PilotaViu

Dijous, 9.10.2014 06:00h

Paco Cabanes Pastor 'El Genovés' Pilotari

«La pilota té màgia, ella no menteix mai»


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vots)
carregant Carregant


Paco Cabanes i la Pilota

Toni Mollà

La Pilota valenciana va ser un joc abans que un esport. Segons expliquen els historiadors, en la seua forma original, la pilota va ser un entreteniment a la Grècia clàssica. També entre els repobladors que portaren llengua i llinatge a les terres que avui anomenem País Valencià –amb perdó dels al·lèrgics a les paraules. El nostre Tirant incansable i la noblesa autòctona la coneixien i la practicaven de forma natural. Amb el pas dels segles i dels anys, la pilota ha esdevingut, finalment, una de les expressions més vives de la nostra cultura popular –amb perdó per la redundància.

Amb aquest ADN, el nostre joc més noble va travessar la línia del temps fins entropessar, a partir dels anys 50 del segle passat, amb una modernització caòtica que va clivellar la continuïtat cultural. La de la pilota i la de la cultura dels valencians en general. Ben mirat, un daltabaix econòmic i sociocultural que va recloure, per exemple, la nostra llengua a la vida rural i la perifèria social. El mateix daltabaix que va ferir quasi de mort la pràctica de la pilota. La lleialtat de les classes subalternes – especialment als pobles, ciutats i llogarets més o menys al marge d’aquella modernització– va convertir la pilota i la llengua en les expressions més explícites de la resistència cultural davant de l'estandardització adotzenada d’aquella modernització.

En aquest context, com caigut del cel, va vindre al món Paco Cabanes i Pastor, fa vora seixanta anys al poble del Genovés (la Costera). Un xicot, germà de Pepe i de Carme, que va aprendre a raspar al carrer com qui aprén a respirar. Un xicot que, de poble en poble, sempre xafant les lloses justes, es convertiria en el millor jugador de pilota de tots els temps. Una condició que, de rebot, el va elevar a sant patró de la nostra processó laica. Efectivament, la superioritat esportiva i la seua proximitat humana l’han convertit, sense buscar-ho, en la figura pública més reconeguda dels valencians de totes les condicions, blaus i rojos.

Personalment, no m'agraden els ídols ni estic a favor de les deïficacions. Però, en un país desvertebrat fins a la fatiga, el nom esportiu de Paco, el Genovés, ha esdevingut el símbol col·lectiu més unitari del país, un ídol a tocar de mans. Va ser, en la seua joventut, el providencial salvador d'un joc (i un esport) que malvivia sense alè. Quinze a quinze, entre trinquets i carrers, jugant-la a l’aire o buscant l’encaix, el Genovés ha dibuixat una croada tenaç per la dignitat de la pilota en totes les seues modalitats. Sense Paco, el Genovés, la pilota hauria tingut una història diferent. I nosaltres, els valencians, no seríem exactament els mateixos. Agraïts, per sempre, Paco.

Ricard Sentandreu / PilotaViu.

- Quin moment creus que viu la Pilota Valenciana?
Pel que fa a l’estructura podem dir que està bé, hi ha unes bases i unes condicions favorables. Però lamentablement no és el millor moment, no anem ‘sobrats’ però pense que pot canviar. Efectivament està tot basat en una estructura forta: veus escoles, veus la gent preparar-se amb mes il·lusió que abans i tot açò ha de produir tard o prompte. Però clar, jo he vist èpoques molt millors. Tanmateix, treballant així, amb il·lusió, crec sincerament que canviarà. En altres èpoques ha hagut més nivell, més qualitat. La gent jove actual m’agrada molt com és perquè es prepara de cap i de cos i això dignifica la pilota.

- Vols dir que a la teua època hi vivíeu un millor moment?
Per a mi hi havia un poc més de nivell entre els pilotaris. Pense que cal algú que trenque eixa línia, que destaque i estic segur que eixirà. Jo la veig molt ampliada a tot arreu i això òbviament s’ha de notar tard o prompte. Sincerament crec que fa falta el pilotari que trenque perquè la resta es motive a guanyar-lo.
 

Ricard Sentandreu i Paco Cabanes durant l'entrevista

- Fa falta un referent, no? Estàs d’acord el que diuen que hi ha un abans i un després de Paco Cabanes? Tot el món coincideix  que la teua aparició trau la pilota del carrer i arriba fins i tot a organitzar-se un campionat mundial.
Potser és un poc exagerat això. Però crec sincerament que això motiva. Pensem que la gent també es fixa molt en la figura, en aquell que destaca. Per això és fonamental per a mi que aparega u que trenque eixa monotonia i la resta el tinga com a referència.

- Com en el cas del raspall amb Waldo...
Efectivament... Però hi ha molta gent jove. Jo a les escoles n’he tret, sé que n’ixen i veient tot l’engranatge que hi ha estic segur que n’eixiran més. Jo no he vist mai tanta gent jove i l’enfocament que hi ha ara. Així veig jo el panorama actual, falta eixe poquet més que és tan important. Pel que fa als trinquets crec que les condicions podrien ser millors, és lamentable que els pocs que han fet no estiguen acabats o no tenen la qualitat que haurien de tenir. Han fet autèntiques barbaritats...la cosa era molt més fàcil: copia allò que estava ben fet, no inventes. El pilotari en un trinquet sense condicions no pot rendir i el que han fet per exemple, a Montcada...jo no sóc administrador però això és lamentable. Han fet autèntics desastres! Està molt bé la idea de fer escoles amb minitrinquets, però s’ha de fer ben fet no només per a la foto... Res a vore per exemple amb el que fan al País Basc.

- Parlant del País Basc, quines diferències trobes? No solament a nivell d’infraestructures, a nivell de seguiment, de suport...
Primerament en el sistema d’apostes, perquè ací ha sigut sempre prou ridícul. Els parons que trobem a cada partida sobren. Penseu que allà hi ha 12 corredors i es juguen els diners com l’aigua. Recorde que hi havia un iaio (riu) que em donava un poc de consciència, perquè era final de mes i només en tenia cinquanta i volia jugar-se’m més...xe! Que fera societat no?!! Allà treballen en equip, no sé també és pilota però l’engranatge és completament diferent. Un pilotari al País Basc és una personalitat, i molt dignes... Penseu que ma mare no volia de cap de les maneres que jo em dedicara a la pilota, volia alguna cosa millor per a mi. La sort és que jo vaig pujar prou ràpidament i m’hi podia dedicar.

- Què penses que hauria de canviar ací per millorar la pilota?
El que sí aprecie ara és una altra disciplina de cara a una partida. De totes formes no podem dependre de les apostes, s’han de buscar espònsors o pagar millor els pilotaris...no sé, més digne. S’ha de vendre el que hi ha d’una forma més dinàmica, s’ha de motivar per fer altres sistemes perquè tot i que el que veig quan vaig al trinquet m’agrada, s’ha de donar un colp d’efecte...no sé, desafiaments per exemple, més carinyo, motivar més l’espectacle. Crec sincerament que la diferència entre el País Basc i nosaltres és que allí la mentalitat és de casa en casa, les arrels del poble les tenen més clares. En definitiva tenen més suport en tots els aspectes.
 

Fotografia de Toni Mollà

- En general penses que el suport institucional és suficient?
No no...(riu) el que passa és que tenen la boca molt fina, moltes promeses...però haurien d’agarrar consciència i entendre que estem molt malament i ens fa falta molta més ajuda. La vida del pìlotari és curta i per tant hauria de guanyar un mínim decent per a viure, ja que la dedicació és molt gran. Caldria posar un zero més. Hui en dia si no eres un enamorat de la pilota no segueixes jugant.

- En la teua carrera esportiva, quina és la partida que més recordes...
Supose que l’última,(el mà a mà amb Àlvaro). Sembla que quan vas fent anys valores més les coses, però en el meu cas crec que no hi ha dubte. Com era prou més major ho vaig valorar molt.

- En el teu cas sabem que per la teua superioritat, els trinqueters arreglaven partides sense que pogueres fer algun dels teus colps, això repercuteix en l’espectacle?
Indubtablement privar d’unes condicions els jugadors, en principi, no té massa sentit. Es feia per equilibrar forces...

- Clar això des de fora del món de la pilota no s’entén...
La veritat és que jo he arribat a desitjar amainar un poquet, tindre menys condicions. Pensa que a les primeres partides que em prohibien l’escala, era molt complicat. A la primera pilotada em lamentava: “Ja l’ha tirat dalt”... era qüestió d’acceptar-ho i jugar.

- Quines prohibicions vas arribar a tenir?
Per baix i l’escala i jugar per dins. Era graciós perquè alguns preferien que jugara lliure... La veritat és que em vaig alegrar de baixar el meu nivell  per poder jugar més lliurement, per poder gaudir. La veritat és que en el trinquet la millor jugada que hi ha és dalt, quan el trinquet està ple la tires dalt i sempre és la millor jugada.
 
Fotografia de Toni Mollà
 
- Una partida que t’agradaria oblidar.
Hi ha una que ho tenia molt clar. Jo en Pelayo vaig tenir el problema que no deixaren que jugara Pepe amb mi. Clar eren 16 anys jugant junts. I el trinqueter (Arturo Tuzón) de Pelayo, no volia que jugara amb el meu germà. A partir d’això vaig deixar de jugar a Pelayo. Però va arribar el dia que per un homenatge a Eusebio em vaig vore obligat a anar. En eixa partida vaig patir molt, moltíssim i la tinc gravada a foc. No sé què em va passar però em vaig bloquejar... A més, encara va ser més greu perquè quan vaig eixir a jugar al trinquet tot el món es va posar en peu i va haver una ovació increïble, tot era una alegria, mai he sentit una ovació tan tremenda. Però és que no en vaig jugar cap! Ni una! Em va saber molt de mal perquè la gent no es mereixia això...

- Per què vas triar passar a escala i corda i no quedar-te en el raspall?
Jo tampoc vaig començar en el raspall concretament. La veritat és que l’escala i corda no m’omplia, però al final el xip el vaig canviar. Pensem que l’escala i corda necessita més tècnica, però de jove gaudia més jugant al raspall. Tot em conduïa a l’escala i corda perquè també és més coneguda, de Morella a Finestrat hi ha afició i això també és important.

- Realment l’escala i corda és la modalitat reina?
Jo crec que ha tingut més camp que el raspall. Tot el que es fa amb gust i ben fet és positiu. La pilota (referint-se a l’objecte) té màgia, eixa no menteix mai i hi ha un paquet de pilotaris que deixen molt que desitjar... A mi ambdós modalitats m’omplin quasi de la mateixa forma. Per altra banda és evident que s’han de potenciar les dos. El raspall té la particularitat que és la base. Els complements que té el Raspall milloren les condicions dels jugadors d’Escala i Corda. Entrenar al raspall, per exemple, amb una corda al mig, ajuda a fer que busques la careta, la gires, tamborinaes... hi ha molta riquesa de colps que milloren la tècnica. Jugadors com Waldo que també van estar en l’escala i corda, dóna gust veure’ls. Essent ell el número u del Raspall ha vingut a entrenar en els d’Escala i Corda i això és molt important.

- En definitiva creus que com diuen molts professors és bo començar jugant a Raspall?
Sí, sí, totalment d’acord. Pensa que un xiquet amb 5 anys pot jugar, va concebent la pilota i va agafant maneres. Per a mi és el més indicat, el frontó també va bé però per a mi les criatures es diverteixen més en el raspall, no poden gaudir de l’Escala i Corda.

- Si tingueres a uns xiquets davant què els diries perquè juguen a pilota?
Primer voler-la. Que tinguen la voluntat de practicar-la, de gaudir-la i que siguen això: cavallers! Els fonaments de l’esport són molt bons en tots els casos. Però per potenciar l’afició hauria d’entrar a l’escola, no sé com però sí que seria important potenciar-la des de l’orige.

- Per què creus que les dones no s’acosten quasi als trinquets?
Ara en van prou! Abans sí que ni una! Jo recorde Maria Lluïsa, la meva dona, que no venia pràcticament mai. Abans no estava ben vist que les dones anaren al trinquet, de cap manera. Però sí que note que la mentalitat ha canviat i ara es veuen ja més dones al trinquet.

- Un tema polèmic, la televisió. Què en penses?
Ridícul!! (molest) això no ho mereix ningú, el que han fet amb el tema de la televisió és demencial! La pilota ha sigut molt perjudicada per la desaparició de les retransmissions de partides, molt perjudicada!
 

- Què et sembla el premi al president de la Generalitat de mans de la Federació de Pilota.
Ell és qui més pot fer per dignificar la pilota i fins al moment no ho ha fet. Per altra banda, en un acte que vaig poder compartir amb ell em va prometre que donarien el suport necessari, ja que li vaig fer saber els problemes actuals de la pilota, que deia que desconeixia, i per això es mereix la meua confiança, però encara ho ha de demostrar.

- Hi ha un tema de rabiosa actualitat com és l’aparició d’A Mà Pilota i les conseqüències que ha dut, què en penses?
Seria molt lamentable que les parts implicades no es posaren d’acord i no acabarà tot bé. Només els demane que siguen capaços de no crear una guerra, que apleguen a un acord. Està bé que hi hagen iniciatives però si són per a sumar.

- Com veus l’actualitat de la pilota? I al teu fill?
En la passió de pare no es pot jugar (riu). Pot ser un bon any per a ell, a pesar de les lesions el veig molt centrat. En general crec que està molt igualat. Sincerament m’agradaria que guanyara el millor, qui més ho meresca.

- I l’individual de Raspall?
Hi ha aparicions molt interessants, però crec que encara Waldo està per davant. Els complements i la regularitat de Waldo no els té ningú.

- Penses que la pilota ha d’obrir fontreres?
Sí, però crec que hi ha coses molt més importants abans.

- Com veus l’aparició de PilotaViu?
Vos felicite! (rient). Sempre està bé este tipus d’iniciatives perquè representa difondre i dignificar la pilota i això sempre és positiu.
 

Lectures 11256 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de PilotaViu es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Xarxes

Opinions

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Finalitzades

ràdio

publicitat


Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

publicitat


FACEBOOK

Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


publicitat


Fotografies

  • Presentacio Puchol II vs Timbo

    Presentacio Puchol II vs Timbo

  • Waldo juga la seua última partida com a professional a Piles

  • Segona semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • IV Trofeu Mestres El Puig

  • VI Torneig de Màdel de Castelló de la Ribera

  • Ana es proclama campiona individual per segona vegada

  • Homenatge al Moro a Quatretonda

  • Mario i Brisca es proclamen campions de la Copa de raspall

  • Primera semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Final del Circuit La Bolata de llargues entre Benidorm i El Campello

  • Va De Dona 2018

  • Finals de 1a de llargues i de palma a Poble Nou de Benitatxell

  • Moltó es proclama campió individual per tercera vegada

  • Puchol II conquereix el seu segon títol individual. Fotografies de Juan Rodrigo Legua

  • Homenatge a Waldo i final del XX Trofeu Gregori Maians

  • Presentació de PilotaViu en la Casa Cantonera d'Algemesí

  • Va De Dona 2018

  • II Memorial Luis Ferrando, protagonitzat pels Moros i Cristians de Castelló de la Ribera

  • Pere Roc II, Jesús i Carlos guanyen la Lliga Bankia d'Escala i Corda

  • Finals Lliga 2 i Lliga Promeses Caixa Popular a la Pobla de Vallbona

publicitat


COL·LABORADORS

publicitat


Institucions

amb la pilota

Editorial

El futur de PilotaViu, en mans dels lectors

Des del 9 d'octubre de 2014 l'equip de PilotaViu hem treballat ininterrompudament per donar visibilitat al nostre esport. Amb l’objectiu d’arribar al màxim públic possible, hem informat sense restriccions, des de tots els àmbits, tractant la pilota amb la normalitat que correspon a un esport “normal”. Llegir més

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

WHATSAPP - TELEGRAM

Amb la col·laboració de:

Publicitat