PilotaViu

Dimecres, 9.11.2016 08:00h

Malonda II Expilotari

"Els d'ara juguen molt però nosaltres jugàvem amb més sang"


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vots)
carregant Carregant


Malonda II: bravura, espectacle i consolidació de la nissaga Malonda d'Oliva

Vicent i Helena Malonda / Oliva.

Diego Malonda Mestre (12-02-52, Oliva) va viure la pilota valenciana des de ben menut, dins i fora de casa. De portes endins, va nàixer en el si d'una família aficionada a la pilota i va viure el salt al món professional del germà major, Malonda I. De portes enfora, va compartir el joc de la pilota, com això, com un joc, amb germans i germanes primer i amb els amics del carrer després. La singularitat va ser que d'aquella família seua i d'aquell carrer seu on vivia van sorgir també molts i molts bons jugadors de raspall. Van ser veïns de carrer figures com Tofolet, Bolo, Oltra, Juanito Tofolet, Parra o Vidal. I són familiars tant Malonda I, Malonda II, Malonda III, Francisquet i Malonda IV (dels Malonda) com Pepito, Diego i Carlos (dels Mestre).

Malonda II va començar a jugar a la pilota com un aficionat més, al carrer i també al trinquet que quedava a tocar de casa. Però prompte, com el seu germà, va fer el pas al món professional i a les partides de jugador de cartell, en una època marcada per la crisi i per la retirada dels jugadors que van donar al raspall una de les èpoques més brillants de la modalitat: Ciscar, Miramar, Malonda I, Antoniet, Roget, Godofredo, Pigat. L'any 1973, Malonda II es va imposar, al costat de Sanchis, als millors jugadors del moment: Pellicer −la primera figura d'aquells anys− i Roget del Grau −un dels grans mitger−. Aquella victòria va suposar la seua consagració i, a més, l'inici d'una nova etapa de bon joc i espectacle als trinquets, rebuda amb expectació i bona acollida de públic.

Malonda II és recordat per l'afició com el millor rest de la seua època i com el jugador que va fer més espectacle al trinquet, fóra el trinquet que fóra. Sobretot va destacar per la seua treta, la seua bravura, per no donar mai una partida per perduda i per protagonitzar remuntades èpiques. Va disputar partides amb mitgers com Sanchis o Leandro i com a rivals va tindre davant seu a Pellicer o Antonio de la Granja. Són recordades també les partides que va jugar contra el Genovés, tant al costat del seu germà Malonda I com de Sanchis.
 

Costa, Batiste, Antonio de la Granja, Malonda II, Malonda I, Pigat i Emilio Peris al trinquet del Zurdo en el Trofeu Falles de 1974. Fotografia: Arxiu Trinquet  del Zurdo.

Durant la seua llarga trajectòria com a jugador de raspall, Malonda II encara va arribar a prendre part en les primeres competicions oficials de la modalitat, reservada fins llavors només a l'escala i corda. Així, lluny del seu millor moment de joc, l'any 1986 es va classificar per a la final de la primera edició del Campionat Individual en què cauria davant del seu nebot Pepito. Dos anys més tard, guanyaria la cinquena edició de la Lliga de Raspall al costat de Balduino i del seu nebot Francisquet.  L'adéu de Malonda II donaria pas a nous jugadors −Pepito, Diego, Coeter I, Loripet, Juan o Pasqual II− amb els quals encara es va enfrontar. Per tot això, Malonda II va ser, juntament amb Sanchis, la baula que uniria segurament les dos generacions més brillants del raspall.

Per a la memòria col·lectiva del món de la pilota valenciana, Malonda II serà recordat com un jugador que, a força de temperament i bravura, va retornar el joc espectacular als trinquets en un moment clau. I, com a figura d'Oliva, va contribuir a perpetuar la nissaga iniciada per Malonda I i, al costat de germans, germanes i cosines, va establir les bases per a l'aparició d'una nova generació de jugadors de raspall a la família, formada per Malonda III, Francisquet, Malonda IV, Pepito, Diego i Carlos. El seu llegat per tant va més enllà del seu joc, ja que va repercutir en tota una època i en les generacions de jugadors posteriors. Hui en dia, continua des de l'escala atent a l'evolució del joc al trinquet del seu poble i als de la seua comarca.
 

Leandro, Malonda II, Salvador Mestre, el Frare, Genovés i Pascualito en desembre de 1986 al trinquet d'Oliva. Fotografia: Vicent Malonda.
 
Javier Cid / Oliva.

Diego Malonda és un personatge curiós, un pilotari a la manera antiga, dels que ja no en queden. El caràcter, la sang i la lluita en cada quinze com si fóra l’últim el definien al trinquet. És una persona clara, que diu el que pensa i sent. Va de front i assegura que, per desgràcia, ja no queden pilotaris com els d’abans.

- Qui és Malonda II?           
El germà de Malonda I. Jo vaig començar a jugar a la pilota de xicotet amb el meu germà, perquè ell ja jugava anunciat. En eixe moment, el raspall estava mort i vam eixir uns quants com Sanchis, Pellicer i jo i ho vàrem reanimar, perquè estava mort ja.

- Vostè era dels que sempre cridava “meua” des del fons del trinquet
Des del fons i des de totes les parts. Els d’ara juguen d’una altra manera, juguen molt, però nosaltres jugàvem amb un poquet més de sang. Ara veig que falta això. A mi me’n sobrava massa de sang perquè els d’ara podrien jugar tots els dies i jo jugava dos partides a la setmana, la que feia tres ja estava mort. Cada partida em desfonava.

- Com era l’ambient de l’època?
Quan vam començar nosaltres estava tot prou mort, però nosaltres ho vam ambientar molt. Vam fer créixer el raspall.

- També ha canviat la forma de jugar?
La forma de jugar ha canviat. Abans jugàvem a ratlles. Ara han posat molts obstacles també. El que vull dir és que abans la pilota sempre feia joc, és a dir, quan tocava l’escala el joc es parava quan la pilota quedava parada del tot. Abans era tot joc. Al nou o nou i mig es trencava el quinze. Ara no, ara s’agarra. Abans era a ratlles i, poc després, ja a jocs. Abans estaves perdent 4 per 1 i passaves al dau i feies quatre jocs seguits o estaves al dau i feies ratlla per passar al rest. Era un altre joc. A mi m’agradava més abans i preferia l’ambient d’abans també.

- Sempre s’ha dedicat al raspall o també ha provat altres modalitats?
No, jo sempre al raspall. Jo treballava i jugava a raspall.

- Qui eren els seus referents i amb qui jugava més de gust?
Jo he jugat de gust amb tots. Em compenetrava amb tots. M’agradava Sanchis que era el que millor jugava i també Leandro. De punter, Sanchis, i darrere estàvem jo i Pellicer, que érem els que tallàvem l’abadejo.
 

Malonda II al trinquet d'Oliva l'any 1986. Fotografia: Vicent Malonda.

- Feia algun tipus de dieta el dia de la partida?
(Rialles) No, no massa. Un plat d’arròs al forn no em feia, però un bon plat d’arròs sí que li demanava a ma mare. El que solia prendre era bicarbonat perquè m’agarrava flat, però amb dos rots ja passava tot (més rialles).

- Una partida bona que recorde.
L’última que vam jugar jo i el meu germà contra el Genovés. Tots creien que perdríem. Deien que ell la reballava dalt i jo li deia al meu germà: “Tu no penses en ningú, no patisques”. Vam guanyar. Ens va costar perquè ens en va fer una bona. Estàvem guanyant 4 per 1 i se’n va entrar al vestuari i es va estar allà vint minuts o mitja hora. Clar, el meu germà i jo ens vam refredar i ja es va posar 4 per 3 i quasi ens guanya.

- Una partida de la qual tinga un mal record.
Lesionar-te et lesiones moltes voltes. Hi ha dies que et penses que vas a jugar molt i després no en fas cap. Un dia a Gandia estàvem jo i Antonio La Granja i jo no podia ni respirar abans de jugar. Jugant, se me’n va anar el constipat i tot.

- Com veu els jugadors de hui dia?
Hi ha tres o quatre que juguen molt bé, però no hi ha cap que m’acabe a mi d’agradar del tot. Si haguera d’escollir, diria Moltó. Juga molt bé. Si tinguera la meua sang els guanyaria a tots de sobres. Si jo jugara el que juga eixe, encara estaria jugant (rialles). Els d’ara estan molt preparats. Si jugarem ara nosaltres, tal vegada no faríem cap quinze, però això no se sap. El cas és que s’ha de ser valent i anar a per totes en cada quinze, tindre punt d’honor i companyonia.

- Deien que quan la partida estava acabant-se, vostè passava al dau i es llevava tot el que duia a la mà.
Clar, si t’ho lleves tot, la pilota va més. Jo he jugat amb la mà a trossos, però encara li tirava. Ara es fan una peladeta i se’n van cap a dins. Contra el Genovés m’ho vaig llevar tot, jo. Era perquè la pilota anara més viva.

- Quan es va retirar?
Jo tenia quasi 43 anys quan em vaig retirar. Em faltaven dos mesos. Ja estava cansat, açò val per a joves. Quan passes de trenta o trenta dos ja no és el mateix.

- Qui guanyarà el campionat Individual de raspall?
El guanyarà Moltó. Moltó és superior a tots.
 

Malonda II durant l'entrevista al trinquet d'Oliva. Fotografia: Just Huesca.

- Quina és la situació actual de la pilota?
Va aguantant-se, però canvien normes i no sé si tindrà molt de futur. Si no hi ha ajudes, no veig massa futur. Abans es jugaven molts diners i encara treien diners, però ara no n’hi ha i si no n’hi ha, no hi ha emoció ni sang en les partides. Abans t’ho havies de guanyar. No és el mateix.

- El tancament de RTVV també ha ajudat al fet que la pilota estiga menys visibilitzada?
Clar, tot ajuda. Abans els diumenge la gent no venia al trinquet, però veia la partida en la televisió. Tota pedra fa paret. En la meua època, este trinquet –pel d’Oliva– hauria sigut ridícul, molt xicotet. Ara, no hi ha gent.

- Com veu la pilota al seu poble?
Abans hi havia molts aficionats. Hi havia dos o tres partides al dia. I els aficionats es jugaven diners i així es podien muntar partides, clar. Feien partides a cartell perquè n’havien de fer una, però el negoci el tenien en l’aficionat, que es jugava molt. Ara, la cosa és molt més complicada.

- Continua vinculat a la pilota?
Jo vinc sempre al trinquet. M’agrada més la pilota que cap altra cosa. El meu germà és marxaor; jo estic ací mirant.

- La nissaga Malonda ha acabat o encara vénen els néts o les nétes?
No, ja no hi ha cap. El meu fill jugava, però ja no juga. Pot ser d’aficionat, alguna partida, però poca cosa.

- Tornaria a ser pilotari si haguera d’escollir de nou?
Home, clar. Per descomptat. 

Ací podeu rellegir també les entrevistes que li vam fer a altres dos històrics de la pilota a Oliva com Sanchis i Malonda I, germà de l'entrevistat.
 

Lectures 7425 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de PilotaViu es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Xarxes

Agenda

  • 20.10.2018 16:30h
    Escala i corda / Pelayo
    1ª Partida: 
    Juvenils 
    2ª Partida: 
    Francès i Raül contra Giner, Jesús i Carlos 
  • 20.10.2018 17:00h
    Raspall / La Llosa de Ranes
    1ª Partida:
    Rafa i Marc contra Caxu i Jorge 
    2ª Partida: Semifinal XXXII Individual Professional 
    Moltó contra Seve 

  • 20.10.2018 17:00h
    Raspall / Bellreguard
    1ª Partida: 
    Moncho i Ibiza contra Vicent i Lorja
    2ª Partida: 
    Punxa i Sanchis contra Badenes i Canari 
  • 20.10.2018 17:00h
    Escala i Corda / Pedreguer
    1ª Partida:
    Juvenils 
    2ª Partida: 
    Soro III i Hèctor contra Pere Roc II i Tomàs II 

WHATSAPP - TELEGRAM

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Finalitzades

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ràdio

publicitat


Enquesta

Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

FACEBOOK

Trinquets

publicitat


Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


Opinions

publicitat


Fotografies

  • Pere Roc II, Jesús i Carlos guanyen la Lliga Bankia d'Escala i Corda

  • VI Torneig de Màdel de Castelló de la Ribera

  • Mario i Brisca es proclamen campions de la Copa de raspall

  • II Memorial Luis Ferrando, protagonitzat pels Moros i Cristians de Castelló de la Ribera

  • Finals de 1a de llargues i de palma a Poble Nou de Benitatxell

  • Homenatge al Moro a Quatretonda

  • Ana es proclama campiona individual per segona vegada

  • Presentacio Puchol II vs Timbo

    Presentacio Puchol II vs Timbo

  • Va De Dona 2018

  • Presentació de PilotaViu en la Casa Cantonera d'Algemesí

  • Jornada de Pilota Grossa al Genovés

  • Segona semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Finals Lliga 2 i Lliga Promeses Caixa Popular a la Pobla de Vallbona

  • Waldo juga la seua última partida com a professional a Piles

  • Va De Dona 2018

  • Primera semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Homenatge a Waldo i final del XX Trofeu Gregori Maians

  • IV Trofeu Mestres El Puig

  • De la Vega i Carlos guanyen el Trofeu Diputació de València de Frontó

publicitat


COL·LABORADORS

publicitat


Institucions

amb la pilota

Amb el suport de:

Publicitat

Editorial

El futur de PilotaViu, en mans dels lectors

Des del 9 d'octubre de 2014 l'equip de PilotaViu hem treballat ininterrompudament per donar visibilitat al nostre esport. Amb l’objectiu d’arribar al màxim públic possible, hem informat sense restriccions, des de tots els àmbits, tractant la pilota amb la normalitat que correspon a un esport “normal”. Llegir més