PilotaViu

Diumenge, 25.12.2016 11:45h

Víctor Labrado Professor de Secundària, escriptor i filòleg

Víctor Labrado: «El retrocés de la llengua i la pilota valenciana han anat en paral·lel»


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vot)
carregant Carregant


Víctor Labrado




Entrevista publicada el 20 de juny de 2016

RedactaVeu / Sueca.

Víctor Labrado, professor de Secundària i filòleg, natural de Sueca, és l'autor de No Mataràs, que narra la història de Pepe el Carinyo, un bandoler veí de Rafelcofer (en la comarca de la Safor), famós per la seua afició al raspall i que durant la Guerra Civil espanyola es va veure obligat a agafar les armes i anar-se'n a viure a la muntanya.

Labrado posseeix una llarga trajectòria en el món de la literatura valenciana que inclou la publicació de novel·les de no ficció com La mestraLa guerra de quatre i Quan anàvem a l'estraperlo. Així mateix, és autor de llibres infantils i juvenils com Cròniques d'un rei i de recreacions de la narrativa oral comLlegendes valencianes.

En el camp de la filologia ha escrit, entre altres llibres, El segle valencià, obra guardonada amb el Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, i Tirant, l´heroi fràgil. A més, ha publicat Enric Morera. Política per a un país i és coautor de Jaume I, el naixement d´un poble: una biografia il·lustrada.


- El Carinyo va ser l'últim bandoler valencià?
Això és rigorosament cert perquè és un personatge d'unes característiques que, quan li fan la vida impossible, marxa. Tenia un caràcter enèrgic. Aleshores, se'n va anar escapat a la muntanya. En aquell moment, la muntanya estava viva, hi havia pastors, llenyaters, i hi havia hospitalitat. Es pot dir que fou l'últim perquè amb l'inici de la decadència, als anys 50-60, quan la gent desapareix dels masos, s'abandonen els conreus i, per tant, la serra es va buidant, la gent de la muntanya s'ha acabat, la muntanya és un desert, amb eixa situació ningú haguera pogut sobreviure i la Guàrdia Civil l'haguera detingut en una setmana.

Pepe era una pilotari que es va convertir en maqui durant la guerra civil, però no de manera voluntària, no?
Ell va entrar amb la contradicció del seu entorn per una sèrie de raons (algunes se saben i d'altres, no). El comitè revolucionari del seu poble és de la pilota i, per això, volen comptar amb l'heroi de la comarca: ell està en el seu millor moment (no ha arribat dalt de tot), però juga contra els millors i en un poble menut això et situa en el mapa.

A Rafelcofer, el 1936, construeixen un trinquet i tenen un dels millors jugadors de l'horta de Gandia. Per tant, això, el comitè revolucionari ho vol polititzar. Carinyo acaba establint col·laboracions amb eixe comitè, que finalment va crear-li problemes amb els vencedors. No tenia massa interès en la política, encara que inicialment haguera sigut més de dretes. Podria dir-se que Carinyo va perdre la guerra dues vegades.
 

Víctor Labrado

- La història de Pepe El Carinyo té alguna trama ficcionada o està tot perfectament documentat?
El que és cert és que no m'invente cap fet, és novel·la sense ficció, podria dir-se que és un punt d'encontre entre la narrativa i el periodisme o potser entre la història i la narrativa. El que faig és cedir la veu i, de vegades, faig que el narrador explique coses impossibles o, en ocasions, apareixen versions un poc diferents. I també cal dir que els mateixos personatges que intervenen en la història fan ficció perquè parlen dels seus records.

- Has dit també que per a escriure aquesta novel·la t'has estat documentant durant més de deu anys i has realitzat entrevistes a vora quaranta persones.
Des que vaig començar fins quan vaig acabar van passar 10 anys, encara que cal dir que pel mig hi ha alguns moments de defalliment: costava trobar gent, no hi havia prou informació.

Un dia amb Vicent Malonda, d'Oliva, home de lletres i de la pilota, li explicava les dificultats de trobar gent i finalment fou ell qui em va presentar a la meitat dels entrevistats. Malonda, a més, em va traslladar una preocupació que era que “els joves de hui ja no han sentit a parlar de Carinyo i, en canvi, per a les persones de 60-65, és una institució”. A ell això li afectava. Per això, finalment vaig fer l'esforç de contar-la, perquè o es contava o desapareixia.
 
- Podria dir-se, per tant, que aquesta novel·la és un exercici de memòria que deixarà constància, abans que es perda, de la història de Pepe El Carinyo, que, d'una manera o altra, ha sigut la història de molta gent de la comarca.
Parlar de Carinyo és parlar de nosaltres, és palar de la generació dels meus pares que ja està desapareixent, veus eixa generació tant important, el model, la força, la gent que et protegia, que es van anar fent vells i van anar desapareixent.

Parlar de Carinyo és parlar de nosaltres, de la muntanya, de pilota i de la postguerra i això ens ha modelat com a col·lectivitat.

Per exemple, la pilota és un esport magnífic, és un dels pilars de la sociabilitat valenciana, és com una plaça: negocis, amistats, aliances... Era l'àgora. El retrocés de llengua i de la pilota ha anat en paral·lel, allà on la llengua ha reculat més, ha reculat més la pilota. La continuïtat de la llengua i la pilota es basaven en una mateixa sociabilitat. Actualment, hi ha molt bons jugadors i poca quantitat de públic, però encara estem a temps de salvar-ho.

-He llegit, de quan vas guanyar el premi Enric Valor, que et sorprenia aquest personatge, perquè a pesar de ser bandoler no va arribar a causar cap víctima mortal...
Carinyo no és un angelet, és valent i fort i és capaç de servir-se del seu valor i la seua força. Recorde que quan anava a collir taronja sentia contar als vells que Carinyo havia entrat a fer un assalt i un es va resistir i un dels homes del bandoler li va espolsar unes galtades. Llavors ell va dir que li furtara els diners, però que no li pegara.

No passava d’uns determinats límits, era una bona persona, ell no gaudia fent mal a ningú i, a més, era molt intel·ligent, podria dir-se que era un insolent simpàtic. La seua imatge no s'associava a mort, sinó al fet que sabia fugir com una anguila. La simpatia li venia com a heroi de la pilota i també al fet que no l'associaren a cap història cruel.
 

Llibre de l'editorial Bromera

- Entraria Pepe El Carinyo en aquest imaginari de bandoler bo que tant es presta en la literatura, com Robin Hood o, pensant en un personatge real, el bandoler català Serrallonga.
En molts casos, el bandoler era generós, mesurava la violència, si havia d'actuar de forma violenta ho feia de forma selectiva. Encara que n'hi ha hagut d'altres carnissers.

L’interès que té la història de Carinyo és per la recuperació de la memòria oral. En els últims 70 anys ha canviat el món més que en els 2000 anteriors. Hi ha gent que t'explica un món que ha desaparegut, que no té res a veure amb el d'ara, com ha pogut canviar tant?

- Creus que es pot arribar a fer una pel·lícula o una minisèrie de la història de Pepe el Carinyo ara que sembla que torna RTVV?
Tant de bo.

- Com veus aquesta reobertura de RTVV des del punt de vista d'escriptor i també com a mestre?
Com escriptor, i com a valencià, constate un fet ben curiós: s'ha aconseguit, democràticament i aplicant certes normatives, una presència zero del valencià en els mitjans.

En el segle XXI, deixar una llengua sense radio i televisió és exactament condemnar-la a la mort en dos o tres generacions, s'ha aconseguit foragitar la llengua a partir de normatives democràticament dissenyades.

Hem de tindre RTVV, que és el més important, però també hem de tindre IB3, Canal 33... Les hem de tindre per assegurar unes possibilitats de futur a la llengua.

Trobe que els nostres actuals governants tenen poca presa, entenc que una televisió siga molt complicada de posar en marxa, però i una emissora de ràdio? Quan un mana, s'ha acabat la bona intenció, ara toca eficàcia. En un any, no han sabut engegar una emissora en la llengua del país i això s'ha de denunciar.

- Que opines del requisit lingüístic?
El requisit no hauria ni d'existir en la mesura que la llengua és cooficial, el que passa és que ací s'han posat etiquetes que després estan buides de contingut. El valencià és cooficial i, si és així, em costa molt de creure que els funcionaris puguen ignorar-lo, com ací tots ens entenem... La veritat és una altra, encara que el valencià siga cooficial, en la pràctica, no ho és.

Si la cooficialitat fora real el requisit no hauria d'existir.
 

Lectures 3011 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de PilotaViu es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Xarxes

Opinions

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Finalitzades

ràdio

publicitat


Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

publicitat


FACEBOOK

Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


publicitat


Fotografies

  • Homenatge a Waldo i final del XX Trofeu Gregori Maians

  • IV Trofeu Mestres El Puig

  • Mario i Brisca es proclamen campions de la Copa de raspall

  • Va De Dona 2018

  • Homenatge al Moro a Quatretonda

  • Primera semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Va De Dona 2018

  • Presentacio Puchol II vs Timbo

    Presentacio Puchol II vs Timbo

  • Ana es proclama campiona individual per segona vegada

  • Waldo juga la seua última partida com a professional a Piles

  • VI Torneig de Màdel de Castelló de la Ribera

  • Finals Lliga 2 i Lliga Promeses Caixa Popular a la Pobla de Vallbona

  • Finals de 1a de llargues i de palma a Poble Nou de Benitatxell

  • Moltó es proclama campió individual per tercera vegada

  • Presentació de PilotaViu en la Casa Cantonera d'Algemesí

  • II Memorial Luis Ferrando, protagonitzat pels Moros i Cristians de Castelló de la Ribera

  • Final del Circuit La Bolata de llargues entre Benidorm i El Campello

  • Pere Roc II, Jesús i Carlos guanyen la Lliga Bankia d'Escala i Corda

  • De la Vega i Carlos guanyen el Trofeu Diputació de València de Frontó

  • Segona semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

publicitat


COL·LABORADORS

publicitat


Institucions

amb la pilota

Editorial

El futur de PilotaViu, en mans dels lectors

Des del 9 d'octubre de 2014 l'equip de PilotaViu hem treballat ininterrompudament per donar visibilitat al nostre esport. Amb l’objectiu d’arribar al màxim públic possible, hem informat sense restriccions, des de tots els àmbits, tractant la pilota amb la normalitat que correspon a un esport “normal”. Llegir més

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

WHATSAPP - TELEGRAM

Amb la col·laboració de:

Publicitat