PilotaViu

Dimarts, 20.6.2017 11:00h

Ramón Sancho Artesà didaler

Ramón Sancho: «Fer didals m’enganxa tant com la pilota»


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vots)
carregant Carregant


Ramón Sancho mostra els didals durant l'entrevista.
© Ulisses Ortiz




Etiquetes
Artesans, Carcer, Sumacarcer
Ramón Sancho es dedica a la fabricació artesana de didals per als pilotaris de raspall des de fa 27 anys. Ell va arreplegar el testimoni del seu sogre, que va començar a fer-ho el 1977, fa ja quaranta anys. Una tradició del nostre esport que només compta amb dos artesans en tot el territori valencià. Ramón n'és un, però ell no es pot dedicar als didals com a professió, ho fa com a afició.

L'artesà ens rep amablement en sa casa de Sumacàrcer i ens condueix al seu pati converitit en taller i on convergeixen les seues dues grans passions: la pilota i els didals.

Ricard Sentandreu / Sumacàrcer.

- Com van ser els teus inicis amb la pilota? 

Vaig conéixer la pilota com tots els xiquets d’abans, perquè abans es jugava molt a pilota. Tots els xiquets jugàvem al carrer. Al trinquet vaig començar als 16 anys. Encara que sempre he jugat a nivell amateur, fins el passat campionat de clubs encara vaig jugar. 

- Com vas començar amb açò dels didals?
De xiquets ja jugàvem amb paquets de pipes o amb paquets de tabac amb les mans. I començàvem a dir que hauríem de posar-nos alguna cosa als dits. I, curiosament, en aquell moment ja vaig fer uns didals i amb això jugàvem. Em vaig quedar amb estos tres (ensenya els tres didals). 

Per casualitat, de més major, vaig començar a festejar amb la filla de l’home que feia didals. I un dia vaig veure el didals i vaig dir: açò és útil. I encara em vaig aficionar més a la pilota. Ell em donava consells fins que em vaig ensenyar. Però jo he fet coses diferents a ell i per això els didals d’ell i els meus tenen diferències. Encara tinc guardat el primer que vaig fer de pell, quan encara vivia el meu sogre. 

- Abans del teu sogre, feia didals algú?
No t’ho sé dir cert. El meu cunyat va anar a jugar un dia al Genovés i va veure didals i li’ls va ensenyar al meu sogre i van intentar fer-los. Van agafar albarda, que era molt blaneta, i van provar. I la meua sogra li va fer el patró. Antigament eren tots els didals redons, la punta no existia. Es feien així perquè era la forma del dit. Ell va començar l’any 1977 i va estar fins l’any 90, quan va faltar, i vaig començar jo, que porte 27 anys. En total 47. Abans que ell faltara, jo l'ajudava ja a cosir i la meua dona, també. Després ell ja feia la resta. Ara treballe jo sol. Abans, la meua dona també m’ajudava, ara ja menys. 
 

Alguns dels didals que té fets al seu taller. Foto: Ulisses Ortiz.

- Quants didals fas a l’any?
No t’ho sabria dir exactament. No els conte. 

- Fas alguna altra cosa?
He arribat a fer-ne però no tinc temps. Quan véns de treballar de l’obra, arribes i no tens tantes ganes. Jo açò ho tinc com a afició. Açò no dóna per a viure. Ni pensar-ho. De vegades, en dos setmanes no compra ningú. Som dos només en este negoci, el que fa didals a Oliva i jo. M’havien dit que hi ha un també al Genovés, però no sé. Si jo haguera de guanyar diners, no els vendria al preu que els venc, però em sap mal pujar-los de preu. Al cap i la fi ho faig per afició. 

- Teniu relació entre els artesans?
No tinc relació amb ningú. Antigament estava el tio Quico d’Antella, que feia didals i guants, però es va jubilar ja. En este món cadascú té el seu secret i ningú vol dir res. Per tant, és complicat tenir relació. 

- El material seria pell de bou i fil-ferro, no? 
 Antigament, es feia amb fil de Palomar. Però el fil de palomar es trencava i el fil-ferro aguanta més i, a més, quan estires, es clava dins de la pell.

- Quin és el procés?
Primer de tot, es posa la pell de bou a remulla, en aigua. Necessita quasi un dia per a fer-la blaneta. Després la talles a quadres i amb la tisora li dones la forma. Després, forades perquè passe el fil i vas cosint cap ací i cap allà. Quan està acabat de cosir, li busques el tamany de la forma del dit, que és un pal, i el poses dins. Fiques el pal i el deixes secar i, quan està ni tendre ni sec, aleshores s'ha de colpejar perquè agarre la forma, la punteta i això. Li has de donar bé, perquè no li pots pegar ni massa amunt ni massa avall. I així i tot, quan ja està sec, el més normal és que es deforme i, aleshores, s'ha d'esmolar perquè es quede planet i li leve la rebaba que es queda per dins amb les tisores i ja l'has d'acabar d’arrodonir amb les alicates. Dir-ho costa poc, però fer-ho costa molt. El que més costa és cosir.
 

Ramón es dedica a l'artesania de didals per herència del seu sogre. Foto: Ulisses Ortiz.


- Et sents orgullós de la teua feina?
Sí, la veritat que em sent molt orgullós. M’agrada que els meus clients, els pilotaris, quan estiguen jugant, que estiguen a gust amb una cosa que he fet jo.

- Com creus que es podria donar a conéixer este tipus d’artesania?
Això és que ho vegen. Quan més gent ho veja millor. Molts em diuen: xe, això què és? Molta gent ho veu i no sap el que és.

- Per on distribuixes els didals?
Ara s'ha interessat també la Federació. Fa anys enviava molts però vaig estar un anys que no. Jo vaig als trinquets de la Llosa i Bellreguard.  A Bellreguard en tenen al bar i a la Llosa també en tenen. A qui em demana, també en tinc ací en casa. 

- Amb els didals de plàstic, el número ha disminuït?
Sí, jo abans n'enviava molts a la Federació, 400 o 500. Però amb l'arribada del plàstic és complicat, perquè només en volen els professionals. Igualment, tots proven els de plàstic, però molts diuen que prefereixen els de pell. No n'hi ha dos iguals, són tots diferents, igual que les pilotes. 

- T’agradaria que hi haguera ajudes per a conservar els artesans? Perquè, realment, només en sou dos els que en feu i podria perdre’s.
No hem rebut ajudes mai. A mi no m’agradaria que s’acabara. Jo preferiria deixar-li-ho a algú, si poguera ser de la família. Les meues filles m’ajuden a voltes, però molt obligades. Ja arribarà el moment de passar-li-ho a algú.
 

Ramón, amb la seua dona, qui també l'ajuda a cosir. Foto: Ulisses Ortiz.

- T’hauria agradat que els pilotaris bascos usaren didals i fer-los allà?
Si m’haguera pogut dedicar a açò, m'hauria dedicat. A mi, fer didals m’enganxa tant com la pilota. Un que va al trinquet, sempre hi torna. A mi em va passar això amb els didals, em van enganxar. La meua dona em diu que no n'hem de fer més perquè no venem i jo sempre li dic que jo vull fer-ne perquè m’agrada. També m’agradaria provar a fer pilotes.

- Ens han dit que eres el president del Club de Sumacàrcer. Com veus la pilota al poble?
Ací, al poble mateix, fa dos anys havíem de fer torn per a jugar i ara ja costa molt organitzar una partida. S'ha de tocar a tots els telèfons. No obstant això, tenim cent i pico socis, és a dir, la gent està per a col·laborar. Fa tres o quatre anys, hi havia dones que jugaven i a la gent li agradava veure-ho però totes estaven en la quarantena i s’ho van deixar. Jo els vaig regalar els didals a totes perquè volia que jugaren i feren afició. Falta recuperar l’afició que hi havia abans, que es jugava a tots els carrers del poble.

- I la pilota en general?
Jo ara la veig millor, la pilota. Hi ha molts jugadors que ho fan bé.

- Què falta perquè la gent acabe d’agarrar-se a la pilota?
Fa falta afició. Jo ho dic als xiquets, vosaltres no teniu afició. Jo era un xiquet i estava ahí amb els homes que estaven enrotllant-se. I si els sobrava algo d’esparadrap, els en demanàvem. I ens quedàvem a veure totes les partides. Ara, no. Ara, entrenen, agafen les bosses i se’n van. No arrepleguen ni la roba. Es podria aconseguir més afició, però primer els hem de llevar el mòbil.
 

Solament dos artesans es dediquen als didals. Ramón n'és un. Foto: Ulisses Ortiz.

- Quins jugadors t’han agradat més?
Jo he disfrutat molt veient Gorxa també el meu cunyat, Guerra, o Juan, Leandro i Waldo. He gaudit molt veient-los a tots. Jo he anat al trinquet amb febra i tot. Hui en dia vaig tots els dissabtes de vesprada. Abans eixia de la fàbrica i anava tots els dies a diferents trinquets: Canals, la Llosa, El Genovés, Alberic, Castelló...

- I, actuals?
D’ara, m’agrada molt Montaner, per la bravura que posa. Ell, encara que guanye el quinze, no està conformeMarrahí m’agradava molt, a Tonet IV és una meravella veure’l jugar, és molt atrevit, té molt de temperament i Raül també ho fa molt bé. I de Moltó no hi ha res a dir .
 

Ramón al carrer de Sumacàrcer on es juga a pilota, al costat de sa casa. Foto: Ulisses Ortiz
 

Diferents didals fets per l'artesà. Foto: Ulisses Ortiz.
 
*Volem seguir sent el mitjà de referència del nostre esport. Sols amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Punxa ací i Travessa per PilotaViu, travessa per la pilota valenciana!
 

Lectures 6279 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de PilotaViu es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Xarxes

Opinions

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Finalitzades

ràdio

publicitat


Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

publicitat


FACEBOOK

Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


publicitat


Fotografies

  • Homenatge al Moro a Quatretonda

  • Mario i Brisca es proclamen campions de la Copa de raspall

  • De la Vega i Carlos guanyen el Trofeu Diputació de València de Frontó

  • IV Trofeu Mestres El Puig

  • Finals de 1a de llargues i de palma a Poble Nou de Benitatxell

  • Presentació de PilotaViu en la Casa Cantonera d'Algemesí

  • Va De Dona 2018

  • II Memorial Luis Ferrando, protagonitzat pels Moros i Cristians de Castelló de la Ribera

  • Pere Roc II, Jesús i Carlos guanyen la Lliga Bankia d'Escala i Corda

  • Moltó es proclama campió individual per tercera vegada

  • Presentacio Puchol II vs Timbo

    Presentacio Puchol II vs Timbo

  • Primera semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • VI Torneig de Màdel de Castelló de la Ribera

  • Puchol II conquereix el seu segon títol individual. Fotografies de Juan Rodrigo Legua

  • Segona semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Finals Lliga 2 i Lliga Promeses Caixa Popular a la Pobla de Vallbona

  • Va De Dona 2018

  • Waldo juga la seua última partida com a professional a Piles

  • Ana es proclama campiona individual per segona vegada

  • Final del Circuit La Bolata de llargues entre Benidorm i El Campello

publicitat


COL·LABORADORS

publicitat


Institucions

amb la pilota

Editorial

El futur de PilotaViu, en mans dels lectors

Des del 9 d'octubre de 2014 l'equip de PilotaViu hem treballat ininterrompudament per donar visibilitat al nostre esport. Amb l’objectiu d’arribar al màxim públic possible, hem informat sense restriccions, des de tots els àmbits, tractant la pilota amb la normalitat que correspon a un esport “normal”. Llegir més

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

WHATSAPP - TELEGRAM

Amb la col·laboració de:

Publicitat