempre s’ha dit que u és figura quan ha jugat contra els tres millors'


Comentaris 3 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vots)
carregant Carregant


Eusebio 1980
© Arxiu Paco Durà




Etiquetes
Eusebio, Sueca
Eusebio, la gran figura que  agafà el relleu de Rovellet i el va cedir a Genovés

Paco Durà.

El jugador nascut a Riola ha sigut dels millors escaleters al segle XX
Eusebio és, sens dubte, una de les figures mítiques de la pilota, que mai hauria de quedar-se fora de qualsevol ’rànquing’ en el qual es vulga anomenar els millors escaleters de totes les èpoques. Cert és que li tocà triomfar enmig de dos fenòmens com Rovellet i Genovés, la qual cosa pareix que li puga restar un punt de lluentor a la seua magnífica carrera esportiva. Però, difícil seria trobar que els aficionats ‘de tota la vida’ al trinquet s’obliden d’anomenar-lo a l’hora de parlar de les gran figures que hem tingut al llarg del segle XX.

Eusebio va ser primera figura indiscutible des de 1964-65 fins a 1975, és a dir, quan es va apoderar del mestre Rovellet i després d’eixos deu o dotze anys va eixir Paco Genovés.

Com aquest últim, també li van prohibir que tirara dalt la primera pilota del dau i jugava amb un punter qualsevol contra els millors trios de l’època. Fins i tot, entre 1964 i 1965 va jugar amb el seu germà Eusebiet (eixe sí que duia el nom autèntic) contra tres rivals dels millors. Però una delicada lesió el va tenir sis mesos parat, i el va obligar, segons declarà, a reclamar més ajuda, quan va reaparèixer.

Sueca li dedicà el trinquet com a reconeixement
A més de gran figura, Josep Sanvenancio Merino, (el nom esportiu d’Eusebio li ve de son pare), és d’aquells jugadors que es van forjar a base d’esforç i de començar jugant-se els dinerets de la seua butxaca, perquè, segons ha contat sempre, era l’única forma de poder jugar, primer als carrers del seu poble, Riola; i després, al trinquet de Sueca, recinte que hui porta el seu nom, com a prova del reconeixement que li té eixe poble, on va aconseguir gran part del seus èxits. Allí començà a vestir de blanc amb setze anys, essent el seu primer rival Capellino, un altre escaleter destacat, nascut a Riola, i recordat perquè sempre jugava amb un mocador nugat al front, a l’estil dels futbolistes antics.

Una de les característiques que més han distingit sempre al jugador de Riola, era el seu ‘sobaquillo’; jugada que feia amb la millor perfecció i potencia que ningú dels jugadors als quals li tocava enfrontar-se. Inclòs, Genovés, que el superava en altres moltes facetes. Però quan estava al rest i li feien el dau per davant, tenia una habilitat extrema per alçar la pilota i dur-la per damunt corda com un coet. A més de força, era molt tècnic, perquè sabia buscar els punt dèbils del rival i, sobre tot, aprofitar el quinze en els moments decisius. Per això, Eusebio tenia prou partidaris a l`hora de travessar, encara que no sempre podia guanyar. Ell destacava en una entrevista que li vaig fer en 1984 que el trio més complicat per a ell eren Suret I, Ruiz i Gómez. Perquè de Suret I deia que “sempre la passava” i dels altres dos que eren “els millors” en la demarcació de mitger i punter. I també Eusebio considerava Llopis com un gran rival, que sempre li posava les coses molt difícils als trinquets de Gandia i Sueca.

Els seus rivals directes: Rovellet i Genovés
Malgrat la rivalitat, Eusebio sempre ha reconegut les virtuts dels seus rivals més significatius, Rovellet i Genovés, si bé ha sigut més coneguda i potser recordada la darrera, ja que l’aparició de Genovés fou molt positiva per a Eusebio, cosa que ell mateix reconeixia, ja que va jugar els darrers anys de la seua carrera, en trio, juntament amb Xatet II i Machí; Vicente i Gat I o Vicentico; contra Genovés i el seu germà Pepe. I en eixes partides, la majoria de vegades guanyava el trio, perquè a Genovés li suposava massa esforç físic, que li solia passar factura, mentre que Eusebio, jugava en un rogle més menut del trinquet.
 

Rovellet i Eusebio. Arxiu Bernat Nervón

També cal recordar que guanyà el Campionat Professional en 1968 amb Ribes de parella. Açò conta que li suposà un gran desgast i li provocà estar sis mesos lesionat. I en 1983 tornà a ser campió amb Xatet II i Machí. A més a més el seu nom ha estat en infinitat de trofeus i desafius importants. Com un que li va guanyar Oltra, mà a mà, a Guadassuar, després de tirar dalt una gran quantitat de pilotes a la galeria, o altre famós, a Pelayo, contra un aficionat, José ‘El feriante’, qui d´on l’empomava la remava després i Eusebio tingué que tirar dalt quasi cinquanta vegades la pilota per poder guanyar.

En definitiva, estem davant d’un fenomen de la pilota; primera figura indiscutible durant 10 ó 12 anys. I amb una carrera prou llarga, que va acabar quan tenia vora cinquanta anys, gràcies a la seua preparació, ja que cap dia deixava d’entrenar.  Amb les mans només portava el guant i una carteta de la baralla, el que prova que tenia qualitats tècniques per pegar-li a la pilota en el lloc adequat. I una altra demostració  que cultivava la intel·ligència era la seua segona afició: els escacs, joc que practicava sovint en els moments d’esplai i seguia amb interès les notícies dels grans genis Karpov i Gasparov, de qui també llegia llibres, segons contava, per ‘aprendre les seues jugades”.

Bernat Nerbón / Riola.

El passat dimecres 30 de setembre ens trobem amb Eusebio a la llar dels jubilats del seu poble natal, Riola. Amb l’objectiu de conversar una estona  per conèixer un poc més un dels grans de la història de la pilota. 

- Com va començar Eusebio?
Primer quan anava a l’escola jugava a futbol campionats entre les escoles de Sueca, ho feia molt bé, però a la vegada ja jugava a Pilota també. A Pilota jugàvem al carrer en pilotes de badana, buscant sempre els carrers que tingueren menys trànsit. Normalment jugàvem a raspall, però també alguns dies a l’aire. Per poder jugar al carrer, com que encara eren de terra, molts dies havíem d’estanyar els clots amb pallús , perquè la pilota no s’enfangara.

Als 14-15 anys vaig començar a anar al trinquet a entrenar. Per poder fer-ho ens havíem de jugar 5 o 10 duros de l’època,  imaginat un xiquet perdent un jornal...li pegava molt tort. Fes-te una idea del  que haurem patit per  poder jugar, així com hui en dia hi ha escoles i poden entrenar-se, abans era així, perquè com tots volien jugar i el trinquet sempre estava copat,  havíem de jugar acabats de dinar quan el sol estava fort, ja que els que es jugaven més diners ho feien quan el sol ja no ho estava tant. Jugàvem descalços ja que el calcer de l’època no valia res, imaginat jugar amb les lloses calentes del sol.

Ja als 17 anys vaig començar a jugar anunciat (de blanc) als trinquets d’Algemesí, Torrent...als 19 ja jugava ‘molt’ i ja vaig començar a jugar contra el Rovell al trinquet de Sueca. Solia jugar amb Llopis (Gandia) als trinquets de Sueca i Tavernes. Als 20-21 ja estava entre els 3 millors de l’època.

- Com et solies preparar?
Mira, nosaltres no hem tingut entrenadors. Era la pròpia experiència la que ens deia allò que anava a bé, i allò que no, ho canviàvem. També s’havia de cuidar el menjar, de fet, una vegada vaig menjar paella abans de jugar...i mai més ho vaig tornar a fer. Caminar per la platja tampoc era convenient, ja que ho vaig fer i després no em veia tan ràpid com de costum. Per a mi la perfecció era entrenar al mati mitja horeta, i després ja anar a jugar. Ara he vist que els futbolistes fan això hui dia, senyal  que sí que era bo.
 

Eusebio al 1969. Fotografia: Arxiu Paco Durà

- T’has lesionat alguna vegada? 
Si, clar que m’he lesionat. Les més greus van ser al muscle, la pelvis i la ruptura del bíceps. He aguantat totes les partides contra el Genovés amb el bíceps trencat.

- Segueixes vinculat a la Pilota?
No, ja no estic al dia. De vegades veig a la televisió les partides de Pilota Basca, que per cert són un espectacle, però ja no solc anar als trinquets de seguit. Sols quan fan algun homenatge o actes per l’estil.

- Que et sembla la Pilota internacional?
Fins fa poc ni sabia que jugaven en altres països.

- Com veus la incorporació de la dona?
A Carlet hi havia una que jugava i a Riba-roja també, però  acabaren deixant-ho. Abans era molt difícil, ja que es feien mal i eren molt poques. Sols podien jugar contra la paret i en solitari. Hui dia ja hi ha moltes més i això és la clau perquè com juguen entre elles, ja juguen a l’escola i participen en campionats. De fet la meua neta juga, i l’altre dia m’ensenyà una pilotada que li va pegar al canell i jo dic, ja ho haurà avorrit, doncs no, tot el contrari vol més Pilota.

- Hi ha un titular a la premsa que deia: “Eusebio passarà a engrosar la nómina de figuras míticas tras su homenaje de hoy” 6000 partidas después de 32 años de professional. Eres una figura mítica, com veus no estar situat a la galeria de Pelayo després dels teus èxits?

Això...sense comentaris...Això ha sigut per a mi una bufetada molt gran, jo que he jugat a Pelayo moltíssimes vegades. Quan estava a Mallorca, em van dur a València perquè jugara. He sigut molt comercial per a ells, i no em situen allí...Això ha demostrat que no li cauria molt bé a algú, perquè no es poden deixar de banda els mèrits esportius. Això ha sigut una cosa molt mal feta, i el que no poden fer és negar-li a un esportista que ha sigut numero 1 durant molts anys el reconeixement que mereix. Però en fi, jo no puc fer res.

Respecte a les partides 6000 és un nombre redó, però segurament en serien més, ja que eren una mitja de 4 partides setmanals, sobre unes 200 a l’any. I ‘figura’, sempre s’ha dit que u és figura quan ha jugat contra els tres millors, ell i un fluixet. Jo ho he fet.                                                                                         
                
- Quins jugadors t’agradaven?
Ruiz era el millor mitger per a mi en diferencia i Gómez el millor punter, després també estaven el Xato de Museros, el Xato de Carlet, el Gat I , Gat II i superclasses com Natalio. Llopis i Ferreret també m’han agradat molt, a Ferreret li prohibien tirar la primera dalt i li parlava de tu a tu al Rovell. Ruiz fins i tot després d’haver estat intervingut amb una traqueotomia jugava barbaritats.

- Quins jugadors podries nombrar de Sueca?
Els jugadors que hi havia en la meua època a Sueca eren, el Conco, Miquel que va jugar de blanc, Poquero... I altres com Sarín i Mistero.

Els de l’època del Xiquet de Sueca, no els vaig conèixer, però sí que he conegut a la filla que es va casar amb un ex-jugador que li deien Benissa i eren els amos del trinquet d’Algemesí . El xiquet havia estat empleat allí a Pelayo com molts altres ex-jugadors per donar faltes, vendre entrades,etc.

- Els titulars de premsa de l’època evidenciaven una certa rivalitat entre Paco el Genovés i tu, es dúieu bé?
Si, és cert que hi havia una gran rivalitat però dins del trinquet. El Genovés ha jugat contra mi durant anys,  i al cap del temps ell s’apoderà de mi. Per exemple a  Borriana de 10 partides li’n guanyaria unes 9. A ell el calor l’afectava més i quan arribava a 45 s’esgotava i jo aprofitava per acabar la partida.
 

Dalt: Eusebio, Pepe Genovés, Molina, baix:Gat I Viñes i Ribera pare
abans d'una de les mítiques partides. Foto: Arxiu Paco Durà

- Quins trinquets eren els preferits?
El de Sueca i Gandia, sens cap dubte. Eren els que tenien el piso de llosa rasposet per falcar-se i l’escala tenia la caiguda perfecta per a mi. Després també hi havien alguns antics com Benaguasil, Carlet, Alginet...que eren molt bons. Que jo recorde, vaig inaugurar molts trinquets nous com ara: Pedreguer, Castalla, Borriana, Moncofa, Villalonga...

Sabies que el trinquet de Sueca, abans era mig metre més alt? L’any 59 va fer una nevada i va tombar el sostre i els ferros van ser serrats i soldats per a tornar-los a muntar. Cosa que va fer que després la pilota quan tocava la tela queia morta.

A Gandia hi havia dos el del Zurdo i el de Peirò Camaró. El primer era del Zurdo de Pames, una gran persona i un ‘fenomen’, allí jugaven els professionals i al de Peirò i Camaró ho feien els aficionats. Es jugava un dia al raspall i altre a l’aire, en aquell moment tenia més èxit l’aire, perquè les partides eren més llargues que al raspall, però el Zurdo va recolzar el raspall.

- Per finalitzar un tema de constant actualitat, quina opinió tens sobre el pes de les pilotes? I les galeries prohibides?
Voràs, té els seus avantatges i els seus inconvenients. En la meua època pesaven entre 36-38gr i per al jugador no era menester que es protegirà tant les mans, no calia posar-se acer als dits i a la palma. Amb una veta sobrava, una simple veta i alguna carta. Per fer el quinze havies de col·locar-les molt bé, ja que sinó et feien el quinze a tu. Hui en dia al pesar tant el joc ha canviat més a la força, i els jugadors poden apretar-la molt més de dau. Jo he tocat fins les de 48gr però això és molt.

Pel que fa a les galeries, per a mi quan vaig tornar després d’una lesió de la pelvis, era un gran recurs, ja que m’encarava dalt per tal de fer els quinzes més ràpid i no haver de treballar-los tant, però prompte m’ho van prohibir a mi i al Genovés.
 

Homenatge a Eusebio al trinquet Pelayo als anys 90. Foto: Arxiu Paco Durà


 

Lectures 11978 lectures   comentari 3 comentaris   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris

9 d'octubre 12.10h

Gràcies pel qualificatiu... Sàpiga vosté que sempre ha estat un admirador d' Eusebio. No sé a sant de què he d' aparéixer en este debat. Sobre l' elecció dels retrats a Pelayo caldrà preguntar a qui els va triar, que en el seu temps seria el propietari o gerent i que la nova propietat no ha canviat. Supose que eixa seria la resposta al tal Paco Canós. Un altra no podia donar-li. De fet, quan m' han preguntat sobre este assumpte sempre ha tingut la mateixa contestació: preguntar al r... Llegeix més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de novembre 23.04h

A qui vas anar a preguntar!. Soldado es un inútil, i un llepaculs, i es impossible que et pogués donar una resposta congruent


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 d'octubre 20.49h

Encara recorde a final dels anys 70 quan Eusebio anava a jugar a Borriana. Sempre ell i un altre contra tres, fins l'arribada de Genovés.Era l'únic que a pilota parada a l'escala, prop del rebot s'encarava dalt. I el dau, com el dibuixava?Bé, sempre he volgut saber perquè no està en Pelayo. I una vegada, fa ja molt de temps, li ho vaig preguntar a Alberto Soldado. No vaig obtenir resposta.


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de PilotaViu es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Xarxes

Agenda

  • 20.10.2018 16:30h
    Escala i corda / Pelayo
    1ª Partida: 
    Juvenils 
    2ª Partida: 
    Francès i Raül contra Giner, Jesús i Carlos 
  • 20.10.2018 17:00h
    Raspall / La Llosa de Ranes
    1ª Partida:
    Rafa i Marc contra Caxu i Jorge 
    2ª Partida: Semifinal XXXII Individual Professional 
    Moltó contra Seve 

  • 20.10.2018 17:00h
    Raspall / Bellreguard
    1ª Partida: 
    Moncho i Ibiza contra Vicent i Lorja
    2ª Partida: 
    Punxa i Sanchis contra Badenes i Canari 
  • 20.10.2018 17:00h
    Escala i Corda / Pedreguer
    1ª Partida:
    Juvenils 
    2ª Partida: 
    Soro III i Hèctor contra Pere Roc II i Tomàs II 

WHATSAPP - TELEGRAM

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Finalitzades

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ràdio

publicitat


Enquesta

Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

FACEBOOK

Trinquets

publicitat


Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


Opinions

publicitat


Fotografies

  • Presentacio Puchol II vs Timbo

    Presentacio Puchol II vs Timbo

  • De la Vega i Carlos guanyen el Trofeu Diputació de València de Frontó

  • Finals de 1a de llargues i de palma a Poble Nou de Benitatxell

  • Presentació de PilotaViu en la Casa Cantonera d'Algemesí

  • Segona semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • VI Torneig de Màdel de Castelló de la Ribera

  • Mario i Brisca es proclamen campions de la Copa de raspall

  • II Memorial Luis Ferrando, protagonitzat pels Moros i Cristians de Castelló de la Ribera

  • Pere Roc II, Jesús i Carlos guanyen la Lliga Bankia d'Escala i Corda

  • Jornada de Pilota Grossa al Genovés

  • Homenatge al Moro a Quatretonda

  • Waldo juga la seua última partida com a professional a Piles

  • IV Trofeu Mestres El Puig

  • Primera semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Va De Dona 2018

  • Homenatge a Waldo i final del XX Trofeu Gregori Maians

  • Ana es proclama campiona individual per segona vegada

  • Finals Lliga 2 i Lliga Promeses Caixa Popular a la Pobla de Vallbona

  • Va De Dona 2018

publicitat


COL·LABORADORS

publicitat


Institucions

amb la pilota

Amb el suport de:

Publicitat

Editorial

El futur de PilotaViu, en mans dels lectors

Des del 9 d'octubre de 2014 l'equip de PilotaViu hem treballat ininterrompudament per donar visibilitat al nostre esport. Amb l’objectiu d’arribar al màxim públic possible, hem informat sense restriccions, des de tots els àmbits, tractant la pilota amb la normalitat que correspon a un esport “normal”. Llegir més