PilotaViu

Dimarts, 7.6.2016 10:00h Participa

Vicent Cervera, el canoner d’Alaquàs!, per Miguel Nemesio [Entrevista]


Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vots)
carregant Carregant


   

Cervera
© Miquel Navarro




Etiquetes
Alaquàs, Cervera
Miguel Nemesio / Alaquàs. 

Vicent Cervera, expilotari de 47 anys d’Alaquàs, ha sigut un destacat jugador d’escala i corda durant tres dècades, ni més ni menys, que es diu ràpidament. Dominava la caiguda d’escala i el rebot com pocs escaleters.
 
La seua afició per la pilota està marcada des de ben xicotet, ja que era el seu iaio l’encarregat d’organitzar les partides al carrer Benlliure (Alaquàs). També ens conta, de forma nostàlgica, quantes vesprades aplegava d’escola, deixava la bossa i anava a entrenar a Torrent, on es va vestir de blanc per primera vegada als 15 anys.
 
Valora de forma molt positiva la seua trajectòria professional, amb els seus alts i baixos, lògicament. Tal vegada, l’única espineta que tinga clavada siga la final del Circuit Bancaixa que es va escapar el 2002, en una partida espectacular contra Álvaro i Tino.
 
Fa poc més d’un any va decidir retirar-se, “per la porta gran, en el sentit que em retire jugant i no lesionat o en mal estat de forma” ens conta. I veu la pilota en un procés de creixement, encara que siga lent.
 

Cervera amb Sarasol II i Grau durant el seu comiat. Foto: Llúis Ramos
 
Quin és el teu nom complet?
El meu nom complet és Vicent Cervera Chust
 
Dins del món de la pilota, eres conegut per algun malnom?
Doncs, en el món de la pilota em coneixen pel cognom, Cervera. Així com en el poble em coneixen pel “mustio”.
 
Quin any vas nàixer i on vas nàixer?
Vaig nàixer el 1969 a Alaquàs on continue vivint. Ara tinc 47 anys.  
 
Quina ha sigut la teua professió més destacada?
Doncs, la meua professió sempre ha sigut aquesta (la de pilotari). Des que vaig deixar els estudis, em vaig dedicar a la pilota i he estat tota la vida practicant-la i dedicant-me a ella... Aquesta ha sigut la meua professió.
 
D’on et ve l’afició per la pilota valenciana?
Açò ve per arrels familiars. Vaig començar, en un principi, per mediació del meu iaio. Ell era ací, en Alaquàs, en el carrer Benlliure, qui es dedicava a fer partides d’aficionats. Era qui portava les pilotes, qui feia les partides... es dedicava pràcticament a tot. Després, va passar al meu pare, que jugava a frontó aficionat; no ha jugat mai al trinquet, però sí al frontó i amb la mà, eh, estem parlant sempre amb la mà. I per mediació d’un cosí germà meu, que es diu Enrique Bartual. Ell es va posar abans que jo a jugar a pilota, no? I quan vaig deixar els estudis als 14 anys, vaig anar amb ell, el vaig acompanyar i m’agradà l'esport i el vaig practicar; el veia jo un esport molt complet.
 
Aleshores vas començar a practicar la pilota a 14 anys?
Sí, sobre els 14 vaig deixar els estudis i vaig practicar un poc i als 15 em vaig vestir de blanc. Vaig aprendre al trinquet de Torrent. Jo moltes vegades abans d’acabar els estudis, a la vesprada, aplegava a casa, a casa de la mare, deixava la bossa i me n’anava corrents, al trinquet, a practicar. És a dir, que ha sigut de tot un poc, entre un aficionat d’ací, un altre d’allà i tu que practiques… Aquesta va ser la meua experiència i la meua conducta.
 
Tenies algun jugador de referència o que admirares?
Sí, estava el Genovés, que per a mi ha sigut el més gran. Després, també estava el Pigat, que m’agradava molt. Tenia una pilotà, una pegada, molt forta. Era com si diguérem un Andy Roddick del tennis o un Roberto Carlos del futbol… És a dir, que tenen una força impressionant.
 
Algú et va dir que tenies qualitats per dedicar-te a la pilota? Qui va ser?
En un principi estava Natalio, que era exjugador de pilota i m’ho comentà. Ell era d’Albacete (rialles) i em digué: “Tú puedes llegar a pelota, tú puedes jugar, que tienes maneras”.  I, clar, un professional al qual admiraves et deia això i tu agafaves més força i més ànims per aspirar a més. I això em va obrir els ulls i m’hi vaig dedicar.
 
Amb quants anys vas debutar com a professional?
Professionalment, vaig debutar abans d’anar a la mili, sobre els 18 o una cosa així. Vaig estar 2 ó 3 anys de juvenil i, de tant en tant, jugava alguna partida envers un contrari més fort, però allí estava rodant. Com si diguérem a punt de pegar el bot o el pas següent per a professional.
 

Comiat de Cervera al 2015. Foto de Lluís Ramos
 
Recordes com va ser la primera partida com a professional? Com quedàreu? Estaves nerviós? Vas fer bon partit?
Sí, va ser a Pelayo, a València. Al principi sí que estava nerviós, és com si et donen l'alternativa als  bous, no? Així que sí, estava nerviós, vaig anar nerviós… Aquell dia, el recordaré tota la vida, perquè estava entrenant a Torrent i estava pegant 4 pilotades quan tocaren per telèfon al trinquet i em digueren: “Xe Vicent que t’ha tocat Artur, has d'anar a jugar, que s’ha posat malalt un i has de substituir-lo…” Clar, al principi jo pensava que era broma. I continuaren: “No, en la Val, contra Eusebio”. Ja veus tu, contra Eusebio, un grandíssim jugador de pilota, no?, i me’n recordaré tota la vida. Si vols que et diga la veritat, del resultat, no me’n recorde (rialles), però crec que vaig perdre. Pensa que influeixen els nervis, etc.
 
Quin va ser el teu primer jornal com a pilotari? Te’l vas gastar en alguna cosa en especial?
El primer jornal va ser de 1.000 pessetes en aquell moment. El que hui en dia serien 6€ vaja. I recorde que ho agafí amb una il·lusió i vaig pensar: “Collons estic cobrant un jornal, me l’he guanyat amb el meu esforç”.

De les distintes modalitats de pilota que hi ha, quines has practicat i quina se't donava millor?
Jo he practicat totes; escala i corda, que és la modalitat a la qual m’he dedicat, al frontó, a la galotxa i a llargues. A Raspall, no. Sí que he pegat 4 pilotades amb els amics però no m’he dedicat a fer una partida, per exemple.

Quins eren els teus punts forts com a jugador? I els dèbils?
Els forts sempre han sigut el rebot i les caigudes d’escala, que anomenem els caps. Els més dèbils? Doncs, quan vaig començar, jo fallava molt quant venia la pilota per baix, baixeta, per davant... Fallava. Em costava alçar-la. No estava com si diguérem quallat, o fet, a aquell colp i, aleshores, no feia una bona coordinació de colp. Moltes vegades, quan em venia, li pegava per fora de la mà o no li donava a temps. Amb el temps, ho vaig millorar, vaig anar molt a frontó perquè t'exigeix molt per baix.
 
Quin és el campionat més important que has jugat? Coincideix que és el que més t’agradava jugar?
El trofeu Bancaixa, que abans era l’entitat la Caixa i ara és Bankia, no? Aquell era com si diguérem la Champions League de la pilota; era el trofeu més important i vaig aplegar una vegada a la final. Vaig quedar subcampió, la final, vam perdre-la. Aquell any jugava amb Solaz. Recorde que guanyàvem totes les partides i aplegàrem a la final i, a aquells contra qui jugàvem la final, ja els havíem guanyat un parell de vegades en altres trinquets, però eixe dia ens guanyaren ells. També els nervis, la primera vegada, en fi. I això que ja estàvem quallats com a professionals, tant el meu company com jo... I això que et prepares, et cuides, però hi ha vegades que, pel que siga, pels nervis, pel trinquet –que estava a rebentar (hi hauria quasi 1.500 persones eixe dia)–, per les càmeres... L'empresari em va dir que va ser la partida a què més gent va entrar.
 
Descripción: C:UsersMiguelAppDataLocalMicrosoftWindowsTemporary Internet FilesContent.Word20160523_181157.jpg
Cervera disputant una partida del Circuit Bancaixa, Foto de Miguel Nemesio.
 
Parla’m un poc dels trinquets: Quin era el teu favorit? Per què? Quina diferència hi ha entre jugar a un trinquet o a un altre? Quin és el trinquet amb més capacitat per a espectadors on has jugat?...
Estava el de Pelayo, però també m’agradava molt el d’Alginet. Bé, jo m’he criat a Torrent, no? Doncs tant el de Torrent com el d’Alginet són els meus favorits, ja que són els que m’han fet tirar amunt, m’han donat l’oportunitat i la fama. I, després, està Pelayo. Varia molt jugar d’un trinquet a altre. Són les dimensions, les graderies, la forma d’un rebot si surt més... Són tants factors que... Per exemple, el de Pelayo és més ample. En fi, són coses que un mateix esportista es planteja i assumeix d'una forma que canvia.

Nomena’m els 3 millors jugadors (o que més t’agradaven) amb els que has jugat (o t’has enfrontat) i què destacaries de cadascun d’ells.
He jugat envers el Genovés, Sarasol, Nuñez, Álvaro... Tots aquests han sigut campions, no? I també hi ha hagut mitgers que han sigut Grau i Sarasol II... Són els 4, 5, 6 jugadors que més destacaria. L’època nostra no era solament tindre força, era tindre coneixement i saber jugar; aleshores, aquests jugadors sabien jugar. Hi havia molta qualitat de saber jugar a pilota, en canvi, hui en dia hi ha més força que qualitat.
 
Què et sembla la dependència de les travesses en una partida de pilota?
Les travesses han sigut, com si diguérem, el “sex-appeal”, no?; la gràcia que ha tingut la pilota valenciana. Perquè hi ha hagut dues faixes, dos colors: el blau i el roig. I anar allí, i dir: “Xe doncs jo crec que aquest li guanyarà  a l’altre” o el fet de jugar-se 1.000 duros o el que siga. Nosaltres vivíem (fins a l’aparició de l'empresa que t’he nomenat abans) de la propina, no del jornal. Teníem un jornal fix (guanyares o perderes) i, a més, la propina dels espectadors que es jugaven els diners. Ara és totalment al contrari, és a dir, que vius del jornal i no de la propina. Era l’essència de la pilota. Si, per exemple, li llevaves les apostes a escala i corda, llevaves la gràcia, el marxador de “als blaus, als rojos”... Aleshores, és un món on cal estar dins per a veure’l i viure’l. No és el mateix veure una partida per la televisió que anar a veure-la en directe.
 
Creus que la pilota valenciana s'està perdent o es practica poc? Si és així, tens alguna idea per fomentar-la en la gent més jove?
Tot té èpoques, no? La pilota ha tingut èpoques. Jo, per exemple, he agafat l’època bona. Però, la crisi aquesta hem vist que ha afectat pràcticament a tot, no? El tema dels patrocinadors, els ajuntaments, les entitats... Han deixat de col·laborar un poquet en aquest sentit, per culpa de l’economia. Aleshores, va pegar un baixó. Farà cosa de 7 ó 8 anys pegà un gran baixó, però bé, no crec que haja afectat, per exemple, els clubs o les escoles de pilota, ja que pense que això és el fonamental. Sí que és veritat que tal vegada va un poc menys de gent al trinquet, però per la situació econòmica que t’he comentat. Per exemple, abans un aficionat anava 2 ó 3 vegades al trinquet a la setmana i, ara, hi va una o cap. També he de dir que els mitjans de comunicació fan molt perquè, per exemple, abans tots els caps de setmana televisaven una partida de trinquet d’escala i corda, o de frontó, de galotxa... En fi, que com que ha desaparegut això, també ha influït un poc. També crec que la pilota està una altra volta en “auge” i el que cal intentar és que no es perda aquest esport nostre, que és autòcton i que crec que és molt difícil que desaparega, tot i que sí que ha pegat un xicotet baixó.
 
Si hui en dia un fill demana al seu pare que vol jugar a pilota, quin cost suposa per al pare? És un esport barat de practicar?
Serà l’esport més barat que hi ha. Hui agafes una pilota de badana o de vaqueta i agafes qualsevol paret (el meu fill, de fet, en la paret d’allí enfront del carrer, ja està jugant a pilota) d’una nau o d’una casa o en el carrer a llargues o a raspall... És molt barat, és tindre ganes de jugar. I en els clubs de pilota, pagues al mes no res, una misèria, per estar ací i et donen pilotes, t’ensenyen a jugar a pilota...
 
Podries concloure amb alguna anècdota graciosa que recordes al llarg de la teua carrera professional?
Anècdotes ens han passat moltes, no? A alguns companys, per exemple, els recorde que venia la pilota d’escala i els conte que li pegava i no la tocava. Recorde a Bétera, crec que va ser, que era un trinquet que no estava cobert, era lliure per dalt i no hi havia tela, i allí cada dos per tres les pilotes s’encalaven. Doncs quant l’encalaves, l'empresari (aquest era un cas) tenia un gos que, de tant en tant, quan eixia una pilota fora anava ell a per la pilota. I una altra anècdota, em passà a mi. Estava esperant el rebot, em girí i agafà la pilota en un badall que hi havia i es quedà la pilota clavada allí.
 

Final del Circuit Bancaixa del 2002

Miguel Nemesio

 

Lectures 6458 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de PilotaViu es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Xarxes

Agenda

  • 20.10.2018 16:30h
    Escala i corda / Pelayo
    1ª Partida: 
    Juvenils 
    2ª Partida: 
    Francès i Raül contra Giner, Jesús i Carlos 
  • 20.10.2018 17:00h
    Raspall / La Llosa de Ranes
    1ª Partida:
    Rafa i Marc contra Caxu i Jorge 
    2ª Partida: Semifinal XXXII Individual Professional 
    Moltó contra Seve 

  • 20.10.2018 17:00h
    Raspall / Bellreguard
    1ª Partida: 
    Moncho i Ibiza contra Vicent i Lorja
    2ª Partida: 
    Punxa i Sanchis contra Badenes i Canari 
  • 20.10.2018 17:00h
    Escala i Corda / Pedreguer
    1ª Partida:
    Juvenils 
    2ª Partida: 
    Soro III i Hèctor contra Pere Roc II i Tomàs II 

WHATSAPP - TELEGRAM

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Finalitzades

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ràdio

publicitat


Enquesta

Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

FACEBOOK

Trinquets

publicitat


Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


Opinions

publicitat


Entrevista

Agustí Brugués: «Organitzar un mundial de pilota a Barcelona és una fita màxima»

Agustí Brugués President de la Federació Catalana de Pilota

Agustí Brugués: «Organitzar un mundial de pilota a Barcelona és una fita màxima»

Fotografies

  • Finals de 1a de llargues i de palma a Poble Nou de Benitatxell

  • Mario i Brisca es proclamen campions de la Copa de raspall

  • Jornada de Pilota Grossa al Genovés

  • IV Trofeu Mestres El Puig

  • Ana es proclama campiona individual per segona vegada

  • Finals Lliga 2 i Lliga Promeses Caixa Popular a la Pobla de Vallbona

  • Segona semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Va De Dona 2018

  • Primera semifinal del XX Trofeu Gregori Maians d'Oliva

  • Homenatge al Moro a Quatretonda

  • Homenatge a Waldo i final del XX Trofeu Gregori Maians

  • Pere Roc II, Jesús i Carlos guanyen la Lliga Bankia d'Escala i Corda

  • Presentacio Puchol II vs Timbo

    Presentacio Puchol II vs Timbo

  • VI Torneig de Màdel de Castelló de la Ribera

  • Presentació de PilotaViu en la Casa Cantonera d'Algemesí

  • Waldo juga la seua última partida com a professional a Piles

  • De la Vega i Carlos guanyen el Trofeu Diputació de València de Frontó

  • Va De Dona 2018

  • II Memorial Luis Ferrando, protagonitzat pels Moros i Cristians de Castelló de la Ribera

publicitat


COL·LABORADORS

publicitat


Institucions

amb la pilota

Amb el suport de:

Publicitat

Editorial

El futur de PilotaViu, en mans dels lectors

Des del 9 d'octubre de 2014 l'equip de PilotaViu hem treballat ininterrompudament per donar visibilitat al nostre esport. Amb l’objectiu d’arribar al màxim públic possible, hem informat sense restriccions, des de tots els àmbits, tractant la pilota amb la normalitat que correspon a un esport “normal”. Llegir més