Paco Durà / València.
L’homenatge rendit al mite de la pilota Paco Genovés, al trinquet Pelayo, ha sigut una de les jornades més emotives que durant molt de temps es recordaran pels aficionats. Allí tothom es va trencar les mans d'aplaudir i els fonaments del recinte encara tremolaran de les ovacions tan fortes i unànimes que es van escoltar quan va eixir Genovés pel mig del passadís que li feren els seus excompanys, jugadors i trinqueters, comandats pels més majors, el mestre Rovellet i Enriquito d’Alzira, a més dels alumnes d’una escola de pilota i les primeres autoritats de la Generalitat, Ximo Puig i Enric Morera, a més de membres de la Federació i Fundació de Pilota. Ovació augmentada amb crits de Paco!, Paco!, Paco!, al temps que ell s’abraçava a dreta i esquerra amb tots els que durant tants anys han sigut els seus rivals en la canxa. Una escena molt emotiva, que va posar el pèls de punta a tots els qui omplien de gom a gom Pelayo, en el principal acte de la celebració del 150 Aniversari de la “Seu de la Pilota”.
Genovés fou acomiadat amb una clamorosa ovació i pluja de coixinets
No cap dubte que si l’empresa de Pelayo, liderada pel mecenes de la pilota, José Luís López, volia “tirar la casa per la finestra” per commemorar l'efemèride dels 150 anys del trinquet, millor idea que la de lliurar la medalla d’or del trinquet a Paco Genovés, no en tenia cap. Perquè, amb tots els aditaments de la festa, música i carrosses que portaren al trinquet, des de l’ajuntament als jugadors i personatges vestits de l’època de quan s’inaugurà el recinte i la “trinquetà” d’aficionats que esperava per manifestar la seua adhesió al mite de Paco Cabanes, eixe moment ho va arrabassar tot, fins al punt que la figura de Genovés, si no era ja prou gran, encara és va enlairar més; amb la manifestació d'entusiasme i estima que l’afició posada de peu li va tornar a fer palés, quan el seu ídol s’acomiadava de tots, tornant a recórrer el trinquet des del dau fins al rest, mentre tothom l’aclamava enmig d’una pluja de coixinets, com li feien fa trenta o quaranta anys en aquelles partides triomfals, en el que ell i el seu germà Pepe, s’enfrontaven als millors trios d’aleshores.
Soro III i Raül van guanyar la final del Trofeu 600 Anys GVA. Foto: Juan Rodrigo Legua
Enmig d’eixe esclafit d’adhesió, Paco, molt emocionat, va agafar el micròfon i van donar les gràcies a tots i també va anomenar per agrair-li tot el que ha fet per ell a la seua dona, Maria Luisa, així com a la resta de família i amics. Tothom era conscient del moment gens fácil pel que travessa Genovés, degut a la seua malaltia, que porta endavant amb molt de coratge i força moral, la qual cosa, encara afegeix molta més motivació a tots per estar al costat de Paco i la seua família, per fer força i ajudar-li en la mesura que es puga a superar eixe problema, del que ningú no dubta que eixirà endavant i també li guanyarà eixa difícil partida al destí. Eixa seria la millor alegria per a tots. Amunt, Paco!!
Genovés II amb son pare. Foto: Juan Rodrigo Legua