PilotaViu

Divendres, 19.12.2014 00:15h

Jose Malonda Mestre ‘Malonda I’ Pilotari

‘Abans eren més tècnics, ara el joc és més espectacular’


Comentaris 2 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vots)
carregant Carregant


Malonda I
© Jose Tomé




Etiquetes
Malonda I, Oliva
Malonda I, una primera figura que inicià una gran nissaga del raspall
 
Vicent Malonda Mestre
 
“Els xiquets del meu carrer de mitjans del segle passat podíem jugar a mil jocs diferents, però, inevitablement, sempre acabàvem jugant a pilota”. Malonda I va començar a jugar al carrer del Natzaré, el més llarg d’Oliva, on es podien fer moltes partides alhora amb jugadors de totes les edats. I molt prompte va començar a jugar al trinquet que tenia a vora casa.
 
Les dues branques de la família Malonda Mestre eren molt aficionades a la pilota, com la majoria del veïnat. El carrer del Natzaré i les dues branques de la família han aportat un nombre considerable de jugadors de raspall: Tofolet, Bolo, Oltra, Juanito Tofolet, Parra, Vidal; dels Malonda: Malonda I, Malonda II, Malonda III, Francisquet, Malonda IV, i dels Mestre: Pepito, Diego i Carlos. I pràcticament a totes les cases del carrer hi vivia algun bon jugador aficionat.
 
La progressió en el joc va ser tan brillant que als setze anys va debutar al Trinquet del Zurdo de Gandia contra Ciscar i Godofredo, anunciat com a Malondeta, després d’haver començat per trinquets de la Marina i de la Ribera, on era conegut com el Xiquet d’Oliva. Poc després ja s’enfrontava, en iguals, als millors del raspall en una de les èpoques més brillants de la modalitat: Ciscar, Miramar, Antoniet, Roget, Godofredo i Pigat.
 
L’aparició de Malonda I va ser un gran revulsiu per al raspall. Va aconseguir nous espectadors, que el seguien per molts trinquets del país, i va contribuir, en bona part, a dignificar el raspall perquè dominava tots els recursos tècnics propis dels grans jugadors. Quan va deixar de jugar a raspall, en part per problemes físics i en part per l’exagerada exigència que massa sovint es té amb les grans figures, es va produir una greu crisi en la modalitat, solament superada uns anys després a partir de l’aparició de Malonda II i Sanchis.
 
Sempre lligat al món de la pilota com a trinqueter, marxador i mestre de l’escola de pilota, la seua aportació ha sigut extraordinària i, en un país normal, amb unes institucions sòlides, hauria d’haver jugat un paper més notable perquè és una de les persones que més sap de pilota.
 
Però deixant a banda tota la seua aportació com a jugador i com a home de pilota, allò igualment rellevant és la creació d’un espai familiar on la pilota ha sigut un element molt estimat per tots, que ens lliga amb la tradició, que ens ha fet més agradable la vida i que ha actuat com a eix vertebrador de la mateixa família i del coneixement i l’estima pel propi país.
 
Joan Mata i Guillem Sentandreu / Oliva.

Arriba el cap de setmana, i com tots els divendres de l’any, trobem a Pepito Malonda marxant en el trinquet de Piles. Hui les partides han acabat prompte, ocasió perfecta mentre esperem l’hora de sopar de realitzar una xicoteta conversa. 
 

Joan Mata, Malonda I i Guillem Sentandreu durant l'entrevista. Fotografia;Jose Tomé

-Qui és Pepito Malonda?
Definir algú altre és més fàcil, però definir-se a u mateix... Jo vivia al carrer Natzaré d’Oliva, prop del trinquet. Als 5 anys ja entrava al trinquet i als 16 anys ja jugava de professional.  Sempre m’ha agradat la pilota, era un jugador que no se’n va eixir de res, però que ho dominava tot. No tenia una pegada espectacular, però li pegava de totes les formes i tenia totes les jugades regulars.

-És veritat el que conten que Malonda sempre buscava l’errada del contrari?
Sí, sempre. Per exemple, si no li haguera buscat el punt feble a Ciscar m’hauria caçat a pilotades, perquè tenia una pilotada molt forta.

-Com era l’ambient de l’època?
Abans no era com ara. La gent acabava de treballar i anava al trinquet, era un ambient diferent, abans sols hi havia pilota.
 

Costa, Batiste, Antoniet, Malonda II, Malonda I, Pigat i El Zurdo. Any 1979 Fotografia: Museu de la Pilota

-El material i la normativa ha canviat, també ho ha fet la forma de jugar?
Vaig començar a jugar en betes. Allò era per a morir-se, sempre tenies els dits plens de bambolles. Les pilotes eren voladores, pesarien sobre els 33-34 grams, no 50 grams com pesen hui, imagina’t la diferència. Desprès ja passàrem al didals blanets, que vosaltres no els heu conegut, i del didal blanet ja passàrem als didals durs, els actuals de pell.

Abans érem més tècnics, no vol dir això que els d’ara no juguen igual o més que els d’abans, però podríem dir que els d’ara tenen més força. La pilota d’abans feia més rebot. Tanmateix, no s’ha de menysprear els jugadors actuals perquè ara també hi ha que juguen molt a pilota.

A més a més, ara li han llevat moltes coses al joc. Abans l’escala no estava parada, inclús en un principi jugàvem a ratlles. Per a mi abans tenia més salsa, encara que ara el joc és més espectacular per les pilotes.

-Qui eren els seus referents i en qui jugava més a gust? 
El meus referents eren Ciscar i Miramar. Després Pizarro, Antonio de la Granja, Marines, Pigat i Godofredo.

Amb Godofredo i Pigat sempre ho he passat bé. Pigat tenia una cosa molt bona: quan jo li demanava una pilota ell sempre me la deixava.

Qui més difícil m’ho ha posat ha sigut Miramar, això no vol dir que jugara més que Ciscar, però per la meua forma de jugar i les seues característiques era el que més em costava.

- Sempre has jugat a raspall?
Vaig jugar 7 o 8 mesos a escala i corda quan vaig deixar de jugar al raspall, sobre els 27 anys, en l’any 68, però de seguida el braç em feia mal i ho vaig haver de deixar. Després, al cap de 5 o 6 anys, vaig tornar a jugar al raspall en segona fila dos o tres anys més.

-Què penses de l’Escala i Corda?
Per a mi l’escala i corda és més difícil, ja que has de passar la corda, mentre que el raspall sempre va avant i és molt més exigent, però en la nostra zona, la Safor, la modalitat reina és el raspall.

- La teua retirada dels trinquets, per què es va produir?
- Ens mostrà llavors el dit menut de la mà dreta amb la desviació pròpia dels dits de pilotari i ens contestà: “aquest dit és el que va fer que em retirara”.-

La mà dreta de Malonda I. Fotografia: Jose Tomé
 
El meu punt dèbil sempre han sigut les mans, he patit molt, de les mans. Sempre he tingut blaüres internes i he patit molts dels dits. Si no haguera tingut mal de mans no li haguera tingut por a ningú (va afegir bromejant). Jugaven Ciscar i Miramar i ho feien sense res, jo m’ho llevava tot l’últim joc si la partida anava malament, però de seguida em feien mal i després estava 15 dies sense jugar, he patit molt.

-Quantes partides jugaves a la setmana?
Una o dos, n’eren prou. Si la setmana era especial feia 3 partides com a molt. Si haguera pogut jugar 4 o 5 partides les hauria jugat i hauria guanyat més diners, perquè cobrava bon jornal.  

Acostumava a jugar en Oliva, Bellreguard, Villalonga, Castelló de la Ribera, Gandia, Aielo, Alberic..

El trinquet que més m’agradava era el de Gandia. No mentia, era molt noble i m’agradava, encara que el trinquet de Castelló m’agradava molt, era un trinquet que m’anava molt.

Recorde una partida, allí en Castelló, que jugàrem Vidal i jo contra Cristòbal i dos més. Al dau jo jugava davant i al rest al revés. Aquells anaven guanyant-nos perquè Vidal no estava fi eixe dia, però em vaig posar a traure i a jugar davant i de la partida quasi perduda remuntàrem i  guanyàrem i, en acabar, em tragueren a muscles del trinquet. No ha passat més en un trinquet, per això tinc bones referències d’eixe.
 

Malonda I, Cristobal i Antoniet. Anys 60 Fotografia: Museu de la Pilota Genovés

-Com veus els jugadors de hui en dia i en qui et veus reflectit?
Hi ha de tot. He vist en Moltó una facilitat de pilota que no he vist en ningú. Moltó és un jugador que m’agrada. Això sí, Waldo és Waldo.

-Pronòstic per a l’individual?
Això són coses difícils de dir, però clar... Jo crec que Waldo, tot i estar baix, mà a mà encara els guanya a tots. En sap molt, ha perdut un 30%, però sap jugar tant que encara és perillós. Encara que abans no hi havia campionats com hi ha ara, el que ha fet Waldo no ho ha fet ningú.
 
-Parla’ns un poc del desafiament històric dels dos Malondes contra Genovés.
Eixa partida va vindre després que Genovés li guanyara, traient del 9 amb l’esquerra, al meu germà i a Sanchis. Això era un atracament a favor del Genovés, si ens haguérem posat 10 com jo o 10 Sanchis també ens haguera guanyat!

Corria l’any 81 i, una nit, sopant al bar del pare de Waldo, muntàrem eixa partida. Jugàvem el meu germà (Malonda II) i jo traient del 9 en l’esquerra al trinquet de Canals, però teníem un handicap: Genovés tenia la galeria lliure i del dau és més fàcil tirar-la dalt. Però jo el vaig castigar traient i el meu germà podia acabar els quinzes fàcil i poguérem guanyar-li. Aquest és l’únic desafiament que vaig jugar contra ell. Llavors jo ja tenia 40 anys i ja no jugava a pilota...
 

Malonda I, Genovés i Malonda II. Desafiament a Canals 1981. Fotografia: Museu de la Pilota

-Com veus la situació actual de la pilota de les dos empreses?
Sóc pessimista perquè veig la pilota malament. Si en compte de sumar anem dividint encara estem més perduts. Com estem, estem malament per a uns i per a altres perquè tots ens fem falta. La crisi també es nota, és una època difícil i per a fer una postura costa molt... Això va a èpoques. Recorde que, quan jo començava, els hòmens em deien: “xiquet, que açò s’acaba” i la pilota seguix i no s’acabarà mai.

-Com creus que es pot solucionar el problema? 
Que parlen i que s’arreglen, parlant s’entén la gent.

-El tancament de la televisió s’ha notat?
Sí i molt, arrastrava molta gent. A mi m’ho pregunten: “quan faran pilota? Tant bé que m’ho passava jo...”. Això feia que la gent parlara de pilota, si no veuen res per la televisió la pilota es mor. Jo tinc esperances que òbriguen alguna televisió i que facen partides de pilota.

-A banda de jugar a pilota has practicat algun altre esport?
El tenis. Després de deixar de jugar a pilota m’agradava jugar al tenis. No tenia massa tècnica, però no ho feia malament, físicament estava bé. Crec que molts pilotaris, si hagueren jugat al tenis, serien molt bons.

-Seguies algun tipus de dieta el dia de la partida?
 Sí, el dia de la partida em cuidava: no dinava arròs al forn o paella, sinó que menjava alguna cosa lleugera.

-Com veus la pilota al teu poble?
Espere que arreglen el trinquet prompte perquè els xiquets i els aficionats puguen jugar, ja que si tanquen i no van a cap lloc l’afició es perd. S’ha de cuidar l’escola i el club.

-Continues vinculat amb la pilota?
 Sí, sóc marxador, és una cosa que no és pesada i a mi m’agrada i m’ho passe bé.

-Vénen més Malondes que continuen la nissaga?
No, els xics li peguen al futbol, però no tinc néts, tinc nétes. De la meua néta tinc una fotografia jugant al trinquet d’Oliva quan era més menuda i no ho feia malament.  

Potser, si tinguera néts, sí que m’agradaria.

-Una partida bona i altra per oblidar.  
Una bona: Pigat i Antonio de la Granja contra mi, que treien ells seguits del dau en la dreta, en Gandia, i els vaig guanyar. Eixírem iguals a 5 i quedàrem 25-10 per a mi. 

Aquesta partida precisament va vindre després de perdre dos desafiaments: Pizarro i jo contra el de la Granja i Pigat en l’Olleria, però això no era un trinquet, era un corral, i jo jugava davant perquè Pizarro era rest. I un dia, en Pedreguer, uns homes em picaren l’amor propi dient-me que no podia guanyar eixa partida i vaig acceptar jugar-la jo sol, en Gandia, contra els dos. Sabia que en Gandia els podia guanyar i no em vaig tirar enrere.

-Tornaries a ser pilotari?
 Sí, jo ho he passat molt bé i he viscut molt bé gràcies a la pilota. No m’he fet ric, però he treballat en la pilota i he viscut amb la pilota, encara que, tot i això, és molt difícil viure d’ella sense tindre un treball a banda.  

-Què opines de PilotaVeu?
Tot el que siga parlar de pilota, per mi, encantat. Almenys tenim això i ens enterem de les coses, ja que no tenim televisió. 
 

Malonda I. Fotografia: Jose Tomé
 

Lectures 15567 lectures   comentari 2 comentaris   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris

20 de desembre 12.30h

Molt bona entrevista. És un luxe llegir i saber qué pensen les màximes figures, com ara Malonda I. Aquest tipus d'entrevista, a mi personalment, m'agraden moltíssim, per això vos anime a que seguiu aixina.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de desembre 14.59h

Una molt bona entrevista a un dels mes grans jugadors de Pilota i com be digueu crec quel que més sap de la mateixa en l'actualitat.
Però crec que lo millor que té Pepito és ser una extraordinaria persona.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de PilotaViu es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Xarxes

Agenda

WHATSAPP - TELEGRAM

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Finalitzades

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ràdio

publicitat


Enquesta

Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

FACEBOOK

Trinquets

publicitat


Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


Opinions

publicitat


Fotografies

  • Finals de 1a de llargues i de palma a Poble Nou de Benitatxell

  • Presentació de PilotaViu en la Casa Cantonera d'Algemesí

  • VI Torneig de Màdel de Castelló de la Ribera

  • Homenatge a Waldo i final del XX Trofeu Gregori Maians

  • Finals Lliga 2 i Lliga Promeses Caixa Popular a la Pobla de Vallbona

  • Primera semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Ana es proclama campiona individual per segona vegada

  • IV Trofeu Mestres El Puig

  • Segona semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Va De Dona 2018

  • Waldo juga la seua última partida com a professional a Piles

  • Va De Dona 2018

  • Presentacio Puchol II vs Timbo

    Presentacio Puchol II vs Timbo

  • Homenatge al Moro a Quatretonda

  • II Memorial Luis Ferrando, protagonitzat pels Moros i Cristians de Castelló de la Ribera

  • Mario i Brisca es proclamen campions de la Copa de raspall

  • De la Vega i Carlos guanyen el Trofeu Diputació de València de Frontó

  • Pere Roc II, Jesús i Carlos guanyen la Lliga Bankia d'Escala i Corda

  • Jornada de Pilota Grossa al Genovés

publicitat


COL·LABORADORS

publicitat


Institucions

amb la pilota

Amb el suport de:

Publicitat

Editorial

El futur de PilotaViu, en mans dels lectors

Des del 9 d'octubre de 2014 l'equip de PilotaViu hem treballat ininterrompudament per donar visibilitat al nostre esport. Amb l’objectiu d’arribar al màxim públic possible, hem informat sense restriccions, des de tots els àmbits, tractant la pilota amb la normalitat que correspon a un esport “normal”. Llegir més